Raúl Julián: “Som en un terreny econòmic desconegut, però encara no es veu una bombolla”

MadridRaúl Julián treballa amb l’equip de Montalbán Atlas Capital des de fa 16 anys. Detecta un augment de les operacions de fusió i anticipa que en vindran encara més, sobretot per la fam dels inversors estrangers, tot i que alerta que la inestabilitat política endarrereix operacions.

Tinc la sensació que cada cop hi ha més fusions i compres d’empreses a les notícies. Per què?

Les necessitats d’internacionalització són creixents per raons defensives, perquè cada cop tindrem rivals més globals. I de vegades la millor manera d’assolir-la és de manera inorgànica, comprant empreses. També és una oportunitat per guanyar dimensió i ser més competitiu; no hi ha cap empresa aliena a aquest moviment. A Espanya ha agafat cos especialment la necessitat d’internacionalització per la crisi del 2008.

De vegades s’han criticat les excessives reticències de les empreses familiars catalanes per buscar aliances o fusions. Hi està d’acord?

No és diferent del que passa a qualsevol empresa de qualsevol lloc del món. Associar-te amb algú és fàcil de dir, però més difícil d’implantar. L’empresari català moltes vegades arriba a la conclusió que té un negoci petit que no pot arribar a la mida que li cal i prefereix vendre l’empresa abans d’associar-se, que és una operació més complicada, perquè després ve el dia a dia i s’han de decidir coses.

Nou de cada 10 empreses espanyoles tenen menys de 10 empleats i això llasta la competitivitat. L’FMI, per exemple, diu que cal que les empreses guanyin dimensió. ¿Ho han de fer a través de les fusions?

És així. La mida de les empreses està relacionada amb la competitivitat. Part del meu negoci tendeix a això, perquè els avantatges de la mida són innegables. També és cert que hi ha valors molt valuosos a les microempreses, com l’esperit d’emprenedoria o el sentit de coresponsabilitat amb el que fa l’empresari.

Ara hi ha més emprenedors que creen empreses pensant a vendre-les, sobretot al món d’internet.

Les dinàmiques sobre com funciona internet són completament diferents. Això existeix i segueix funcionant així, i pensen a vendre l’empresa a un gegant el cinquè o desè any per fer molts diners. Però és el seu món. És molt diferent el cas de tres senyors que són acomiadats d’una empresa de siderúrgia i decideixen obrir un taller mecànic, no ho fan amb afany de vendre’l perquè el seu objectiu és la supervivència. És gairebé autoocupació, i aquesta autoocupació introdueix un element d’esperit empresarial que a mi em sembla molt interessant.

Durant la crisi hem vist més fons voltor interessats a venir aquí. Ja està canviant això?

La denominació fons voltor no m’agrada perquè crea la sensació que fan alguna cosa dolenta. De fons sempre n’hi ha hagut, perquè es dediquen a gestionar l’estalvi col·lectiu. Abans de la crisi invertien en empreses consolidades, però el 2008 el món es va acabar. Això va fer venir els fons que juguen amb més risc. Van jugar el seu paper i com que estem en camí de normalització, cada cop tenen menys sentit.

Els preus estan normalitzats?

No som al 2007, però tenim una situació bipolaritzada. Hi ha hagut moltes empreses que han mort, d’altres que han sobreviscut i que són molt atractives i d’altres que de moment han aguantat, però no està tan clar. Per a les bones empreses la fam inversora és enorme.

¿Hi ha risc d’una nova bombolla, amb tanta liquiditat?

És una pregunta que no té resposta perquè estem vivint una situació macro mai vista, és un terreny desconegut. En general no es percep risc de gran inflació, excepte en alguns actius financers com els bons de l’estat, que tenen rendibilitat negativa. Però la bombolla en el finançament a empreses encara no es veu.

Hi ha un boom de macrofusions?

Vénen del món anglosaxó, que funciona de manera una mica diferent. A l’Europa continental tenim una visió més moderada.

¿Veurem encara més moviment en el futur, a Espanya?

En el terreny de les empreses mitjanes sí. L’interès d’empreses estrangeres per les espanyoles és enorme, més que a l’inrevés.

La incertesa política afecta?

Sí. Sempre passa. De manera natural les empreses busquen tenir clar el context. I aquí, amb les eleccions generals i el que passa a Catalunya, estem veient que algunes decisions s’estan endarrerint. El que no veig és que la bona percepció que hi ha d’Espanya hagi canviat, però sí que hi ha inversors esperant. Cada cop es descompten més els escenaris catastrofistes, però hi ha dubtes sobre quin pot ser el futur govern i si estarà més o menys predisposat a revertir reformes que s’han fet en els últims anys i que són positives. Tot el que hi vagi en contra endarrerirà les inversions.

I Catalunya?

Jo crec que no està descomptat que hagi de passar res dramàtic. Se segueix descomptant que hi haurà una solució, però és un granet de sorra més al munt de la incertesa.