OSONA La indústria com a coixí contra la crisi

Fa cent anys, a Osona el 80% de la població treballava en el sector primari i una part important del 20% restant en la indústria tèxtil que aflorava al voltant del riu Ter aprofitant-ne l'energia hidràulica. Durant aquest temps, aquest sector primari, tot i que encara és el més gran de la província de Barcelona, ha desembocat en empreses de primer nivell com Bonpreu, Casa Tarradellas i Gepork, i la indústria ha permès l'aparició d'indústries capdavanteres com La Farga i Benito Urban. Aquest teixit industrial amb un fort arrelament a la comarca ha permès que, tot i patir amb duresa els efectes de la crisi, Osona pugui presumir de dades macroeconòmiques millors que la mitjana del seu entorn.

Des de la delegació de la Cambra de Comerç de Barcelona també treuen pit d'aquest potencial econòmic i avui mateix celebren al Teatre Atlàntida de Vic el Dia de la Cambra a Osona, en què es premiaran diverses empreses de la comarca. Josep Posades, president de la delegació, assegura que és una comarca "molt equilibrada" en l'àmbit econòmic i destaca les dades publicades dijous en l'Anuari Econòmic Comarcal elaborat per CatalunyaCaixa, segons el qual el PIB d'Osona va caure un 1,06%, menys que la mitjana catalana, que va caure un 1,36% i que la mitjana de les comarques centrals on s'engloba Osona, que van patir una caiguda mitjana de l'1,98%. L'altra cara de la moneda, però, és el mercat laboral, on la taxa d'atur elaborada a partir del nombre de persones sense feina inscrites al Servei d'Ocupació de Catalunya va ser al setembre d'un 16,98%, superior a la mitjana de Catalunya, del 15,7%, i amb un nombre total de 13 aturats.

Tradició emprenedora

Posades, però, destaca la tradició emprenedora dels seus habitants. "A principis del segle XX, els que destacaven en les fàbriques tèxtils obrien les seves pròpies plantes i a finals de segle van anar prenent el relleu al tèxtil i les pells adobades", resumeix.

El director comercial de Bonpreu coincideix a dir que a Osona hi ha una llarga tradició d'emprenedors, tot i que matisa que "fa anys no en dèiem així, parlàvem de pagesos espavilats o industrials que havien fet fortuna". Explica que així van néixer moltes de les grans indústries d'Osona.

La indústria, de fet, té un fort arrelament a la comarca i el millor exemple és que Osona és el bressol de la paraula esquirol per designar els treballadors que no secunden una vaga. A finals del segle XIX i davant la vaga convocada pels treballadors d'una fàbrica de Manlleu, el propietari va contractar un contingent de treballadors de Santa Maria de Corcó, un poble popularment conegut com l'Esquirol, que van mantenir la fàbrica en funcionament, i des de llavors va donar nom als que no participen en una vaga. El 2012 la indústria suposava el 30% del PIB osonenc, gairebé deu punts superior a la mitjana catalana, segons dades de CatalunyaCaixa.

Els serveis, en canvi, són el sector més nou a Osona. En comparació amb la resta de comarques barcelonines, el pes d'aquest sector només ocupa el 57,9% dels treballadors, una xifra molt inferior a la mitjana de la província de Barcelona, on el 78,6% dels llocs de treball corresponen a empreses de serveis. Posades reconeix que aquest sector és el que té més recorregut per endavant i, de fet, ho considera inevitable a causa de les característiques de l'economia de la comarca. "La tecnologia destrueix molts més llocs de treball dels que crea. Les màquines que fan les empreses més competitives obliguen a seguir potenciant el sector serveis i això fa que més gent s'hi traslladi", sintetitza.

Pendent d'explotar

El turisme, de fet, és un d'aquests sectors que encara està per desenvolupar i explotar. Només ocupa 1.200 persones i la seva aportació al PIB és de prop de 60 milions d'euros, un 1,7% del total. Tot i això, la comarca està en un punt clau, equidistant dels Pirineus, la Costa Brava i Barcelona, una ciutat amb la qual ja ha començat a fer campanyes de promoció per aprofitar-ne la marca i l'impacte. Segons un estudi realitzat per Àlvar Garola, professor de la UPC i membre del Gabinet d'Estudis Econòmics, juntament amb Àngels García, el creixement del sector turístic d'Osona "dependrà de l'adaptació a nous sectors emergents de la demanda, que busquen destinacions tranquil·les (o slow tourism ), que ofereixen natura, cultura i paisatge". Segons les previsions de creixement elaborades per aquests dos experts, en deu anys el turisme podria ocupar entre 1.700 i 1.800 treballadors a Osona.

Exportar semen de porc

Gepork ha viscut els últims anys aliè a la crisi que viu l'economia espanyola. Aquest any facturarà uns 47 milions d'euros i la seva marca que més ha patit la crisi, la que es dedica a medicaments per a mascotes, està creixent un 10% respecte al 2012. "La nostra crisi no té res a veure amb la crisi global que hi ha hagut", resumeix el gerent, Josep Puigdollers.

Des de fa 34 anys es dedica a la producció i comercialització de semen de porc, un negoci tant a l'alça que fa quatre anys van començar a internacionalitzar-se no per necessitat sinó per les nombroses comandes que rebien de l'estranger, segons explica Elisenda Pla, responsable d'internacionalització. Primer van provar amb el mercat europeu, on ja col·laboraven amb empreses alemanyes, i més tard a la zona del sud-est asiàtic i Amèrica Llatina. Ara, Veneçuela, l'Uruguai i les Filipines són els seus principals mercats a l'estranger i el següent objectiu és entrar al mercat xinès. Amb seu a les Masies de Roda, té 120 treballadors i ha anat creant empreses paral·leles especialitzades en medicaments, alimentació i complements per a mascotes, així com una empresa dedicada a la gestió de residus en explotacions ramaderes.

Internacionalització anticrisi

Quan va esclatar la bombolla immobiliària i el sector de la construcció es va aturar en sec, Fundición Dúctil Benito tenia molts números per ser una de les grans damnificades. Aquest fabricant de mobiliari urbà havia començat a internacionalitzar-se, però el mercat espanyol encara representava el 80% de la seva facturació total. A hores d'ara, més del 50% dels 50 milions d'euros que facturaran aproximadament aquest any corresponen a l'exterior, especialment a França, l'Europa de l'Est, Amèrica Llatina i Àfrica del nord.

Partint de les tapes i reixes de clavegueram de fundició que van començar a fabricar fa vint anys, han anat incorporant en el seu catàleg mobiliari urbà com bancs i papereres, equipaments esportius i de joc per a nens i, finalment, enllumenat públic. Amb seu a Manlleu, donen feina a 130 persones i des de fa dos anys han canviat el nom per Benito Urban. Després de l'esclat de la crisi han centrat els esforços del departament d'innovació a desenvolupar fustes que no necessitin tractament i a potenciar l'estalvi i l'eficiència energètica dels seus sistemes d'enllumenat públic. "Hem fet una aposta clara per la tecnologia LED", especifica el director corporatiu, Xavier Salleras.

De la construcció al ferrocarril

La Farga és una empresa de les Masies de Voltregà que fabrica productes i derivats del coure, amb els cables per a instal·lacions elèctriques al capdavant. Just abans de la crisi, coincidint amb el bicentenari de la companyia, va fer inversions de pes a les tres plantes osonenques. El crac a la construcció, però, els va impactar de ple i han hagut d'apostar per la internacionalització i la innovació. Van obrir una planta als Estats Units semblant a la d'Osona, però amb capacitat per duplicar-ne la producció i una altra a la Xina, amb l'objectiu d'abastir el mercat del ferrocarril xinès. "La majoria d'empreses s'instal·len a la Xina per produir i tornar a portar el producte a Espanya. Nosaltres hi anem per abastir el mercat xinès, el més gran del món en alta velocitat", explica Miquel Garcia, director general de La Farga Lacambra i La Farga Rod, dues de les plantes del grup.

La fabricació de cables per a catenàries, de fet, ha estat un dels resultats del procés d'innovació engegat per La Farga, que també els ha portat a desenvolupar un cable d'alta tensió amb més capacitat per transportar l'electricitat i que ara comencen a exportar a Europa i Amèrica Llatina. El 2012 va aconseguir superar els 1.000 milions de facturació i té 320 treballadors.

Supermercats de proximitat

Amb 4.387 treballadors, Bonpreu és una de les empreses més grans d'Osona i competeix cara a cara amb gegants com Mercadona i Dia. Amb seu a les Masies de Voltregà, en els últims anys ha fet una aposta pels productes de proximitat catalans, donant especial importància als productes de les zones on instal·len els seus establiments. Antoni Amblàs, director comercial de Bonpreu, explica que l'empresa "sempre ha tingut una relació molt estreta amb els productors locals, l'única diferència és que ara hem començat a comunicar-ho". Com a punt clau en aquest procés, assenyala la signatura d'un acord amb la federació de denominacions d'origen i indicacions geogràfiques protegides, moment a partir del qual van duplicar les vendes d'aquests productes en només mig any. "Quan vas al delta de l'Ebre i veus que hi ha un producte d'allà que la gent demana, l'incorpores. Quan veus que és bo i l'acabes portant a la resta de comarques, resulta que també funciona a la resta de Catalunya", exemplifica Amblàs. El 2012 van facturar 752 milions d'euros i aquest any, amb 413 milions d'euros facturats el primer semestre, van pel camí de tornar a superar el seu volum de vendes.