Els reptes de la IA: "No hem de voler copiar la Xina"

BarcelonaQuin impacte tenen els avenços en intel·ligència artificial sobre la política industrial i l’organització del mercat de treball? Com han de canviar les polítiques industrials davant el nou ordre mundial? Aquestes són les preguntes que han procurat respondre tres economistes reputats: Richard Blundell, professor de política econòmica a l'Escola Universitària de Londres; Pinelopi Goldberg, catedràtica d'economia a la Universitat Yale, i Preston McAfee, economista distingit a Google i execonomista en cap a Microsoft; en un acte organitzat pel Cercle d'Economia i la Barcelona School of Economics (BSE) i conduït per l'economista Andreu Mas-Colell.

Blundell ha enumerat, d'entrada, els principals reptes en el mercat laboral: noves feines que han passat de ser per a professionals molt ben pagats a esdevenir serveis mal pagats; una manca de productivitat per part de la majoria d'empreses, que a més es concentren geogràficament –Espanya n'és el cas evident–, i també concentracions geogràfiques de talent altament qualificat contraposades a altres zones amb talent poc qualificat. "Focalitzar-se només en les aptituds no és la resposta", ha assegurat Blundell, que considera que una política industrial per apostar per bonesfeines podria ajudar a millorar la situació i, sobretot, evitar les concentracions geogràfiques.

Pel que fa al nou ordre de comerç mundial davant les polítiques del president estatunidenc Donald Trump, McAfee ha apuntat que "els EUA s'han beneficiat de talent molt qualificat durant massa temps, i ara és una gran oportunitat per a la resta del món, perquè hi ha molts cervells brillants que estan llestos per marxar". Amb tot, Goldberg ha dit que cal anar amb compte amb copiar polítiques: "No ens podem emmirallar en la Xina, per exemple, perquè les polítiques instaurades en un lloc poden no funcionar aquí". McAfee li ha donat la raó: "No hem de voler copiar la Xina, però sobretot no hem de voler copiar el seu govern". Amb tot, ha assegurat: "La joia dels EUA és la seva capacitat d'innovar, de fer millores tecnològiques que aportin al benestar de la gent; això sí que és una cosa que Europa pot emular".

La IA, una amenaça?

Goldberg, per la seva banda, considera que "encara és massa aviat per saber com ens afectarà la IA", però "l'evidència fins al dia d'avui és que hi ha certes tecnologies que ajuden a millorar la productivitat i d'altres que no". Segons la catedràtica, el que ha passat és que el comerç internacional ha canviat i només alguns països han tingut el talent i els diners per adaptar-s'hi, cosa que és "un repte particular per als països més pobres". "Encara hi ha moltes feines que han de fer els humans i que ningú vol fer, i les acaben fent persones poc qualificades. Per tant, l'única opció que veig és una política d'immigració diferent, però que serà important per avançar", assegura Goldberg.

En resposta a Goldberg, McAfee ha puntualitzat que l'avenç més important en IA dels últims temps ha estat el protein folding –un model d'IA per predir l'estructura de les molècules proteiques–, que no està fet amb cap LLM i que, per tant, no es pot reduir tot a llenguatge LLM. "Alguns diuen que la IA és el nostre millor amic, perquè sempre estarà disponible si tens una crisi a les quatre de la matinada", ha dit, acompanyat d'una rialla del públic.