L’expresident de Bankia Rodrigo Rato no haurà de fer front a la fiança multimilionària que l’Audiència Nacional va imposar als responsables de la sortida a borsa de l’entitat. Tant Rato com els altres tres exconsellers responsables d’aprovar el debut als parquets d’aquest banc amb uns comptes presumptament maquillats queden exempts del pagament de 22,7 milions d’euros, ja que seran les asseguradores que van cobrir l’operació -les companyies Liberty International Underwriters (LIU) i Torus- les que abonaran aquesta quantitat.
Bankia-BFA va sortir a borsa el 20 d’abril del 2011, amb Rodrigo Rato al capdavant i amb un fullet d’emissió d’oferta pública que “no reflectia la imatge real de l’entitat”, segons van decretar els pèrits del Banc d’Espanya. Per aquest motiu, es va imposar una fiança inicial de 800 milions d’euros, que més endavant va ser rebaixada a 34 milions. D’aquesta quantitat, les dues companyies asseguradores cobreixen els prop de 23 milions que el jutge va sol·licitar per responsabilitat civil als exconsellers José Manuel Fernández, José Luis Olivas i Francisco Verdú, a més de Rodrigo Rato. Els 11,3 milions que falten per arribar als 34 totals de la fiança sí que els haurà d’abonar Bankia i la seva matriu BFA.
Les fiances de Rato
L’exvicepresident del govern de José María Aznar ja va dipositar tres milions per l’escàndol de les targetes black de Caja Madrid, que no va quedar exempt de polèmica. El Banc Sabadell va avalar Rodrigo Rato per fer front a aquest pagament i no veure embargats els seus béns.
A més, però, l’expresident de Bankia i Caja Madrid entre el 2010 i el 2012 encara ha de pagar 18 milions més si vol tornar a utilitzar els seus comptes, embargats pels cinc presumptes delictes fiscals, un de blanqueig i un altre d’alçament de béns pels quals l’Agència Tributària va escorcollar casa seva i les seves oficines el mes d’abril passat.