Ofensiva de les pimes contra la falta d'informació en els pagaments a proveïdors

BarcelonaNou pas en les reclamacions contra els impagaments i els pagaments amb retard als proveïdors. La Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM), que agrupa al voltant d'un milió de pimes i autònoms, ha exigit a diversos organismes estatals i a la Comissió Europea que forci les grans companyies a complir amb la informació legal que haurien de subministrar sobre confirmings (cobrament de factures abans del venciment), ajornaments o la cessió del cobrament (fer que un tercer cobri la factura).

Aquesta organització, presidida per Antoni Cañete, denuncia "pràctiques abusives" en matèria de pagaments per part de grans empreses cotitzades que, segons la seva anàlisi, proporcionen "informació insuficient" sobre pagaments a proveïdors en les seves memòries anuals. Això, afegeixen, suposa un incompliment del nou reglament europeu 2024/1317, que obliga a detallar els mecanismes com el confirming, els ajornaments i les cessions de cobrament.

Segons Cañete, que també és president de la patronal catalana Pimec, “el confirming no es pot continuar fent servir com un artifici comptable per simular pagaments ja fets. La normativa europea és clara: les empreses han de detallar les condicions d'aquests acords, ja que afecten la liquiditat i el risc financer. La transparència no és opcional”. La PMcM enviarà les conclusions de les seves anàlisis a la Comissió Europea, l'Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC), la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), l'Associació Espanyola d'Auditors i Economistes (AESA) i els responsables de compliance de diverses grans companyies, inclosos els dels auditors, perquè posin en marxa mesures urgents.

Falta de transparència

Segons la plataforma, si es comparen els informes anuals de grans companyies de sectors com ara la construcció, les telecomunicacions o els serveis hi ha moltes diferències pel que fa a la comptabilitat i el nivell de detall sobre els acords de confirming. Mentre que algunes companyies són clares respecte als seus mecanismes, d'altres eviten fer-hi qualsevol referència, fet que impedeix determinar si aquests instruments no existeixen o senzillament no els revelen.

El problema principal és la falta d'uniformitat que impedeix comparar la situació financera entre companyies. "Aquesta opacitat complica conèixer amb precisió la quantitat de l'endeutament, els terminis de pagament a proveïdors i l'impacte en la liquiditat del confirming. A més, pot amagar riscos financers rellevants per a auditors, inversors i supervisors.

Tot plegat es produeix en un context en el qual els terminis de pagament continuen incomplint-se de forma generalitzada. Segons dades del Banc d'Espanya, durant el segon semestre del 2024, el termini mitjà de pagament entre empreses cotitzades es va situar en 136 dies. En alguns sectors, com ara el de la informació i les comunicacions, supera els 250 dies, molt per sobre del límit legal de 60 dies. Segons Cañete, aquesta situació “impacta directament en la liquiditat de les pimes, redueix la capacitat d'inversió i les fa més susceptibles davant de qualsevol crisi econòmica".