Xavier Sala i Martín: "Trump està destrossant el motor que ha fet poderós els Estats Units"

Fa set anys, l’economista Xavier Sala i Martín va coincidir a Davos amb el professor i escriptor Yuval Noah Harari, que va dibuixar un futur catastròfic per culpa de la intel·ligència artificial. “En aquell moment no en sabia massa, d'IA, i vaig decidir estudiar-ho”, diu Sala i Martín. Hi ha dedicat 7 anys, i el resultat son les gairebé mil pàgines d'Entre el paradís i l’apocalipsi (Rosa dels Vents) on fa un exhaustiu repàs històric d’aquesta tecnologia, i explica què és, què no és i quins són els riscos per al futur.

La intel·ligència artificial és intel·ligent?

— Ara mateix no. Per a mi, intel·ligència és la capacitat de solucionar problemes que no has vist mai, no resoldre allò que ja has vist catorze vegades. La IA de la qual tothom parla és el ChatGPT, o sigui, IA generativa, que el que fa és predir paraules. Són màquines de prediccions que agafen tot el que hi ha a internet. Si tu li dius: "El Madrid va perdre contra…" et sabrà afegir: "l’Arsenal". 

Però no sap distingir entre veritat i mentida.

— No en sap, i això és important perquè hi ha gent que agafa ChatGPT per fer preguntes esperant que li digui la veritat. Però no sap què és el Barça, o el Madrid, o guanyar. El problema que hi ha avui dia és que la gent cregui que la màquina li diu la veritat. 

Parles al llibre del cas d’un enginyer belga.

— Volia arreglar el tema del canvi climàtic i la màquina l’acaba convencent que és bona idea suïcidar-se. Però podries preguntar si és bona idea beure un got de lleixiu per al mal de panxa, i en un percentatge de casos et podria dir que sí perquè ha mirat pàgines de neteja i no de salut. El problema és que el nom no és correcte. Si l’anomenéssim màquina estadística de fer prediccions, que és el que són, ningú patiria i no tindríem confusions. 

I pot arribar a superar la intel·ligència humana?

— Cap teorema matemàtic diu que això no pugui ser. El que passa és que no sabem com es fa. 

I què faltaria?

— L'única manera que sabem de crear intel·ligència de nivell humà és tenir fills. La resta s’està estudiant i no se sap. Els propietaris d’aquests models de llenguatge –OpenAI, Google, etc.– pensaven fins fa poc que només havien de fer-los més grans, models amb més dades. Però s’està veient que no és veritat, i ningú sap exactament com passarà. 

El següent pas seria que prenguessin decisions de manera autònoma, no?

— Esclar, les màquines avui no fan res si no els hi demana un humà, no tenen voluntat. Però aquí hi ha un problema més greu. 

Quin?

— Tu saps que ets conscient, que tens capacitat de sentir i pensar. Sospites que la resta dels humans que t’envolten també. Creiem que també en tenen les vaques, i que pateixen si els prenen els fills. No n’estem segurs amb els insectes. I pensem que un got, per exemple, no pateix. Però en realitat no ho sabem. Algú sap per què som conscients o on resideix la consciència?

I podem intentar que una màquina tingui consciència si sabem tan poc de la pròpia consciència humana?

— Intentar reproduir en una màquina una cosa que no saps ni el que és ara mateix està fora de tota possibilitat. El que tenim és una màquina que fa llenguatge. El problema és que històricament intel·ligència i escriptura anaven de la mà, i pensem que si ChatGPT escriu vol dir que és intel·ligent. I no, només està sabent escriure. 

No sabem com serà en el futur, però ja sembla clar que canvia moltes coses a la feina. Bill Gates diu que treballarem dos dies a la setmana.

— Aquesta predicció de treballar menys ja la va fer Keynes fa cent anys. I ho deia argumentant que amb els canvis tecnològics seríem més productius. És cert, i això seria possible si el nivell de vida avui fos el dels anys 30. Però voldria dir una casa sense electricitat, sense aigua corrent, sense aigua calenta, sense telèfons intel·ligents... I què passa? Que l'economia no només la decideix la tecnologia. El progrés tecnològic també canvia els nostres desitjos, i passarà amb el que ha dit Bill Gates. Arribarà un dia que per tenir el nivell de vida del 2025 potser es podrà treballar 4 hores a la setmana, però no ho voldrem perquè tothom voldrà tenir els telèfons del futur, els viatges del futur, coses que ara mateix no existeixen.

Però sí que sembla evident que hi ha feines que canviaran.

— Una feina té tasques diferents. Jo soc professor i he d’ensenyar, però també he de fer recerca, tasques administratives, divulgar…en algunes tasques el ChatGPT influirà, en altres em substituirà i en altres no tindrà cap efecte. Tan de bo la IA corregeixi exàmens o escrigui els informes per demanar diners. Estaré contentíssim. Però quan avaluem l’impacte que tindrà, hem d’anar tasca per tasca. I no hi ha gairebé cap feina en què totes les tasques seran substituïdes. 

Hi ha tot un capítol dedicat a l'educació. El ChatGPT s'ha d'utilitzar a les aules?

— Jo crec que sí. És el mateix debat que hi havia amb les calculadores quan jo era petit. I alguns deien que no les havíem de fer servir perquè no sabríem sumar i restar el canvi quan anéssim al mercat. I a les escoles s’ensenya a sumar, però quan estàs a batxillerat, es permet als estudiants fer servir la calculadora. Podem fer les dues coses. Ensenyar els nens a llegir i a escriure, i ensenyar els nens a utilitzar el ChatGPT, perquè és l'eina que tindran quan siguin grans. Una altra cosa és que hem d’entendre que el que hem fet servir per avaluar els estudiants, els deures, ja no funciona. No funciona des de fa 50 anys i crec que el ChatGPT ens ho ha posat davant del mirall. 

Per què?

— Quan era petit, quan havíem de fer treballs els que teníem l'Enciclopèdia Catalana anavem allà i copiàvem. Els més pobres no en tenien, i treien pitjors notes. I els més rics tenien professors particulars o germans o pares que els ajudaven. Ja fa temps que això dels deures és una farsa. Acabem-ho i intentem avaluar d’una manera justa. 

Com?

— Si un nen fa un treball, que faci servir les eines que vulgui, també ChatGPT. Ara bé, després li hem de fer algunes preguntes per assegurar que ha après i que és capaç d’explicar-ho. I l’examen pot ser oral davant de la resta de companys. I el més important que poden aprendre ara no és a fer deures o treballs, és aprendre a distingir la veritat de la mentida. 

Digui'm, sisplau, que és mentida que Donald Trump va fer servir ChatGPT en la seva fórmula per calcular aranzels. 

— No és mentida. Quan Trump va sortir amb aquell gràfic dient els aranzels que imposava a cada país, els economistes van intentar entendre com havia aconseguit la dada. I van veure que era: dèficit comercial dividit per importacions. Això no té cap sentit, no té res a veure amb el proteccionisme. I algú va fer l’exercici d’anar al ChatGPT i dir: calcula el grau de proteccionisme de cada país. I la resposta que va donar la màquina era aquesta: importacions menys exportacions... dividit per importacions.

M’està dient que els aranzels que va imposar Trump a Europa els va decidir ChatGPT?

— Sí. Podem estar davant de la primera crisi econòmica mundial originada o causada per la intel·ligència artificial. 

Però el que fa Donald Trump té algun sentit?

— No té cap sentit. Ell considera que el dèficit exterior és dolent. Per exemple, Nike té una fàbrica a Bangladesh, de manera que Bangladesh ven milions de sabatilles Nike als Estats Units. I en canvi Bangladesh no compra als Estats Units, que ofereix coses més sofisticades com serveis financers i IA. I Trump entén que tenen un dèficit gegant i a partir d’aquí diu: ens estan robant. I això s’ha d’equilibrar. Com? Portem les sabatilles Nike a produir als Estats Units. Però amb els salaris americans les sabatilles costarien 3.000 dòlars. Per tant, és bo tenir dèficit. És bo que les sabatilles Nike es facin a Bangladesh. És bo que els iPhones es facin a la Xina.

Què li sembla la resposta europea?

— Que si ell es torna boig i es dispara trets al peu, la resposta no ha de ser ja em disparo un tret al peu jo també. Els aranzels que la UE posa als Estats Units els paguem els europeus.  A Trump li encanta parlar de cartes, crec que va de farol. I la resposta hauria d’haver estat: tractat de lliure comerç. Aranzels zero. Hi ha una altra solució. 

Quina?

— Estats Units representa el 25 per cent del PIB mundial. El 75 per cent restant pot fer un mercat de lliure comerç, i que els americans en quedin exclosos. A veure qui guanya. Però en política funciona millor la reacció testosterònica i aplaudir als xinesos perquè planten cara. Però el que està passant és que estan perjudicant les empreses xineses. Això no és plantar cara, és fer el préssec. 

Vostè està molt connectat amb els Estats Units. Què li diuen els seus col·legues?

— Tinc dos antics estudiants que ara estan al govern. Tots dos em diuen que Trump no escolta i que ningú s’atreveix a parlar, tothom li té por. Ell actua com un rei medieval, i a qui no va allà a agenollar-se, li talla el cap. I gaudeix quan els més rics li imploren: si us plau, no posis aranzels als telèfons. Ell és el Cèsar i decideix a qui salva i a qui no. 

I què li sembla la seva batalla contra les universitats?

— Al llibre repasso la història de la IA, i tots els noms de la gent que ha fet avenços són europeus. La pregunta que ens hem de fer és: què fot tota aquesta gent allà? Per què no s'ha inventat això a Europa? Doncs perquè els Estats Units tenen els diners, tenen l'obertura de mires que no té la Xina i donen la benvinguda a qualsevol estranger. A mi mai m'han preguntat d'on soc. Una tercera part dels premis Nobel dels Estats Units són de gent emigrada. I Trump està destrossant el gran motor que ha fet que els Estats Units siguin així de poderosos. 

Les respostes de Harvard i Colúmbia han sigut diferents a aquestes amenaces de Trump. Quina li sembla encertada?

— Els atacs han estat diferents. A Colúmbia li va demanar que el Departament d'Estudis d'Orient Mitjà es reformés una mica, però Colúmbia va dir que el cost era prou petit per cedir. A Harvard ha entrat amb el procés d’admissions d’alumnes i fins i tot de professors. Crec que Harvard no pot fer altra cosa que el que ha fet. 

I la universitat pot guanyar la guerra contra Trump?

— Harvard té l'avantatge que té molts diners. Té un patrimoni de desenes de milers de milions de dòlars, i per tant pot sobreviure 4 anys sense contractes del govern. I en 4 anys pot desaparèixer aquest malson que estem patint tots. Jo estic molt a favor de Harvard, de no abaixar-se els pantalons, perquè crec que és fonamental. La universitat americana és líder mundial, les empreses tecnològiques americanes són líders mundials perquè han estat obertes a tothom. Demis Hassabis –CEO de Google DeepMind– és fill de libanesos. Steve Jobs era fill d'un pare libanès. Dels fundadors de Google, un és nascut a Rússia. A Europa quan fem qualsevol cosa hi ha d’haver quotes. 

En tota aquesta crisi hi ha de fons també els canvis tecnològics?

— Hi ha una batalla per la intel·ligència artificial, per veure qui és el primer que arriba a tenir una intel·ligència general. I això pot estar darrere d’algunes decisions, com negar que els xinesos puguin fer servir microxips d’última generació. Això ja ho va fer Biden, no Trump. Però jo crec que el que hi ha de fons és una histèria personal del president que es creu un rei medieval i pren decisions arbitràries. 

Què significa la IA si la posem en context històric?

— Hi ha diverses tecnologies que ho han canviat tot. Per exemple, domesticació de plantes i animals que fan que els aliments siguin més barats i abundants. Domesticació de l’electricitat, l’energia de la màquina de vapor, el motor de combustió interna…I ara estem davant d’una tecnologia que no afecta els aliments o l’electricitat. Afecta el que hem entès per intel·ligència, que s’abaratirà, per exemple en el camp de les idees. Per això posaria la IA en l'àmbit de les grans idees de la història de la humanitat, com l'agricultura, la màquina de vapor i l'electricitat.