Esplugas (AWS): "En un futur, a les empreses hi haurà 500 treballadors i 1.500 agents d'IA"
El vicepresident de Nvidia, Rod Evans, ha afegit que Espanya és un "punt calent a Europa" per fer-hi centres de dades
BarcelonaLa intel·ligència artificial està canviant la manera com treballem a marxes forçades, i en un futur és possible que canviï també l'entorn en què treballem. Així ho apuntava aquest dimecres el responsable global de la relació amb analistes d'IA Generativa a Amazon Web Services (AWS), Albert Esplugas, assegurant que la societat haurà d'acostumar-se al canvi que representarà la IA per al mercat de treball: "En un futur hi serem nosaltres i hi haurà una sèrie d'agents amb els quals col·laborarem tots. En una empresa hi haurà 500 treballadors i 1.500 agents" d'IA, ha dit durant la presentació de l'AI Congress, a Barcelona, celebrat aquest dimecres i dijous a l'auditori AXA de l'Illa Diagonal.
La IA agentiva està emergint com un nou model operatiu amb un elevat potencial d’impacte en les empreses que suposarà un canvi de paradigma en l’automatització de tasques i processos, mitjançant l’ús d’agents autònoms capaços de prendre decisions, planificar, executar tasques complexes i col·laborar de forma flexible. Segons Esplugas, però, "no es tracta de substituir, sinó de potenciar".
En una entrevista a l'Empreses el juny del 2024, Esplugas definia així el canvi de paradigma que comportarà la IA: "La IA generativa suposa una capa per sobre que fa que puguis parlar-hi. I quina cosa més natural per a les persones que, en lloc d'anar amb un ratolí o amb un teclat, ens comuniquem dialogant amb aquella màquina que és capaç d'entendre't". A més, apuntava que "es calcula que l'any 2029 un 30% dels clients de les empreses no seran persones, sinó màquines".
Processos empresarials
El directiu ha categoritzat aquesta tecnologia com "el canvi més gran que ha viscut la humanitat", que està revolucionant la manera en què treballen les empreses. Per això, les companyies "han d'aprendre a integrar la IA en els seus processos", ja que fins ara l'adopció d'aquesta tecnologia només ha tingut un impacte de mitjana en la reducció de "20 minuts en la jornada laboral", amb la qual cosa els treballadors "allarguen la pausa del cafè", però sense una repercussió a gran escala.
Per aquest motiu, ha afirmat, "cal canviar processos i rols", perquè la integració de la IA tingui un impacte rellevant en la productivitat. Més enllà de l'impacte empresarial, Esplugas ha fet un repàs sobre les diferents maneres d'utilitzar la IA generativa, des de la més simple, que consisteix a introduir una ordre i que aquesta contesti amb les seves pròpies dades, fins a la que se serveix de la IA per generar contingut massiu amb el qual alhora entrenar el mateix sistema.
A més, segons el directiu, la IA evolucionarà fins a "un model híbrid" que barrejarà sistemes clàssics, quàntics, fotònics, biològics i fins i tot "neuromòrfics", que són aquells que imiten millor els sistemes neuronals del cervell i que consumiran molts menys recursos per funcionar, ha afegit. Esplugas també ha parlat dels canvis que hi haurà en les interfícies per comunicar-se amb la IA generativa, ja que més enllà de parlar amb ella a través d'un xat, cada vegada més els usuaris s'acostumaran a fer-ho amb la veu, a través del micròfon del telèfon mòbil, per exemple. Fins i tot ha augurat que els usuaris podran comunicar-se amb la IA per mitjà de la ment, cosa en què ja està treballant un projecte de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), anomenat Alterego, que estudia connectar els pensaments amb la IA.
Centres de dades a Espanya
Per la seva banda, el vicepresident de Nvidia per a la Supercomputació, Rod Evans, ha afirmat aquest dimecres també al congrés que Espanya està a l'"avantguarda" i és "un dels punts calents a Europa per instal·lar nous centres de dades", gràcies a la seva capacitat energètica, la seva superfície de terreny i l'emprenedoria local.
En la seva intervenció, Evans ha destacat el paper d'Espanya en l'escenari europeu; ha reconegut que fa uns anys semblava que els centres de dades s'ubicarien en països nòrdics perquè necessitaven aire fred, però les noves tecnologies fan que els ingredients essencials per a aquestes infraestructures siguin "aigua i energia". "I, certament, Espanya té molta capacitat energètica" i una "gran energia sostenible fora de la xarxa", ha afegit.