Ramon Puente: “La desfeta en el sector català de la moto és l’exemple d’una mala política industrial”

BarcelonaRamon Puente és el director general de Gas Gas, el nom que avui abandera la indústria de les dues rodes a Catalunya. Ha vist morir al seu voltant els grans fabricants instal·lats a Catalunya als anys 80 -Yamaha, Derbi, Honda- i, per tant, un important gruix del teixit proveïdor. Lamenta els errors comesos per les empreses, però també l’oblit de les administracions, principalment l’estatal, a l’hora de tenir en compte el sector un cop va esclatar la crisi. Gas Gas viu abocada al mercat internacional, que l’ha salvat aquests anys, i afronta una etapa ambiciosa de creixement després d’absorbir Ossa i de tancar un acord amb uns inversors israelians.

Gas Gas és el cap de cartell de tot un sector que a Catalunya ha vist morir moltes empreses els últims anys.

Som els únics que quedem, juntament amb Rieju. I això no és cap orgull, sinó un desastre com a país, perquè hem perdut tot un sector. A la xarxa de proveïdors s’ha notat moltíssim, perquè abans nosaltres érem el seu client petit i ara som el més important. Amb això un ja es pot fer una idea que el que ha passat és dantesc. Els fabricants de grans volums, Derbi, Honda, Yamaha, han marxat, i això ja no ho recuperarem. Quan un clúster desapareix no torna a néixer.

¿Creu que de la indústria de les dues rodes se’n poden treure lliçons per no repetir errors?

Som la mostra que un clúster també pot morir, que se l’ha de mimar. La desfeta en el sector català de la moto és l’exemple d’una mala política industrial, de no cuidar la demanda interna ni fomentar la R+D.

Quan diu “cuidar la demanda interna” està demanant incentius com els que rep l’automòbil?

Sí, per exemple. Les ajudes del govern espanyol amb plans com el PIVE han obviat totalment la motocicleta i han deixat que anés morint. Sembla com si això, a Madrid, no fos el seu problema perquè no hi ha cap dels grans oligarques interessat en el sector. Si hagués sigut al contrari, la situació segur que seria una altra a hores d’ara. Però no només parlo d’ajudes, sinó també de legislació. La llei forestal va contribuir també a matar la demanda expulsant l’ off road del país i reduint-lo a la mínima expressió.

En què van fallar les empreses?

Quan un sector mor, és una mica culpa de tots. En aquest cas, va ser una qüestió d’egos. Històricament, el duel Montesa-Bultaco era emocionant, però va resultar ser molt dolent quan la competència perillosa de debò eren Honda i Yamaha. La capacitat de col·laboració del sector, com ara, era molt baixa. Cadascú és com un freelance, que va a la seva i vol inventar la seva moto perquè és molt fàcil fer-ne una. El que és difícil és fer-ne mil! Ara hi ha diversos projectes en marxa però s’oblida que créixer i competir a escala internacional és molt complex: cal el producte, però també el finançament, la xarxa comercial...

¿Ser petit és un problema per a la supervivència?

Nosaltres competim amb un autèntic gegant, l’austríaca KTM, que fabrica 100.000 motos a l’any mentre que nosaltres fem 10.000 Gas Gas. El competidor és fort i hem de ser conscients que d’altres poden estar naixent en aquests moments en països llunyans, com va passar als 80. Llavors, quan començava la globalització, hi havia uns noms que ens sonaven desconeguts (Honda, Yamaha) i que pocs anys més tard ens van acabar engolint. Montesa va acabar en mans d’Honda i Yamaha va absorbir Sanglas mentre Bultaco desapareixia. Cal aprendre dels errors.

¿Per això Gas Gas ha acabat absorbint la renascuda marca Ossa i assumint-ne la plantilla i la producció?

Va ser un compromís que vam agafar amb la Generalitat. Vam acordar que si ens quedàvem amb Ossa i trobàvem uns inversors, com els israelians que s’han incorporat a l’accionariat, el Govern ens injectaria un préstec a través d’Avançsa per poder tirar endavant nous projectes i assegurar la consolidació del sector.

¿A Gas Gas, que exporta el 95% de la producció, ha calgut rebaixar sous per guanyar competitivitat?

En contra del que va dir el ministre Montoro, els costos salarials han baixat i força. En el nostre cas, els sous s’han retallat entre un 10% i un 15% i hem aconseguit mantenir les vendes. No som un cas únic i crec que era necessari l’ajust, però igualment defenso que això serveix un any o potser dos, però no gaire més. Cal tenir present que així no se soluciona el problema enorme que tenim amb l’atur al mercat laboral.

¿És partidari que es facin noves reformes al mercat de treball?

La reforma laboral per mi no s’ha fet. Tothom està descontent i és evident que, amb cinc milions d’aturats, el mercat de treball a Espanya no funciona i queden coses per fer. No es tracta només d’abaratir l’acomiadament o abaixar salaris, calen mesures que acabin amb els dos mercats de treball tan bèsties que conviuen a Espanya en una situació totalment injusta, amb treballadors més grans de 45 anys que cobren grans quantitats per fer el mateix o menys que un jove que amb prou feines arriba als 1.000 euros al mes.

Com es ven Gas Gas a fora?

Som una marca catalana i no ho amaguem gens. Per a Gas Gas, la marca Espanya no és cap actiu, i fins i tot va ser un problema per negociar l’entrada dels inversors israelians. Tenien recels per la crisi interna, però van veure que nosaltres no depeníem gens d’aquest mercat.