La rebel·lió per evitar que els fons europeus passin per Madrid

Brussel·lesLa nova obsessió de Brussel·les és simplificar i reduir la burocràcia. I, amb aquest objectiu, la Comissió Europea es planteja centralitzar més els fons de cohesió, que són uns dels més substancials de la Unió Europea. D'aquesta manera, serien els governs estatals qui els negociarien amb l'executiu comunitari i els repartirien als seus territoris, i se'n deixaria d'encarregar cada administració regional. Tanmateix, les regions d'arreu del bloc europeu, inclosa Catalunya i totes les comunitats autònomes de l'Estat, han llançat una ofensiva a Brussel·les per evitar que els plans de centralització de l'executiu fructifiquin i s'incloguin en la proposta de la Comissió Europea dels pròxims pressupostos europeus, prevista per al 16 de juliol.

El clam de les regions és important. Fins a 149 administracions regionals van enviar una carta a la Comissió Europea d'Ursula von der Leyen el 25 de juny en què l'instaven a modificar la proposta i aquesta setmana unes quantes autoritats regionals, com el conseller d'Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, s'han reunit amb el vicepresident de la Comissió Europea, l'italià d'extrema dreta Raffaele Fitto. "Les regions som el cor d'Europa i hem demostrat que som les més eficients utilitzant els recursos de la UE i avançant així cap al projecte d'integració europea", s'hi diu.

En la mateixa línia, 14 dels 27 estats membres també han demanat a l'executiu comunitari que faci marxa enrere i no modifiqui la manera de distribuir els fons de cohesió, que en l'anterior període pressupostari (de 2021 a 2027) van ascendir a 42.556 milions d'euros. Entre els països que firmen la petició hi ha socis de pes a la UE com Espanya, Itàlia, Polònia i Portugal. Cal recordar que l'oposició dels estats membres és clau, perquè la reforma dels pressupostos europeus, que es coneixen com el Marc Financer Plurianual, s'ha de negociar i aprovar al Consell de la UE —on hi ha representats els països— i al Parlament Europeu, on també hi ha una reticència general a la centralització dels fons de cohesió.

Així doncs, per què Brussel·les es planteja recentralitzar-los? La intenció inicial de la Comissió Europea era posar condicionants a l'hora d'entregar aquesta partida de finançament i podria guanyar influència en les polítiques que tiren endavant els estats membres. De fet, aquest és el funcionament dels fons de recuperació de la covid: Brussel·les només desemborsa els diners si els governs aproven les mesures acordades en conjunt per la UE. Tot i això, les administracions regionals defensen que els fons de recuperació covid es van aprovar en un moment excepcional i demanen que el seu funcionament no s'extrapoli a unes altres partides de finançament.

Cal recordar que no és la primera vegada que Brussel·les i els estats del nord de la UE, com Alemanya i els Països Baixos, pressionen perquè aquests fons, dels quals es beneficien sobretot els països del sud, vagin lligats a una sèrie de mesures. Seria una manera que els països que aporten més diners al pressupost de la Unió Europea guanyessin influència sobre les polítiques dels estats que reben més fons, sobretot pel que fa als de cohesió.