BarcelonaEl dèficit d'inversió en la conservació de la xarxa viària ha passat de 9.453 milions d'euros l'any 2022 a 13.491 milions en l'actualitat, segons els càlculs de l'Associació Espanyola de la Carretera (AEC). Davant aquestes xifres i la constatació del mal estat d'algunes vies, com és el cas de l'A2 en el tram entre la Panadella i Cervera, que ha necessitat una actuació d'urgència perquè divendres més de 20 vehicles van punxar la roda, es van trencar vidres de cotxes perquè saltaven pedres i fins i tot es va produir alguna col·lisió, la Cambra de Comerç de Barcelona reclama la implantació d'un sistema de pagament per ús a la xarxa viària d'altres prestacions.
Inscriu-te a la newsletter EconomiaInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
Un pagament per ús que, segons la Cambra, s'hauria d'aplicar a totes les vies d'altes prestacions de l'Estat, d'acord amb els principis marcats per la Unió Europea de "qui usa paga" i "qui contamina paga". Amb la recaptació d'aquest pagament per ús, segons la Cambra, es podria garantir el correcte manteniment i millora de les carreteres. Això sí, la institució que presideix Josep Santacreu deixa clar que el model de tarifació "hauria de ser únic i equitatiu per a tot l'Estat", i la seva recaptació s'hauria de destinar "exclusivament a la millora i digitalització de les vies".
La Cambra parteix de l'exemple català, quan el 2021 es van aixecar els peatges, per la fi de la concessió, de l'AP-7, AP-2, C-32 nord i C-33, cosa que ha provocat un important increment del trànsit. De fet, la Cambra assenyala que l'AP-7 "ja opera al límit de la seva capacitat" i en cinc anys s'ha incrementat un 37% el pas de vehicles lleugers i en un 55% el de vehicles pesants. El resultat, segons la Cambra, és "congestió, sinistralitat i desgast de la infraestructura". Cal recordar que el tràgic accident ferroviari de Gelida, en què va morir un maquinista, es va produir per la caiguda d'un mur de contenció d'aquesta autopista.
La Cambra parla de dèficit d'inversió en la conservació viària. Segons la institució, davant el dèficit de quasi 13.500 de què parla AEC, la inversió que fan les diverses administracions (estatal, autonòmiques i locals) és d'uns 2.000 milions d'euros anuals. Segons la Cambra, "més de la meitat de les carreteres de l'Estat i de Catalunya presenten un deteriorament greu o molt greu, mentre que la inversió anual efectiva en manteniment és clarament insuficient per revertir aquesta situació".
Impacte en la competitivitat i la seguretat
La institució catalana indica que sense un model estable de finançament el deteriorament de la xarxa viària continuarà augmentant "amb impactes negatius sobre la competitivitat, la seguretat i la mobilitat de persones i de mercaderies". A més, recorda que l'Estat, l'any 2021, es va comprometre amb la UE a establir un mecanisme de pagament per ús a les carreteres estatals, que s'havia de posar en marxa el 2024, tot i que després es va retirar, d'acord amb Brussel·les, sobre la base de la incorporació de noves mesures per complir amb els objectius mediambientals del Pla de Recuperació, concretament la promoció del transport ferroviari.
Segons la Cambra, qualsevol model de tarifació s'hauria d'aplicar a la xarxa viària d'altes prestacions i vies alternatives, independentment de la seva titularitat, per a tot l'Estat. I s'hauria d'aplicar tant per a vehicles pesants com lleugers, amb una tarifa variable en funció del vehicle i les seves emissions contaminants. Per a la Cambra, el model més eficient és el pagament en funció de la distància recorreguda i, per tant, veu la vinyeta de tarifa plana només com una solució transitòria. Finalment, la corporació aposta per un marc de col·laboració entre les diferents administracions i entre el sector públic i privat que permeti la transició ordenada a aquest model de pagament per ús.
El risc en vies d'alta capacitat augmenta per primer cop en 15 anys
Un tram de 6 quilòmetres de la carretera N-340 a Mont-roig del Camp (Baix Camp) és el més perillós de la xarxa estatal de carreteres (RCE). En concret, té un índex de risc de 200,9, molt per sobre de la segona carretera més perillosa, a Lleó, amb 160,1, segons l'estudi iRAP, fet públic aquest dimarts pel RACC. Una altra carretera que passa per la demarcació de Tarragona, la N-420, és la segona de l'Estat amb més quilòmetres perillosos. La mitjana estatal de trams perillosos és del 12% dels km, mentre que a Catalunya és l'11%, i un total de 201 km, però a la demarcació de Girona el 18% dels km de xarxa estatal són perillosos.
El RACC ha presentat la 22a edició del mapa de risc segons la metodologia iRAP, corresponent al trienni 2022-2024. En conjunt, s'han analitzat 3.595 trams de la RCE, que representen 26.470 km de longitud. L'índex de risc en el conjunt de la RCE s'ha reduït entre el 2010 i el 2024, passant de 15,3 a 6,4 a les vies d'alta capacitat (–58%) i de 47,7 a 24,4 a les carreteres convencionals (–49%). Però per primera vegada en 15 anys augmenta l'índex de risc en les vies d'alta capacitat respecte a l'anterior edició de l'informe.