Els préstecs al consum, nou filó per a les entitats

BarcelonaUn de cada 20 euros que deuen les famílies als bancs s’ha demanat per adquirir béns de consum. Aquesta modalitat ha sigut el germà pobre de les hipoteques en un país amb tanta tradició de compra d’habitatge com Espanya, especialment d’ençà de la bombolla immobiliària.

Les xifres són rotundes: els crèdits al consum vius a Espanya eren de 37.343 milions al juny, cosa que suposa un 19% més que un any enrere i un 5,1% del total del deute de les famílies. Però això no vol dir que les entitats els estiguin desatenent. Al contrari.

El volum d’aquest tipus de deute està en el seu punt més alt des del 2011 i creix cada any des del 2013. L’avantatge que ofereix per a les entitats és que té uns tipus d’interès molt més elevats que les hipoteques, amb la qual cosa el marge que n’obtenen és més elevat.

De fet, l’associació de consumidors Adicae denuncia que els crèdits al consum són molt més cars a Espanya que a la resta d’Europa. “Les polítiques del BCE persegueixen justament impulsar l’economia real a través de la concessió de crèdit i el moviment dels estalvis”, explica José Ángel Palacios, portaveu de l’entitat.

Segons Adicae, els bancs espanyols no només “no acaben d’obrir l’aixeta” i no abarateixen el crèdit, sinó que “l’encareixen”.

Adicae sustenta la seva denúncia amb dades del Banc d’Espanya. Segons explica l’associació, el tipus d’interès mitjà dels crèdits al consum a Espanya és del 8,65%, mentre que la mitjana europea està en el 6,28%. Però entre les operacions de crèdits al consum que s’han de tornar en un termini d’entre un i cinc anys -les més habituals-, la diferència creix: a Espanya es paga de mitjana un 9,17% i a Europa un 5,16%.

Un dels exemples que denuncia aquesta associació de consumidors és el dels crèdits per finançar els estudis. Segons Adicae, la banca ha encarit “més d’un 30% aquests préstecs, amb un interès mitjà del 9,08% però que arriba a estar per sobre del 20% en els casos del BBVA i el Santander”. Segons afirmen, aquests productes exigeixen, a més, la contractació d’altres serveis vinculats.

Si aquesta situació preocupa Adicae és perquè, segons Palacios, “cada cop més ciutadans que busquen finançament acudeixen a opcions de risc més alt, com les empreses de crèdits ràpids i microcrèdits”. Segons afirma, són empreses que posen menys condicions a la concessió dels préstecs, aparentment més fàcils de pagar, però impliquen “un greu risc de sobreendeutament amb interessos d’usura”. Segons aquest expert, aquesta mena de productes havien sigut dirigits fa anys a sectors de persones especialment vulnerables, com ara immigrants, gent gran, aturats o treballadors precaris, però a causa de la crisi aquests perfils “s’han ampliat a un públic més ampli que comparteix les dificultats per arribar a final de mes”. Adicae sosté que aquesta tendència, en part, es deu a l’encariment dels crèdits al consum de la banca tradicional.

Aposta dels bancs

Aquesta mateixa setmana Expansión recollia fins a quin punt els bancs s’han abocat a aquest sector de mercat. En l’últim any Bankinter i el Banc Sabadell són les dues entitats que més han crescut en aquest àmbit. El banc que dirigeix María Dolores Dancausa ha passat en un any de prestar 504 milions a prestar-ne 858, fet que suposa un augment del 70%. El Sabadell, per la seva banda, ha elevat un 33% el seu saldo viu, que arribava al juny als 276 milions. El Santander és tercer en el rànquing dels que més creixen amb un augment del 33%. CaixaBank també va créixer un 17%, i el BBVA, un 10%. En aquest sector, però, no és la banca qui lidera. Els principals jugadors són financeres com Cetelem, Cofidis, la financera d’El Corte Inglés o Servicios Financieros Carrefour.