Isabelle Ferreras: "Els treballadors coneixen millor el negoci que qui participa un cop al mes en un consell d'administració"

MadridIsabelle Ferreras (Bèlgica, 1975) ha estat coordinant l’Informe sobre la democràcia en el treball. El text, presentat recentment per una comissió d’experts d’alt nivell que depèn del ministeri de Treball i que ella mateixa ha dirigit, qüestiona les estructures de poder en l’àmbit laboral: “Estan connectades amb la possibilitat de viure en una societat democràtica”, reflexiona Ferreras. La investigadora belga atén l’ARA a través d’una videotrucada, mentre el ministeri ha arrencat la negociació amb els sindicats, però sense les patronals, per fer passos endavant en aquesta matèria.

La patronal ha decidit no assistir a la primera trobada del diàleg social per abordar l'informe. Què en pensa?

— Respon a una barreja d'ignorància estratègica i atrinxerament ideològic. La patronal ignora que models com el d'Alemanya o Suècia han demostrat durant dècades que la participació dels treballadors és compatible amb una alta productivitat i èxit econòmic. Aquesta resistència no es basa en dades, sinó en un biaix patrimonialista que xoca amb la realitat europea, on 18 dels 27 països ja integren als inversors de treball en els seus consells. Aquest debat no és un "somni polític" o teòric, sinó el desenvolupament d'un article constitucional.

A què respon el no?

— Se senten amenaçats perquè l'informe proposa un equilibri de drets, trencant el monopoli del capital sobre la decisió. La seva sensació d'amenaça neix de la incapacitat de defensar amb arguments un model autoritari enfront d'una proposta que busca un equilibri productiu per a tots.

— I Perden l'oportunitat de ser coautors d'un model més eficient i resilient.

Per què aquest informe sobre democràcia i treball? 

— La Constitució espanyola ja diu que no es pot construir una societat democràtica sense pensar en el lloc on la gent passa més temps, que és la feina, i es fan dues promeses: tenir veu i accedir a la propietat. Si es contribueix a la riquesa, s’ha de donar la possibilitat de compartir-la. Però són dues promeses que no s’han desenvolupat perquè tant l’esquerra com la dreta política han sostingut el neoliberalisme i ara veiem que les democràcies s’enfronten als seus límits. Ho veiem als Estats Units, amb la resposta d’un líder fort, Donald Trump, que imposa el seu poder per resoldre els problemes. Per això, cal que el projecte democràtic afecti l’esfera econòmica. Estem en un moment de gran confusió, però també d’obertura a nous horitzons.

No hi ha un control dels treballadors sobre la feina?

— A la feina hi ha normes i decisions que s’escapen dels treballadors perquè estan en mans dels que tenen la propietat: els accionistes. Com a treballadors, estem regits per aquestes decisions: de l’organització a la conciliació familiar. Però hi ha altres maneres de governar molt més productives i que també aporten satisfacció professional i personal i més legitimitat a les decisions. Els treballadors, que jo anomeno inversors del treball, inverteixen el millor de si mateixos a la feina i, en canvi, no tenen capacitat de governar aquesta inversió. És una contradicció. Quan parlem d’inversió pensem només en el capital, però els que realment inverteixen en l’economia són els que dediquen el seu temps en cos i ànima. Són els treballadors, i l’informe busca reconèixer això.

Quin és el nivell de representació del treballador a l’empresa?

— Espanya està a la cua europea en matèria d’accés dels treballadors a les decisions estratègiques del negoci. A Alemanya, per exemple, a les grans empreses la meitat de les cadires dels consells d’administració les ocupen treballadors. A Suècia passa una mica el mateix. En canvi, a Espanya no hi ha cap persona en aquesta taula que doni veu a la visió i preocupació dels treballadors sobre les prioritats del negoci. S’hauria de corregir i seria una manera de superar alguns dels reptes econòmics que té el país. I funciona, només cal veure les empreses de l’economia social o les cooperatives. Els treballadors coneixen millor el negoci que qui participa un cop al mes en un consell d’administració.

Els comitès d'empresa es queden curts?

— Cal reconèixer aquest canal. El problema és que és un canal d’informació i consulta, però no és un canal de decisió o codecisió. I la idea és avançar cap al dret de codecisió sobre les qüestions estratègiques. Per exemple, en matèria d’intel·ligència artificial (IA), que és una manera superpotent de governar la vida dels treballadors. No veiem les raons de per què en una societat democràtica els treballadors no poden cogovernar a l’empresa.

Què implica aquest model de codecisió?

— Reconèixer que els treballadors poden influir en les decisions estratègiques. El dret de codecidir és el dret a consentir. Aquest és el llindar democràtic: el d’un consentiment dels governats a les decisions. 

Planteja reptes, la IA?

— Els treballadors han d’entendre què passa amb els sistemes d’IA i poder decidir. És fonamental perquè és un dels grans desafiaments.

El lloc de treball s'ha transformat: més automatització, teletreball... Com afecta aquesta democratització?

— Suposa una invisibilització del poder i hem de lluitar contra això.

A l'informe es planteja l'accés dels empleats a la propietat.

— No només es tracta d’accedir a la propietat, sinó també de connectar propietat i veu. I és cert que hi ha perills, però per això proposem algunes coses, noves eines com els fons ciutadans, que poden accelerar la transició de la propietat avui en mans dels inversors. Cal pensar un marc intel·ligent.

A l'informe es posa el focus en el relleu de directius a Espanya.

— Un terç de les pimes a Espanya no tenen un pla de successió per als pròxims deu anys. És moltíssim. Aquí parlem de resiliència econòmica i sobirania i és un debat pendent a Espanya. Qui es quedarà aquesta propietat?

L'absentisme està marcant el debat laboral. L'ha seguit?

— Crec que la patronal no entén els desafiaments. A ningú li agrada no trobar-se còmode amb els seus compromisos laborals, i el que indiquem a l’informe és que precisament poder tenir més participació és una forma molt més productiva i eficient de superar un repte així.

S'està preparat per entomar aquests canvis?

— Espanya està en un moment molt rellevant i jo crec que està preparada per pensar en aquests problemes i dibuixar un camí atractiu per a la majoria, que sigui democràtic. Cal pensar en aquesta contradicció que vivim en el dia a dia a la feina i sabem que no caurà l’economia, al contrari. Crec que la patronal, però, no està sent intel·ligent i crec que el seu biaix ideològic és la principal dificultat, sobretot perquè no es governa la feina com un segle enrere. Catalunya, aquí, està molt ben preparada, potser més, per la seva història sindical i de cooperativisme, és brutal.