El preu del petroli ignora la guerra

BarcelonaLa producció de petroli a Kirkuk, a l’Iraq, ha caigut a 30.000 barrils diaris des del juny. És a dir, la producció és un 90% inferior a la que s’obtenia a principis d’any. Al febrer, la producció era de 300.000 barrils diaris. Ara, a més, pràcticament no s’exporta petroli des d’aquesta regió, perquè l’oleoducte que va fins al port turc de Ceyhan ha sigut sabotejat i, segons el governador de Kirkuk estarà com a mínim un any fora de servei. El poc petroli que ara s’extreu de la regió abasteix una petita refineria local, i a Kirkuk s’obté el gas necessari per al subministrament elèctric de la regió.

Segons ha descrit el governador, aquesta és la situació a què ha portat l’atac de l’Estat Islàmic. Un enfrontament militar amb imatges cruels, com la decapitació de periodistes nord-americans, que hauria de tenir conseqüències també en un mercat tan sensible com l’energètic. Aquesta regió, a més, no és l’únic cas: els conflictes internacionals que poden repercutir en el mercat del petroli i del gas s’escampen, com s’ha vist a l’Iraq, a Síria, en la crisi de Gaza, a Líbia i en l’enfrontament a Ucraïna.

Però contràriament al que es podia preveure, el preu del barril de referència, el Brent, no s’ha disparat (vegeu el gràfic). Ara mateix, segueix al voltant dels 100 dòlars.

Això no havia passat altres vegades, quan els conflictes armats planaven sobre regions amb països productors. Els analistes coincideixen en la idea que les causes d’aquest fenomen són diverses. D’una banda, hi ha l’augment de la producció, que demostra que l’organització de països exportadors de petroli (OPEP) ja no és el bloc sòlid que era abans. De l’altra, l’atonia de l’economia treu pressió a la demanda. La Xina no creix tant, Rússia i el Brasil entren en recessió, i l’economia europea està pràcticament plana. Hi ha altres factors que ajuden a fer que els preus no s’enfilin. D’una banda, el creixement de les energies renovables com a font d’energia primària. De l’altra, els nous processos extractius, com el fracking, que han augmentat la producció d’hidrocarburs esquists en països amb molt consum, com els Estats Units.

La producció

L’augment de la producció és un factor important en el preu del petroli. Després del ral·li de l’estiu, l’1 de setembre els preus anaven baixant. La causa més immediata és que l’OPEP va elevar la producció de cru en 891.000 barrils diaris, fins a un total de 31 milions.

Entre els països que més van elevar la producció hi ha Nigèria, l’Aràbia Saudita i Angola. I, tot i l’escalada bèl·lica a l’Iraq, que afecta sobretot la producció al nord del país, la producció global del país va augmentar a l’agost en 90.000 barrils diaris, fins als 3,09 milions, per l’impuls a la zona més extractiva del sud, controlada pel govern oficial de l’Iraq.

Aquest increment global de la producció, juntament amb els últims índexs a la baixa de producció manufacturera en estats com Alemanya, Itàlia, el Regne Unit i la Xina, ha evitat que el petroli es dispari, com havia passat en altres conflictes.

Decisions polítiques

Tot i que la producció global és important, no és l’únic factor decisiu en el preu del petroli. Les decisions polítiques hi tenen molt a veure. Aquest mateix estiu n’hi ha hagut un exemple. Quan el 8 d’agost els Estats Units van donar llum verda als atacs aeris a l’Iraq, el petroli Brent va començar una escalada fins als 106 dòlars. Però menys d’una setmana després el preu ja s’havia desinflat fins als 102 dòlars, les cotes més baixes des del juliol del 2013.

L’alça responia a la tensió bèl·lica, però el preu va ressituar-se ràpidament perquè l’Agència Internacional de l’Energia també hi va jugar: basant-se en les dades macro, va rebaixar les expectatives de creixement de la demanda. I com que el petroli es compra a futur, en la fixació del seu preu les expectatives són molt importants.

Un tercer factor que influeix decisivament en el seu preu són les reserves. El fet que els Estats Units les tingui en màxims contraresta les pors al fet que les tensions geopolítiques comportin una baixada en la producció.

Altres fonts

L’últim factor a tenir en compte són les noves fonts de generació energètica. L’Agència Internacional de l’Energia va publicar un document en què constata que el 22% de tota l’energia mundial ja ve de les renovables, un sector en què s’han invertit, mundialment, uns 190.000 milions d’euros. Es calcula que les inversions s’alentiran, però que l’any 2020 ja arribarà al 26% de tota l’energia.

A l’ús de les renovables, s’hi ha de sumar un altre factor que als Estats Units ja té força importància, i que altres països, com el Regne Unit, s’estan plantejant. És el que se’n diu petroli esquist, que s’extreu amb la polèmica tècnica de la fractura hidràulica o fracking.

Un sondeig que ha fet Reuters entre analistes del sector energètic apunta que l’any 2015 el preu del petroli es mantindrà contingut, en gran part per l’augment de la producció als Estats Units mitjançant aquesta tècnica. Els experts pronostiquen un creixement del subministrament de cru per part dels països que no formen part de l’OPEP. Aquest creixement superarà fins i tot l’augment de la demanda, cosa que permetrà rebaixar la dependència del petroli de l’OPEP.