El Santander integra Banesto i Banif per estalviar 520 milions

BARCELONA.El 28 de desembre del 1993 el Banc d'Espanya va intervenir Banesto, cosa que va provocar la caiguda en desgràcia de Mario Conde. Al cap de 16 mesos, el Santander el va comprar. Anys més tard, Emilio Botín i l'equip del seu conseller delegat, Alfredo Sáenz, van començar a barrinar sobre si era més convenient mantenir la gestió de les entitats separades o unificar-ho tot.

Ha calgut una crisi de més de quatre anys, la desaparició del sector de les caixes i un rescat bancari europeu per fer decidir Botín. Fins ara el Santander havia estat l'únic dels grans bancs espanyols que no havia mogut fitxa en la reestructuració financera. CaixaBank ha comprat Banca Cívica i Banc de València; el BBVA ha integrat Unnim, i Banco Popular ha absorbit el Pastor. Però finalment el consell d'administració del Santander, reunit ahir, va decidir presentar una oferta de fusió per absorció de Banesto, una entitat de la qual controla el 89,7% del capital. Els accionistes minoritaris de Banesto -que en mantenen la resta (10,2%)- rebran accions en circulació del Santander amb una prima del 24,9% sobre la cotització del divendres 14 de desembre (a 10 accions de Banesto els en corresponen 6,3 del Santander). Els títols del banc van caure ahir un 1,19% i van tancar en els 5,8 euros. En canvi, Banesto va pujar un 18,4%, fins als 5,4 euros per acció.

L'argumentació de l'entitat "s'emmarca en un procés d'integració comercial, que agrupa les marques Santander Banesto i Banif", va explicar l'entitat a través d'un comunicat. Efectivament, el grup bancari aprofita la situació per reordenar totes les marques i absorbir la de banca privada Banif.

Banca privada

Alfredo Sáenz va destacar en el comunicat que l'absorció de les dues marques és una operació "sense risc d'execució, perquè fa molts anys que comparteixen la mateixa plataforma tecnològica". La integració de Banif, en aquest cas una filial participada al 100%, servirà per fer créixer el segment de la banca privada, que ja gestiona més de 36.000 milions d'euros i té 550 treballadors en 52 oficines. El Grupo Santander gestiona patrimonis per un valor de 78.000 milions.

Al marge dels accionistes, que sortiran guanyant amb el bescanvi d'accions i amb els dividends del Santander, els clients de Banesto accediran a una xarxa d'oficines més àmplia, amb 4.000 oficines al mercat espanyol amb la mateixa identitat corporativa, sense comptar la xarxa del grup al Regne Unit, Alemanya, Polònia, Portugal, els Estats Units, el Brasil, Mèxic, Xile, l'Argentina, l'Uruguai i Puerto Rico.

A l'altra cara d'aquests beneficis de la integració hi ha les 700 oficines que s'hauran de tancar, segons els càlculs de la mateixa entitat. Actualment el grup té en el mercat espanyol 4.664 punts de venda entre els tres bancs. Aquesta reducció de la capacitat instal·lada permetrà augmentar la quota de mercat, del 10% que mantenia el 2008 al 13% el 2015. El Santander no va xifrar ahir la reducció de plantilla que acompanya el tancament d'oficines.

Només va concretar que la fusió produirà un estalvi anual de costos del 10%, cosa que suposa 420 milions d'euros el tercer any. Si sumem els 100 milions que l'entitat espera afegir en augment d'ingressos, les sinergies totals de l'operació arribaran als 520 milions.

CatalunyaCaixa i CaixaBank

Fonts del sector van destacar que tot i el procés d'absorció de Banesto i Banif, que s'allargarà fins al maig del 2013, Emilio Botín segueix tenint interès a participar en la subhasta de CatalunyaCaixa. De fet, una de les opcions amb més possibilitats de guanyar era la del Grupo Santander. Fins i tot s'havia conegut que l'oferta concreta la presentaria Banesto. A partir d'ara això no serà factible. En tot cas, les mateixes fonts van descartar que la integració de marques coincidint amb la privatització de CatalunyaCaixa i Novagalicia signifiqui una excusa per presentar-se a les subhastes.

D'altra banda, CaixaBank va acabar ahir la integració tecnològica de Cajasol i Caja Guadalajara, sis mesos i mig després de pactar l'absorció de Banca Cívica. Així, les dues entitats se sumen a Caja Navarra, que va ser integrada a l'octubre, i només quedaran per unificar els sistemes informàtics i les bases de dades de Caja Canarias i Caja Burgos, que s'acabaran al març i a l'abril, respectivament.

Un cop estiguin integrades totes les oficines de Banca Cívica, CaixaBank tindrà 6.000 oficines i més de 13 milions de clients. Serà la primera entitat del mercat espanyol, amb uns actius de 342.000 milions.