Miquel Sàmper: "Trump ens ensenya que tots els ous no es poden posar al mateix cistell"

BarcelonaMiquel Sàmper, conseller d'Empresa i Treball de la Generalitat, creu que l'amenaça per la guerra comercial desfermada per Donald Trump es pot convertir en una oportunitat de creixement i diversificació dels mercats per a Catalunya i les seves empreses. El Govern mobilitzarà 25 milions d'euros en ajudes directes. L'objectiu és assolir les 19.000 empreses catalanes exportadores regulars (amb vendes a l'estranger els últims quatre anys) i obrir 300 filials d'empreses catalanes a fora, que se sumin a les ja existents per arribar a 3.500, així com també que 2.000 empreses que no ho han fet, comencin a exportar.

Quina és l'estratègia en comerç internacional?

— Bàsicament, el que és una clara amenaça, convertir-ho en una oportunitat. Estaríem molt millor si els Estats Units no haguessin engegat aquesta guerra comercial amb tot el món. El que hem de fer és, en comptes d'arronsar-nos, intentar que això sigui una autèntica oportunitat. L'economia catalana ha resistit, i en el primer semestre, fins i tot, hem crescut un 1,4% en exportacions.

Però què hauríem de fer ara?

— És un problema que segurament afectarà les exportacions del segon semestre. Des de la Generalitat, a banda d'escoltar els sectors i prendre nota dels problemes concrets de cadascú, oferim ajudes clares. Fins a 90.000 euros per diversificar mercats. Fins a 80.000 euros perquè es puguin crear filials a l'estranger. Fins a 30.000 euros per a promocions internacionals. I fins a 90.000 euros per dissenyar canvis d'estratègia de política comercial de les nostres empreses. El mercat americà ha provocat una sacsejada comercial, però hem de potenciar tots els altres mercats del món.

Què es vol aconseguir?

— Busquem que en cinc anys siguem capaços de continuar mantenint el lideratge exportador de Catalunya en referència a tot l'Estat. Tenim un 26% de les exportacions espanyoles. Volem exportar més, captar més inversió estrangera, i que les nostres empreses generin més filials i delegacions a l'estranger per diversificar els seus riscos. I, per tant, quan hi hagi una crisi, el fet de tenir filials a l'Índia, a la Xina, a Mèxic o al Brasil permeti que una empresa catalana, que potser pateix aquí, es pugui mantenir perquè té una filial a fora.

Dins d'aquests riscos, fins ara sempre parlàvem dels Estats Units, que al final no és una part molt important de les nostres exportacions, però ara s'uneixen els aranzels de la Xina al porc.

— És un sector molt sensible, perquè Catalunya també és líder amb el porc i amb el sector alimentari. L'aranzel provisional del porc de la Xina, respecte de nosaltres, és el més favorable de tots. És a dir, malgrat tot, estem més ben tractats, i alguna cosa té a veure la política exterior que s'ha fet, tant des de l'Estat com nosaltres, que ja hem fet dues visites a la Xina. Així i tot, té una afectació molt important al sector porcí. Estem treballant, amb el conseller Ordeig i amb el ministeri, per intentar veure quina política podem fer servir perquè aquests aranzels baixin encara més.

Seat ha renunciat als Estats Units, i ara anirà al Pròxim Orient. L'empresa gran pot fer aquest canvi d'estratègia, però aquí la majoria d'exportadores són pimes, i la capacitat que tenen per fer aquests canvis és molt més complicada. Com ho poden fer?

— Aquí és on van a parar les ajudes, que ja es poden demanar. Hem fet ja 200 atencions específiques i personalitzades a empreses que ens ho han demanat, i fins a 1.000, si comptem els seminaris, conferències, jornades per reduir l'impacte de la política Trump. El Govern està precisament amb les empreses que més ho necessiten, que són les petites i les mitjanes. Aquestes ajudes no estan tancades. La política canviant actual ens obliga a fer que no siguin tancades, que siguin obertes. Des d'aquest departament, el d'Economia, i el d'Agricultura, tenim un pla plurianual de 50 milions d'euros.

És un error comercial que els principals socis siguin els països de la Unió Europea?

— Ara volem promoure tenir més relacions amb aquells mercats que tenen lliure comerç: el Regne Unit, el Japó, Suïssa, el Marroc, Turquia, Mèxic, el Canadà, i, ben aviat, el Mercosur i l'Índia. Malgrat els Estats Units, ens queden mercats interessants. Els catalans hem de veure on podem anar a exportar, i com podem convertir una gran amenaça en una oportunitat. Jo estic convençut que serem capaços de fer-ho. A finals del mes d'octubre farem un viatge a Mèxic. Ens estem preparant ja per al Mercosur i, òbviament, l'Àsia amb els viatges que ja hem fet a Corea, el Japó, i la Xina.

Podem ser la porta d'entrada per a la Xina?

— Una excel·lent porta a Europa per a la Xina, també per anar a Sud-amèrica. Però el comerç és win-win. Han de guanyar ells i hem de guanyar nosaltres. Serem uns grans socis sempre que hi hagi inversions que generin prosperitat i riquesa a Catalunya o que ens permetin la creació de filials a la Xina. El tema dels Estats Units ens ensenya que tots els ous no es poden posar al mateix cistell. Els nostres empresaris han de fer, amb aquestes ajudes nostres, una política exportadora molt decidida cap a la diversificació. Nosaltres hem d'estar a tots els mercats del món, perquè no ens ha d'afectar una decisió política d'una gran potència.

L'acord amb Mercosur pot ser una oportunitat, però també és una amenaça per a alguns sectors.

— És un mercat que estem estudiant. Ens obre una possibilitat de col·laboració que hem de saber explotar de la manera més intel·ligent, perquè els membres del Mercosur es beneficiïn d'Europa i perquè els europeus ens beneficiem dels països que en formen part. Hi ha mercat per a tothom. Hem de ser intel·ligents perquè les relacions Europa-Mercosur comencin bé i perquè tots hi guanyem.

Caldran més oficines d'ACCIÓ per aquesta política?

— El que estem analitzant, amb Exteriors, és que hi ha oficines que probablement han deixat de tenir sentit i hi ha llocs on s'ha d'anar. Per exemple, a la Xina, on tenim quatre oficines, n'hem de posar més. A l'Índia hi haurem d'anar. També hi ha Singapur, Corea, el Vietnam... Hem de veure on cal anar. I aquí el que hem de mirar és, i ara ja surto d'aranzels, generar autonomia. Hem de ser autònoms amb semiconductors, en xips. Hem de procurar que Catalunya sigui capaç de ser autònoma en el màxim nombre de coses possible que necessita una persona per viure. Amb la pandèmia vam veure que no venien xips i que no podíem fer una trista rentadora. Hem d'aprofitar que ara estem creixent una barbaritat en tecnologia.

Com?

— Aprofitar aquesta embranzida, aprofitar el gran talent que té Catalunya i potenciar un salt increïble. Mantenir tot el que hem fabricat fins ara, només faltaria, però fer un salt en fer coses molt més avançades, tecnològiques.

El problema és que això requereix molta inversió, no?

— Estem jugant a fer una mica d'equilibris entre la inversió estrangera que estem buscant i la d'aquí. I no ens va gens malament, perquè hem superat aquest any els 1.000 milions captats per la Generalitat. Però a Catalunya tenim uns empresaris de primera magnitud que ja saben on han d'invertir i que ho estan fent. Entre una inversió que vingui de fora i que una empresa d'aquí faci la fàbrica de semiconductors que necessita Catalunya, jo voto perquè la faci el català. I nosaltres estarem al seu costat.