El pla de Von der Leyen per finançar el rearmament: regles fiscals a mida i a compte dels estats

Brussel·lesLa presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va detallant de mica en mica quina és la seva estratègia per finançar el rearmament de la Unió Europea. La dirigent comunitària va anunciar la setmana passada que proposaria flexibilitzar les regles fiscals i, d'aquesta manera, permetre que els estats membres puguin gastar-se tant com considerin oportú en defensa sense que Brussel·les els obri un expedient per dèficit excessiu. Aquest dilluns, però, la líder comunitària ha anat un pas més enllà i ha concretat que no es tractarà d'una congelació global de les normes fiscals, tal com va passar durant la pandèmia, sinó que cada estat membre haurà de demanar una excepció de manera individual en el compliment dels topalls de dèficit, segons recull El Mundo i diversos mitjans internacionals.

D'aquesta manera, Brussel·les aposta a hores d'ara perquè cada estat membre es costegi la gran part de l'increment de la despesa militar. "Cal un augment significatiu de la despesa nacional en defensa", ha dit la cap de l'executiu comunitari en un grup de periodistes reduït. Ara bé, Von der Leyen no tanca la porta a la possibilitat de crear uns nous eurobons per defensa, tal com demanen obertament França i, entre d'altres, Espanya. "Hauríem de permetre una despesa de defensa més específica i eficient mitjançant un instrument europeu designat", ha afegit la conservadora alemanya. Cal recordar que la Unió Europea ja va aprovar uns fons comunitaris per finançar la recuperació econòmica postcovid.

Tot i això, hi ha països com Alemanya i els Països Baixos que són contraris a emetre deute comú i s'hi neguen rotundament, si bé és veritat que hi ha estats que històricament s'han negat a la creació de nous fons comuns que ara s'hi mostren més predisposats, com és el cas de Dinamarca i Finlàndia. De fet, és una opció que cada vegada guanya més força i cada vegada hi ha més socis europeus que veuen aquesta iniciativa amb bons ulls. En tot cas, es preveu que sigui una de les mesures que es discutirà a la cimera de caps d'estat i de govern extraordinària que es farà el pròxim 6 de març a Brussel·les.

Una altra de les opcions que es preveu que estigui sobre la taula dels líders europeus és l'increment de despesa militar en el pròxim pressupost de la Unió Europea. Ara bé, no entrarà en vigor fins al 2028 i els estats membres més bel·licistes creuen que ja seria massa tard. En aquest sentit, defensen que cal treure diners d'on sigui i optar per diverses vies de finançament. Per tant, l'augment de la partida pressupostària que es destina a defensa pot ser complementària a altres mesures, com la flexibilització de les regles fiscals que Von der Leyen ha posat sobre la taula.

Més pressió sobre Calviño

Més enllà de la flexibilització de les regles fiscals, uns nous eurobons per defensa o el nou pressupost de la UE, Von der Leyen també ha pressionat perquè el Banc Europeu d'Inversions incrementi el seu finançament a projectes tecnològics que puguin tenir un ús militar, com els drons, la ciberseguretat o els controls de fronteres. De moment, però, la presidenta d'aquesta entitat, l'exvicepresidenta espanyola Nadia Calviño, ho està evitant i durant el 2024 només hi va destinar poc més de l'1% del total del pressupost que tenia a les seves mans.

Aquesta inversió tan irrisòria, però, ha indignat Brussel·les i la majoria dels estats membres, que van demanar per carta a Calviño que multipliqui el finançament en projectes que puguin tenir un ús final militar. En la mateixa línia, la presidenta de la Comissió Europea també aposta per canviar els estatuts d'aquesta institució i permetre que per primera vegada en la seva història pugui finançar directament projectes militars i que no hagin de tenir obligatòriament cap utilitat civil. "Hem d'incrementar la capacitat de finançament privat per finançar projectes en defensa", ha subratllat Von der Leyen.