La justícia europea sentencia que indemnitzar o fer indefinits els interins de llarga durada no és suficient

Brussel·les / MadridLa justícia europea torna a sentenciar contra Espanya per l'abús dels interins de llarga durada en les administracions públiques d'arreu de l'Estat. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha dictaminat aquest dimarts que les mesures previstes per la legislació espanyola per sancionar i compensar la "utilització abusiva" en el sector públic d'aquests treballadors són insuficients. En concret, la cort de Luxemburg conclou que les mesures com la transformació d'aquests contractes temporals a una relació laboral indefinida però no fixa, el pagament d'indemnitzacions al treballador en el moment de l'extinció del contracte o la convocatòria de processos selectius que tenen en compte l'experiència anterior del treballador en qüestió no posen remei al fet que la normativa espanyola vulneri el dret de la UE.

D'aquesta manera, el tribunal de màxima instància de la justícia europea ha dirimit que aquestes mesures "no sembla que permetin sancionar degudament la utilització abusiva" de les diverses administracions d'arreu de l'Estat dels interins de llarga durada i conclou que "tampoc eliminen les conseqüències d'incomplir el dret de la Unió Europea" per part d'Espanya en matèria laboral. "La mesura comporta mantenir una relació laboral de naturalesa temporal i, per tant, la situació de precarietat del treballador afectat", argumenta el TJUE, que també recorda que "l'estabilitat a la feina és concebuda com un component primordial de protecció dels treballadors".

La cort de Luxemburg avisa que la seva labor no és sentenciar sobre tots els casos d'interins de llarga durada que arriben a la justícia espanyola i, en tot cas, matisa que la seva intenció és "aportar precisions" al Tribunal Suprem, qui té l'última paraula. En aquest sentit, el TJUE apunta que les indemnitzacions previstes no "eliminen" les conseqüències de l'incompliment del dret de la UE en totes les situacions d'interins de llarga durada, i indica que haurien d'anar acompanyades d'altres mesures realment "dissuasives, efectives i proporcionades".

Per últim, el tribunal de màxima instància de la justícia europea assegura que la convocatòria de processos selectius "tampoc constitueix una mesura adequada per prevenir i sancionar els abusos" contra els interins de llarga durada. La cort de Luxemburg constata que, malgrat que es valora "l'experiència prèvia del treballador afectat i el temps de servei", la "valoració no es limita als candidats que han sigut víctimes d'aquests abusos" i recorda que les oposicions estan obertes a tothom que s'hi vulgui presentar. Així, el TJUE conclou que és "possible que el treballador no participi en el procés selectiu o no el superi" i, per tant, no vegi compensat l'abús laboral del qual ha sigut víctima.

Tant la justícia espanyola com l'europea ja han dirimit sobre diversos casos d'interins de llarga durada a les administracions d'arreu de l'Estat. Aquesta vegada, per exemple, hi ha el cas d'una cuidadora de nens en un centre educatiu públic de la Comunitat de Madrid que havia encadenat sis contractes de duració determinada a l'administració, ja que sempre eren per cobrir vacants o substitucions temporals. La treballadora va portar aquest cas a la justícia i el Tribunal Suprem va dirimir que se la contractés de manera indefinida i, quan se li acabés el contracte, se la indemnitzés degudament.

La treballadora, però, va sol·licitar que la seva relació laboral fos declarada fixa al Tribunal Suprem, que ho va demanar al TJUE. I, finalment, la cort de màxima instància de la justícia europea ha dirimit que no és una mesura compensatòria suficient i, per tant, estableix jurisprudència en aquest sentit.

Quin és el següent pas?

Ara és el torn del govern espanyol, que haurà de decidir si tornar a reformar la normativa. I també del Tribunal Suprem, que té obertes diverses causes judicials sobre la situació abusiva que pateixen gran part dels interins de llarga durada de les administracions, que suposen gairebé una tercera part dels treballadors públics d'arreu de l'Estat (999.738 empleats temporals). Una part important del gruix dels interins, però, formen part de les administracions autonòmiques (39%) i locals (36%). Per sectors, a l'educació i la sanitat és on més s'abusa d'aquesta figura.

De moment, fonts del ministeri per a la Transformació Digital i la Funció Pública indiquen que la sentència del TJUE "aclareix" el conflicte, però "no afecta la normativa [espanyola] ni imposa una sanció". De fet, el govern espanyol interpreta que el tribunal europeu renya l'Estat per no adoptar prou mesures per evitar l'abús d'aquesta figura, però "no obliga" a aplicar una solució o una altra. És a dir, el govern descarta convertir de forma automàtica els treballadors interins en treballadors fixos amb plaça.

En canvi, el bufet d'advocats Arauz de Robles no ho llegeix igual i interpreta que les administracions públiques estan obligades a fer fixos aquests treballadors i estabilitzar-los "perquè res del que s'ha fet fins ara ha servit". "Estem davant un abús prolongat, arbitrari i, segons la sentència, totalment contrari [al dret europeu]", ha indicat l'advocat Javier Arauz de Robles en una atenció als mitjans de comunicació.