Mor l’empresari més polèmic de la Transició
L’expropiació de Rumasa i l’estafa de Nueva Rumasa van marcar la vida de l’histriònic Ruiz-Mateos
MadridLa mort ahir de José María Ruiz-Mateos, de 84 anys, no ha agafat per sorpresa els que el coneixien. Els informes mèdics de la presó madrilenya de Soto del Real, on va ingressar unes hores el 17 de juny per complir una condemna de tres anys i nou mesos, sentenciaven que la seva salut era dramàtica. Davant d’aquests informes mèdics, el jutjat d’executòries va decidir suspendre l’execució de la condemna i posar en llibertat l’empresari perquè passés els seus últims mesos de vida a casa seva. Ruiz-Mateos tenia un Parkinson molt avançat. Aquesta lesió cerebral va ser la raó per la qual va cedir la gestió de Nueva Rumasa als seus fills a partir del 2006. Després, però, va acumular un rosari de sumaris per estafa o delictes contra la hisenda pública, entre d’altres.
El dia més decisiu de la seva vida va ser el 23 de febrer del 1983, quan el PSOE de Felipe González, amb Miguel Boyer al capdavant de la cartera d’Economia, va expropiar el hòlding estrella dels Ruiz-Mateos, conegut com a Rumasa (1961-1983), que aglutinava més de 700 empreses, 21 bancs i 65.000 treballadors en nòmina. Des de llavors, l’únic que se’ls va retornar -afirmava- van ser els mobles que la família tenia a la seva casa de Jerez -després de les insistents gestions de Teresa Rivero- i les 915.501 pessetes que Ruiz-Mateos duia a sobre quan el van detenir a Alemanya el 1984.
Ruiz-Mateos no es podia creure les paraules amenaçadores del ministre socialista. No entenia que Boyer demanés el seu cap quan només deu mesos enrere el govern de la UCD (liderat per Leopoldo Calvo Sotelo) l’havia autoritzat a comprar la financera Fidecaya per salvar el Banco Urquijo d’un dels primers escàndols econòmics de la democràcia. Aquella operació comptava amb l’aquiesciència de Mariano Rubio, aleshores subgovernador del Banc d’Espanya i gran amic i padrí intel·lectual de Miguel Boyer. Ruiz-Mateos entenia que l’havien autoritzat a comprar el grup Galerías Preciados -en aquell moment una de les vint principals empreses espanyoles-, que tenia un gran deute amb Hisenda. Ell no es creia que li haguessin permès operacions d’aquesta dimensió si pensaven que Rumasa era una ruïna.
Posteriorment, Ruiz-Mateos va proclamar que l’expropiació de Rumasa era una “conspiració” tramada contra ell i contra el seu imperi pel copresident del Banco Popular, Luis Valls Taberner, i pel president de la patronal bancària AEB, el català Rafael Termes Carreró, tots dos numeraris de l’Opus Dei. Segons Ruiz-Mateos, l’ordre havia sortit directament de l’Opus Dei, que aleshores tenia membres molt ben posicionats a les cúpules del poder econòmic i governamental. Ruiz-Mateos considerava que si el seu enorme grup bancari-empresarial contenia deficiències i trampes no eren superiors dels d’altres entitats similars de l’època. La seva teoria era que hi va haver un pacte per entregar Rumasa a canvi de no nacionalitzar el sector de la banca, i tenir així un cap de turc per calmar l’opinió pública davant la greu crisi bancària dels vuitanta. El nou govern del PSOE podia demostrar així el seu codi de conducta pocs mesos després d’haver aterrat a la Moncloa.
L’etapa de Nueva Rumasa
En els seus últims anys de vida, el fundador del hòlding de l’abella es va consumir entre el mal estat físic i l’abandonament familiar, causat pel fracàs de Nueva Rumasa, el nou imperi que va arrencar l’abril del 1986. Ruiz-Mateos estava lluny d’aquells anys d’esplendor, bonança, unitat familiar i extravagàncies, així com del seu immens armari de disfresses -de Superman, xulo madrileny, pres, natzarè-, l’estima dels seus fills, la seva dona i els seus més de cinquanta néts.
Això, com a mínim, és el que mostrava últimament el seu ambient familiar. L’empresari vivia des de feia mesos amb la seva dona, Teresa Rivero, en un dúplex. Ell vivia a la part de dalt i la seva dona a la de baix. Gairebé ni es veien. Avui la família Ruiz-Mateos té embargats i hipotecats gairebé tots els seus béns coneguts a Espanya. Els altres, els més rendibles, els va posar a nom de la societat Back in Business d’Ángel Cabo, testaferro de l’expresident de la patronal CEOE Gerardo Díaz Ferran, i que presumptament també va ajudar Ruiz-Mateos a desviar els actius de Nueva Rumasa.
A la solitud i la tristesa de Ruiz-Mateos s’hi va sumar una sentència del Suprem que el 2013 va rebutjar el recurs presentat per la família Ruiz-Mateos contra la decisió del govern socialista de no compensar-los per les seves accions de Galerías Preciados. L’empresari demanava 6.133 milions d’euros per aquelles accions, però amb la sentència es va quedar sense l’última bala per poder tornar els diners als seus creditors, molts dels quals havien confiat en ell els estalvis de tota la seva vida comprant pagarés de Nueva Rumasa.
La vida dels descendents del fundador del hòlding -set homes i set dones- no està en el seu millor moment. Tot i que part de la família segueix amb els seus negocis de restauració al marge de la justícia, encara tenen comptes pendents i presumptament grans quantitats de diners a l’estranger encara sense desxifrar. Alguns d’ells ja són a la presó (Álvaro i Javier), i dos més podrien entrar-hi els pròxims dies (Pablo i Alfonso), mentre que la resta s’enfronten a més de 50 causes judicials obertes per tot Espanya i que poc a poc comencen a resoldre’s.
Ahir es va apagar la flama del patriarca de Rota. Un home que va investigar mig Espanya -entre polítics, banquers i empresaris de renom- i que després filtrava informes a les redaccions dels mitjans de comunicació. Va morir en la solitud més absoluta i sense poder sortir del forat on es va ficar amb l’ajuda dels seus fills, en qui confiava i creia.