Venda en bloc d’actius de Comsa

BarcelonaPer a una empresa que factura més de mil milions, un deute de 800 milions pot semblar una xifra suportable, però, de fet, és prou gran perquè la banca creditora imposi condicions dures, com la venda de la majoria de participacions en altres empreses, quan es vulgui restructurar aquest deute.

Aquesta és la situació que afronta la constructora catalana Comsa, que acaba de tancar una important venda d’actius per complir amb les imposicions dels seus creditors. Segons ha pogut saber l’ARA, la centenària empresa catalana s’ha venut al banc d’inversió francès Natixis el 22% que tenia a la concessionària d’autopistes Cedinsa, a més del metro de Màlaga, la presó de Tarragona Mas Enric i els jutjats de Terrassa. Comsa també s’ha desfet d’un lot de 15 aparcaments. Els ha comprat l’empresa belga Interparking, un gegant europeu del sector amb més de 330.000 places en nou països.

Contactada per aquest diari, Comsa va manifestar que aquestes operacions encara no estan tancades i que les desinversions seran comunicades en el seu moment. La constructora tampoc no va voler precisar el preu obtingut amb la desinversió, ni quin percentatge de participades suposava aquest lot, ni si amb l’operació es tanca definitivament la venda d’actius de l’empresa. Un portaveu de Natixis, entitat fundada el 2006 i amb oficines a Barcelona, va indicar que no donarien cap informació sobre l’operació, mentre que Interparking no va estar disponible per respondre a la trucada de l’ARA.

Diferents fonts coneixedores de l’operació van confirmar que està tancada, tot i que podria estar pendent d’una última firma perquè l’operació es pugui considerar oficialment feta.

Comsa està centrada ara en el seu negoci principal, el de construcció d’infraestructures i enginyeria. Tot plegat respon a les exigències imposades per la banca creditora, que a finals de l’any passat, al límit de temps i després de mesos de negociacions, va accedir a refinançar el deute de l’empresa controlada per les famílies Miarnau (70%) i Sumarroca (30%).

Comsa va aconseguir pactar amb els bancs un refinançament de deute de 719 milions amb un grup de vuit entitats: el Santander, CaixaBank, Bankia, el Sabadell, el BBVA, el Popular, Bankinter i Unicaja. L’acord tenia com a base el pla estratègic de Comsa per al període 2017-2020, que preveia que la companyia se centrés en els negocis d’infraestructura i enginyeria, i continués amb les desinversions en altres negocis, com les concessions, el medi ambient, les energies renovables i les tecnològiques. De fet, l’any passat la constructora ja es va vendre la tecnològica Aritex per uns 50 milions, i també el grup de residus CLD per un preu desconegut.

Anteriorment també havia fet caixa amb una participació a l’hotel W de Barcelona, amb les seves participacions al metro lleuger de Madrid i a la línia 9 del metro de Barcelona -tot i que en manté la gestió- i la participació que tenia al tramvia de Barcelona.

Malgrat això, Comsa manté encara participades com els jutjats de la Bisbal, el tramvia de Múrcia i la senyalització de l’alta velocitat entre Albacete i Alacant. També té en cartera Comsa Rail Transport, el primer operador privat d’Espanya.

El president de l’empresa, Jordi Miarnau, va refermar el mes passat, en la presentació de resultats de l’empresa, l’aposta pel seu negoci core : “L’experiència centenària en l’àmbit ferroviari i l’especialització en obra civil i enginyeria són claus per consolidar-nos i convertir-nos en referents en els mercats internacionals on som presents”. Aquell mateix dia, Miarnau anunciava una facturació de 1.027 milions, un 18% menys, precisament per les desinversions que ja havia fet Comsa.

La precària situació de Cedinsa

Les últimes vendes de Comsa, que l’any passat tenia uns 8.000 treballadors, és especialment significativa pel que fa a Cedinsa. La concessionària d’autopistes va néixer el 2005 amb FCC, Comsa, Copisa i Copcisa com a socis per esdevenir una empresa de referència del sector a Catalunya. Va créixer fortament en els primers temps, i va obtenir concessions en l’època del tripartit, però, amb la crisi, el fre a la nova licitació pública i la caiguda del trànsit es va trobar amb una situació precària que ara es manté i que ha comportat, fins i tot, el rescat del deute de l’autovia Vic-Ripoll.

Com a conseqüència d’aquesta caiguda, en els últims mesos s’ha publicat que tant Carlos Slim (FCC) com els Miarnau impulsaven la venda d’actius de Cedinsa. Però el cert és que les dificultats que viuen aquests quatre socis fa que la necessitat de vendre sigui transversal. Comsa, amb l’arribada de Natixis, ha sigut el primer a aconseguir abandonar el vaixell.