Ofensiva a Brussel·les per evitar una altra reducció dràstica dels dies de pesca

Brussel·lesNova ofensiva a Brussel·les per evitar una altra rebaixa dràstica dels dies de pesca els anys vinents. La Generalitat, el govern espanyol i uns quants estats membres més, com França i Itàlia, han proposat al Consell de la Unió Europea d'Agricultura i Pesca un canvi en el reglament comunitari perquè, d'un any per l'altre, només es pugui modificar com a màxim un 20% la xifra límit de dies de pesca anuals. D'aquesta manera, volen evitar que la Comissió Europea proposi una reducció com la que va plantejar per al 2025, la qual deixa en 28 —prop d'un 80% menys que el 2024— el topall de dies a l'any que els pescadors de la Mediterrània podien sortir en cas que les embarcacions no apliquin noves mesures de sostenibilitat. "No podem estar cada any amb aquesta espasa de Dàmocles a sobre", ha criticat a l'entrada de la trobada ministerial el conseller d'Agricultura i Pesca, Òscar Ordeig.

En aquest sentit, ha explicat que ja hi ha confraries catalanes que han desplegat les mesures que els imposa la UE, i tenen, per exemple, malles amb forats més grossos —de 45 mil·límetres o 50, segons el tipus de pesca— per evitar la captura dels peixos més petits, a més de xarxes amb hiperpropulsió per evitar que s'arrosseguin per terra i facin malbé el fons marí. I, pel que fa a les embarcacions que encara no compleixen aquests requisits, Ordeig i el ministre d'Agricultura i Pesca, Luis Planas, han promès que subvencionaran el total de la inversió que hagi de fer en aquest sentit el sector pesquer català, sigui amb fons europeus, estatals o catalans. A hores d'ara, una de les confraries que compleix menys aquestes condicions és la de Deltebre i, en canvi, les de Palamós i Roses són algunes de les que fa anys que ja les van començar a introduir.

Tot i que la proposta l'ha llançat Espanya, també compta amb el suport explícit dels altres dos estats membres més influents del Mediterrani, França i Itàlia. I, a més, Ordeig ha explicat que fins a una catorzena de països —la majoria mediterranis— han intervingut en la trobada ministerial i veuen amb bons ulls les demandes espanyoles. "La resposta dels estats membres ha estat molt satisfactòria", ha celebrat.

El conseller i el ministre d'Agricultura i Pesca també han reclamat a Brussel·les que tingui en compte les dades científiques que aporta l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (Icatmar). Critiquen que els informes fets per la Comissió Europea asseguren que els exemplars d'espècies marines a la costa catalana han disminuït, mentre que l'organisme català defensa que la situació de les principal espècies pesqueres catalanes s'ha anat recuperant i es troben en bona situació, segons recalquen la Generalitat i l'executiu espanyol.

El Govern i la Moncloa, de bracet

El Govern també ha volgut destacar que és la primera vegada en gairebé deu anys que un conseller participa en un Consell de la UE. L'última consellera que hi va assistir va ser Neus Munté, el juny del 2015, en una trobada ministerial de Treball i polítiques Socials. Segons fonts de l'executiu socialista, a partir del 2018 la Generalitat hauria tingut l'oportunitat de participar-hi com a representant regional de totes les comunitats autònomes, però els anteriors governs independentistes ho van rebutjar.

"És important tenir representació allà on es prenen moltes de les decisions que afecten el sector pesquer i ramader català", ha remarcat Ordeig. De fet, el conseller d'Agricultura i Pesca ha anunciat que crearan "una unitat permanent de pesca" a Brussel·les per incrementar la influència del sector primari català a la UE. La formarà un representant d'Icatmar, un de les confraries de pescadors catalanes, un del sector d'agricultura i un altre del de la pesca.