Pimec obre la porta a un tercer mandat de Cañete "en cas excepcional"

Barcelona"Hem estat analitzant les situacions dels mandats dels agents més representatius, hem generat un debat intern i per unanimitat s'ha plantejat mantenir el topall de dos mandats afegint la possibilitat d'un tercer mandat en condicions excepcionals". Així ha anunciat el president de Pimec, Antoni Cañete, un punt clau de la modificació dels estatuts votada en assemblea general aquest dimarts, que fins ara limitava a dos el nombre de mandats per un mateix president. Segons ha puntualitzat Cañete, aquest concepte de "2+1" s'utilitzaria "només en circumstàncies en què s'hagi de plantejar un tercer mandat".

Com a exemple, el president de la patronal ha recordat les eleccions del 2020, en què es va presentar també Pere Barrios com a candidat de la llista independentista Eines de País i es va batre a les urnes amb Cañete la presidència de la patronal. "En el mandat anterior es va fer un procés electoral i es va voler instrumentalitzar la patronal amb temes polítics; un cas així seria una situació excepcional", ha detallat Cañete. Per poder fer un tercer mandat, el president hauria d'anunciar la seva voluntat de tornar-se a presentar durant l'últim any, i s'hauria d'aprovar per dos terços de l'assemblea, la majoria qualificada.

Amb tot, Cañete, que acaba d'encetar el seu segon cicle com a president de Pimec, ha rebaixat les expectatives: "Quan arribi l'últim any el president ho ha de dir, i aleshores dependrà del moment personal i professional; de moment no ho preveig, però ja ho veurem", ha dit. "No soc partidari de no posar límits als mandats; els canvis són sempre bons per a les entitats", ha afirmat.

Darrerament, eliminar el límit del nombre de mandats s'està posant de moda a les patronals. Fa tot just un any, en l'assemblea general del 2024, la patronal Foment del Treball va anunciar que suprimia el límit de mandats dels estatuts, igual que prèviament ho havia fet Antonio Garamendi a la CEOE. Pel que fa als sindicats, de moment els límits es mantenen, la majoria a tres mandats, i, segons ha explicat Cañete, aquesta fórmula del 2+1 és la que fa servir CCOO.

Diàleg social i reducció de jornada

Una de les principals croades de Pimec actualment és la seva entrada al Consell Econòmic i Social (CES) i el repartiment de cadires a la Comissió de Convenis (CCNCC), cosa que la CEOE ha portat als tribunals. En aquest sentit, Cañete ha recordat que "en un BOE hi diu que Pimec està legitimada per formar-ne part" i espera que l'entrada al CES es faci efectiva definitivament amb la renovació de la presidència, que ha de ser "aviat".

En el cas de la CCNCC, Cañete ha dit que li resulta "bastant sorprenent que en aquesta comissió, que té sis places, cinc siguin de la CEOE", i no creu que la querella de Garamendi vagi més enllà. "El que em resulta sorprenent és que es jugui un partit amb el peu mentre s'està guanyant, però quan s'està perdent s'agafi la pilota amb la mà", ha reblat.

Pel que fa a la reducció de la jornada laboral fins a les 37,5 hores, el president de Pimec ha manifestat que tenen "molta por" al tràmit parlamentari de la mesura. "Hi entra un cavall i en pot sortir un camell", ha dit. Tot i això, ha celebrat que la ministra de Treball, Yolanda Díaz, aquest dimarts hagi expressat que hi ha marge per negociar. "Sona bé la música, però ens interessa saber la lletra", ha avisat Cañete.

La patronal de les pimes ha assegurat que està "sempre disposada a parlar" sobre la mesura per fer que sigui "viable" i Cañete ha avançat que té previst reunir-se amb "tots" els partits polítics. Aquest dimecres ho farà amb el PSOE a Madrid i el 27 de maig amb Sumar. Per ara, a l'agenda també hi ha previstes trobades amb ERC i el PNB.

Les xifres

Pel que fa als comptes de la patronal, Pimec va tancar el 2024 amb un benefici de 2,1 milions d'euros, per sobre dels 936.000 euros de l'any passat. Es tracta d'un 126% més, percentatge "extraordinari" per l'impacte de la venda d'unes naus a Romania. Pel que fa a la facturació, va ingressar més de 26 milions d'euros, un 14% més respecte dels 23,8 milions del 2023. De cara a aquest 2025, la patronal preveu que se situï en els 24,8 milions.