El Suprem tomba per "abusives" les hipoteques multidivisa que l’Audiència de Barcelona havia avalat
L’alt tribunal condemna quatre bancs a reconvertir el préstec hipotecari i tornar el que havien cobrat de més
BarcelonaEl Tribunal Suprem (TS) ha tombat, amb set sentències en 15 dies, el criteri de la secció 15 de l’Audiència Provincial de Barcelona sobre una sèrie d’hipoteques multidivisa concedides durant la bombolla immobiliària, segons ha pogut saber l'ARA. En alguns casos els bancs, un cop va esclatar la crisi, van arribar a multiplicar per dos la quota hipotecària per la devaluació de l’euro respecte a la divisa contractada.
La sala ha estimat els recursos de cassació presentats i ha dictat sentència a favor dels afectats per aquestes hipoteques, anul·lant les resolucions del tribunal barceloní i, per tant, les clàusules multidivisa. Aquesta revisió de criteri obliga ara aquestes entitats a reconvertir el préstec en un de convencional, cosa que implica, d'una banda, que als afectats se'ls retornin els diners que han pagat de més i, de l'altra, que el capital que tenen pendent d'amortitzar es redueixi substancialment, perquè s'elimina la conversió monetària i, per tant, el que deuen ara és molt menys.
“Aquestes sentències li esmenen la plana a la secció 15 de l’Audiència Provincial de Barcelona, que durant un temps va establir un criteri en el qual, de manera sistemàtica i en contra del que havia dit el Tribunal Suprem, revocava totes les sentències de primera instància on s’havien anul·lat aquestes clàusules”, explica a l’ARA l’advocat especialitzat en dret bancari del Col·lectiu Ronda, Òscar Serrano, que ha presentat sengles recursos de cassació.
Clàusules abusives
En tots els casos, la part demandant posa de manifest que el criteri de l'Audiència de Barcelona és contrari a la doctrina del Tribunal Suprem i a la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Argumenta que el tribunal barceloní aplica uns criteris de valoració jurídica "oposats" respecte al caràcter abusiu de la clàusula quan falta transparència en la seva incorporació. En concret, l'Audiència Provincial de Barcelona va dictaminar que algunes operacions van ser transparents i d'altres no perquè no s'acreditava que els afectats fossin "degudament informats" del risc de canvi de divisa, però en tots els casos considerava que no eren abusives.
Aquestes sentències, a les quals ha tingut accés l'ARA, coincideixen en el fet que, perquè la clàusula es consideri abusiva, no cal que hi hagi mala fe per part de l'entitat, així com que la falta d'abusivitat no pot establir-se perquè el consumidor tingués l'oportunitat temporal de modificar la divisa a la qual referenciava el préstec. L'alt tribunal també defensa que el coneixement que pogués haver adquirit l'afectat amb posterioritat no té cap efecte. "El tribunal suposava uns coneixements concrets en funció de les professions dels afectats", critica Serrano, que assegura que aquesta situació només s'ha donat amb el tribunal barceloní.
També recullen, citant jurisprudència del mateix tribunal, que la falta de transparència en aquestes clàusules no és innòcua per al consumidor, sinó que provoca un "greu desequilibri" perquè ignora els greus riscos del préstec. "La informació l'ocultació de la qual –o, almenys, no comunicació al consumidor– és rellevant no és la de l'evolució futura de la divisa, sinó la dels riscos de no disminució de l'equivalència en euros de capital pendent d'amortitzar i d'infragarantia", recullen algunes d'elles.
"Aquesta clàusula va atropellar moltes famílies, sobretot les més humils, perquè va coincidir amb la crisi financera. Molta gent va perdre la seva casa", lamenta l'advocat. "Imagina't que la quota hipotecària se't dispara per dos o per tres: vas demanar un préstec hipotecari de 300.000 euros i de cop en devies 500.000", afegeix Serrano, que assegura que aquesta situació només s'ha donat amb el tribunal barceloní.
Les entitats afectades per aquestes set sentències del Tribunal Suprem són CaixaBank –amb un cas que li venia de Barclays–, Banco Santander –que assumeix la responsabilitat d'operacions que en el seu moment va portar a terme Banco Popular– i també el BBVA –que va heretar la responsabilitat de les operacions de Catalunya Banc.