Toni Tió: “Barcelona té potencial per multiplicar per sis l’economia entorn del mar”

BarcelonaToni Tió (Sant Pol de Mar, 1949) és el president del Clúster Nàutic de Barcelona, la primera organització amb vocació d’aglutinar les empreses, associacions i organitzacions del sector de la nàutica de l’àrea metropolitana de Barcelona. La seva lluita és desmuntar la imatge elitista del sector i fer pedagogia per treure molt més partit a un valor econòmic que veu desaprofitat a la ciutat i la seva rodalia: el mar.

El Clúster té poc més d’un any de vida. Què s’ha aconseguit?

El vam fundar per iniciativa de 28 empreses, però els impulsors van ser l’Autoritat Portuària de Barcelona i l’Ajuntament. Fins aleshores, mai ningú ens havia escoltat per allò que som un sector de rics, i nosaltres buscàvem reivindicar-nos sobretot com un sector econòmic que tenim oblidat mentre els nostres veïns ho han sabut fer millor.

Es refereix a l’atracció de iots de luxe com passa a la Costa Blava, a França?

Les grans eslores estan molt bé, però no són la prioritat. Jo parlo d’un model com el de La Rochelle, una zona al sud-oest de França que tenia un atur del 40% als anys 70 i on va engegar-se un pla de dos decennis que creava nàutica esportiva, universitats i lligava turisme i coneixement. Avui aquesta regió és la primera al món en indústria de velers. Aquest és el concepte que volem, salvant les distàncies, ja que aquí no tenim l’Atlàntic, però sí que podem fer regates. El turisme tira de molts sectors i no tots creen economies modèliques per a la societat, mentre nosaltres treballem per la reindustrialització de tot un sector.

Com es proposen fer-ho?

Primer, donant a conèixer el que ja tenim. A Barcelona, hi ha establerta una de les empreses líders en reparació i manteniment d’embarcacions a nivell mundial. També hi ha el primer fabricant de veles. Aquestes empreses tenen un fort efecte arrossegador i necessiten tota una constel·lació de pimes al voltant. En tenim moltes, petites fusteries, marines com la de Vilanova o Mataró, bufets especialitzats en legislació marítima. Cal tenir-les presents i no estrangular-ne el creixement.

Alguna mesura en concret que hagin demanat al govern espanyol?

Cal millorar la gestió del trànsit de persones en l’espai Schengen, ser més laxos amb l’arribada de tripulació de diferents nacionalitats en aquestes embarcacions, tal com fan altres països que han descobert aquesta economia nàutica.

¿Han demanat també rebaixa d’impostos al govern espanyol?

Amb l’IVA hi ha marge de millora, sí. Quan compres una embarcació de menys de 8 metres d’eslora com a particular pagues un 21% d’IVA. L’administració, però, ha de veure que el sector viu una transformació cap al lloguer d’embarcacions i no la propietat. La gent jove ja no vol un vaixell tot l’any sinó disponibilitat de tenir-lo unes setmanes a l’any i prou i això també ha de fer canviar la concepció fiscal. En les embarcacions més grans que fan xàrter hem aconseguit reduir càrregues fiscals, però d’una manera que no és prou clara i que deixa que cada capitania faci la seva interpretació de la llei. Hi ha molta inseguretat jurídica que allunya embarcacions de Barcelona. I tenim l’impost de matriculació, que és l’únic que es manté a Europa.

¿No creu que és impopular retallar impostos com l’IVA, que ha pujat per a tothom?

No es tracta de perdre recaptació, sinó d’atreure més vaixells i més activitat. Cada vaixell que arriba i dorm a Barcelona té un cost de manteniment del 15% del seu valor, però cal que vinguin. Per instal·lacions, serveis, tirada turística, hi ha capacitat per multiplicar per sis l’economia entorn del mar a l’àrea metropolitana. Però hi ha temes importants per resoldre abans.

Quins són aquests reptes?

El més transversal i crític és la formació: hem de marinitzar la formació professional, apostar-hi amb titulacions específiques i també sumar les universitats perquè ajudin a la innovació i la R+D de les empreses del sector. Ja ens hem posat en marxa i tenim un acord amb la UPC perquè els estudiants de final de grau facin del seu projecte un cas real aplicable a resoldre algun problema que plantegi alguna pime.

Apel·la a un canvi cultural també?

Ho intentem a través de donar-nos a conèixer. Quan els primers suïssos van venir aquí a muntar centrals hidroelèctriques, van veure Alp i li van donar valor. La indústria de l’esquí ha evitat la desertització de la Cerdanya o de la Vall d’Aran, on avui hi ha serveis de tot tipus, però també indústria a la zona. En canvi, la finca més maca de Barcelona de cara al mar és un cementiri; la fàbrica de lleixiu de Montgat és a primera línia de mar. I el tren destrossa les platges del Maresme.