Narcís Serra justifica el sou de Todó perquè estava dins la mitjana del sector el 2008

BarcelonaL'expresident de Caixa Catalunya entre el 2005 i el 2010, Narcís Serra, ha explicat el matí d'aquest dimarts al Parlament català que va encarregar a la consultora Hay Group un estudi per definir el sou de mercat que havia de proposar a Adolf Todó, el director general de Caixa Manresa, que va contactar durant la tardor del 2007 perquè s'incorporés en el mateix càrrec a la que llavors era la tercera caixa espanyola.

Precisament per aquesta dimensió i perquè l'entitat va obtenir uns beneficis de 593 milions d'euros el 2007 −abans de l'esclat de la crisi actual−, Serra ha justificat que al final, per recomanació de Hay, la comissió de retribucions de Caixa Catalunya va acceptar proposar un sou de 800.000 euros. "Hem de pensar que la consultora ens va explicar que es tractava del nivell de retribucions mitjà del sector", ha aclarit Serra, que ha reblat que "si no hagués estat amb aquest sou, [Todó] no hauria vingut". L'exvicepresident socialista ha afegit que "això sí, li vam dir que no podíem pagar de cop el sou i vam acordar d'esglaonar-lo fins al 2010".

Serra ha defensat en la segona sessió de la comissió parlamentària sobre el sector financer la contractació d'Adolf Todó perquè era el millor professional del moment per corregir els problemes d'exposició immobiliària que ja va detectar el 2007. "Todó ja va iniciar a Caixa Manresa una tasca de contenció i l'entitat va ser la que comptava amb un nivell de morositat més baix de tot el sector espanyol", ha explicat.

En canvi, Narcís Serra ha criticat de forma contundent la indemnització en concepte de fons de pensions acumulat que va demanar l'anterior director general, Josep María Loza, que no ha xifrat −en resposta a una pregunta ha admès que era de 10,5 milions−, però que ha concretat que va aconseguir reduir fins als 6,5 milions, en aquest cas, amb l'assessorament del gabinet d'advocats Garrigues. Serra ha titllat de "clarament excessiva" la demanda de retribucions de Loza.

Serra, que ha negat que les caixes catalanes tinguessin una gestió polititzada, ha reclamat el paper social de les caixes d'estalvis pel seu paper "d'accés a l'habitatge" i perquè introduïa més competència sobre els bancs. També s'ha referit a les primeres ajudes que va pactar el FROB el 2009 −el denominat FROB 1− i que Brussel·les va limitar al 2% dels actius ponderats per risc de l'entitat. Aquest topall va reduir els crèdits públics fins als 1.250 milions, quan el que necessitava Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa en la seva fusió eren 4.500 milions, ha indicat Serra.