A llarg termini, la borsa sempre guanya
Un estudi demostra que les accions han mantingut a Espanya una prima mitjana del 2% sobre els bons i les lletres del Tresor els darrers 126 anys
BarcelonaSi l'inversor té paciència i no es deixa portar pel nerviosisme quan cauen o es disparen les cotitzacions, les accions són l'actiu financer que dona més rendiment. Des del 1900, les participacions en empreses a la borsa espanyola han sumat un 2% de mitjana més que els bons i el deute públic a llarg termini, segons l'estudi Global investment returns yearbook 2026 (Anuari de rendiments d'inversions globals 2026) que publica el banc suís UBS amb col·laboració amb el professor Paul Marsh i el doctor Mike Staunton (London Business School) i el professor Elroy Dimson (Universitat de Cambridge) amb dades de 35 països.
La prima del 2% respecte als bons "es troba per sota de la resta de països que s'analitzen a l'estudi" en el cas espanyol, i la raó, tot i mantenir-se al marge de la Primera i Segona Guerra Mundial, és que els mercats es van tancar durant la Guerra Civil, del 1936 al 1939. I, a més, amb el retorn de la democràcia als anys 70 es va viure la crisi del petroli, que va quadruplicar-ne el preu i aleshores el país en tenia una dependència del 70% per cobrir la seva energia. També es van patir els efectes de la crisi financera del 2008. El retorn a un ritme important de creixement es va produir a partir del 2014 i, de fet, l'any passat l'Íbex-35, la principal referència borsària a Espanya, va liderar la rendibilitat entre els grans mercats de renda variable del món, amb gairebé el 50%, segons la seva operadora, Bolsas y Mercados Españoles (BME), propietat del grup suís Six. Actualment, aquest índex continuava marcant rècords fins que va esclatar la guerra a l'Orient Mitjà.
En tot cas, és igual el període llarg que es compari, tant a Espanya com a la resta de països, que les accions sempre donen més rendiments reals, un cop es descompta la inflació. Per exemple, segons recull l'estudi, del 1900 al 2025, el rendiment de les accions a Espanya va ser d'una mitjana del 3,7% davant de l'1% dels bons, i el rendiment negatiu, del 0,2% de les lletres (les lletres van néixer el 1987; abans hi havia els pagarés i, antigament, altres instruments de finançament a curt termini). Del 1976 al 2025, va ser el 4,9% davant el 2,6% del deute a llarg termini i l'1% del de curt; i del 2006 al 2025, el 4,4%, davant l'1,3% i un rendiment negatiu de l'1%, respectivament.
D'un dòlar a 124.854
L'estudi recull dades de més d'un segle que permeten concloure que les accions són l'actiu financer amb millor rendiment. Des del 1900 han superat els bons, les lletres del Tresor i altres instruments de deute a curt termini i la inflació a tots els països analitzats. Segons els autors, un dòlar invertit en accions el 1900 situaria el seu valor a finals de l'any passat en 124.854 dòlars. En el cas dels bons, aquest mateix dòlar es convertiria en 284 i les lletres del Tresor i els instruments de finançament públic a curt termini, en 69. Un dels elements essencials per obtenir rendiments reals és la inflació. En el cas dels EUA, tot i que l'índex general dels preus des del 1900 ha sigut del 2,9%, un nivell més moderat que altres països, un dòlar de fa 126 anys equivaldria a 38 dòlars d'avui.
En aquest llarg període de temps que s'estudia, el perfil dels mercats ha canviat molt. D'una distribució molt repartida el 1900 s'ha passat al domini total dels mercats de renda variable dels EUA, que suposa al voltant del 62% del valor total de les borses mundials. També hi ha una gran modificació pel que fa als sectors. El 1900, el 80% del valor de la borsa requeia en indústries que avui són petites o ja no existeixen, com les companyies ferroviàries, les tèxtils, el ferro, el carbó o els metalls. En canvi, avui dia, les activitats tecnològiques i relacionades amb la salut, que fa 126 anys eren pràcticament inexistents, ocupen ara una bona part del total.
Un altre patró que destaquen els autors és que les noves tecnologies no sempre generen bombolles i que aquestes no sempre provoquen rendibilitats febles a llarg termini. Com a exemple, posen les empreses ferroviàries, que van ser revolucionàries el 1900, que dominaven el mercat i quan avui suposen menys de l'1% de la borsa als EUA. I amb tot van aconseguir superar el conjunt del mercat durant el temps. Molts anys després, les empreses tecnològiques, tot i l'esclat de la bombolla de les puntcom a principis dels anys 2000, han registrat rendiments superiors als del mercat dels EUA.
I un altre dels patrons detectats per aquests estudiosos és que els riscos econòmics superen històricament els geopolítics. Tot i que els esdeveniments geopolítics extrems han coincidit amb alguns dels pitjors resultats del mercat des del 1900, la majoria de les grans caigudes borsàries en temps de pau van ser provocades per factors econòmics i no geopolítics. És per això que recomanen als inversors "mirar més enllà del soroll geopolític a curt termini".