La guerra comercial de Trump també trasbalsa el món
L'excusa que posa el president dels Estats Units, Donald Trump, per imposar aranzels inèdits a Mèxic, el Canadà i la Xina no és econòmica. Els fa servir, diu, per obligar aquests països a controlar de manera més ferma a les seves fronteres el tràfic de fentanil, la droga ara mateix més mortífera als Estats Units, així com, pel que fa als veïns, l'entrada d'immigrants. Tanmateix, tot i que els seus dos veïns s'han posat les piles i han reforçat la frontera i perseguit més que mai el narcotràfic, això no ha estat suficient per ajornar o rebaixar els aranzels. I s'entén, perquè, en realitat, darrere de tot plegat el que hi ha és la seva obsessió pel Make America Great Again (MAGA), és a dir, per forçar la inversió de les empreses als Estats Units, fer retornar indústries, crear més feina i disminuir el dèficit comercial del país. Això queda clar amb el que diuen altres membres del seu govern, com el secretari de Comerç quan defensa que les inversions als Estats Units de TMSC, el gegant taiwanès dels xips, responen a aquesta política proteccionista. Però, sobretot, en les declaracions del mateix Trump quan, parlant dels futurs aranzels que imposarà als productes europeus, es queixa que els europeus compren poc als Estats Units i que per això se'ls ha de castigar.
El càstig econòmic és, de fet, la manera que té Trump de relacionar-se amb el món, tant amb l'exterior com amb l'interior del propi país. Està utilitzant els diners com l'eina bàsica per exercir el seu poder i imposar la seva ideologia reaccionària. Ho fa retallant l'administració, acomiadant milers de treballadors públics i retirant les ajudes i subvencions a universitats, centres de recerca científica, entitats d'ajuda humanitària i tota mena d'associacions socials, i també ho fa per forçar tercers països a fer el que ell vol. Acaba de passar amb la retirada del suport a Ucraïna i també amb la posada en marxa d'aquests aranzels, amb què ha iniciat una guerra comercial que els analistes, i de moment les borses, coincideixen en considerar un error de conseqüències encara imprevisibles.
Si se'n sortirà o no dependrà de la resposta d'aquests països a la pressió econòmica que els posa Trump. De la resistència, i la resiliència, que tinguin per aguantar i mantenir la seva sobirania. De moment, ahir el Canadà ja hi va respondre anunciant també aranzels sobre productes dels Estats Units i considerant les taxes de l'administració de Trump un intent d'atacar la sobirania del país, que el magnat voldria que directament s'adherís als Estats Units en el marc de la política imperialista que està imposant. Mèxic també ha anunciat una resposta, que en principi hauria d'arribar diumenge, tot i que està per veure fins a quin punt podrà resistir, ja que la dependència que té del veí del nord és més gran. I la Xina també ha contestat amb més aranzels i la restricció a les exportacions de materials rars que necessita la indústria nord-americana. En tots tres casos, aquesta guerra està fent augmentar el nacionalisme en els tres països, que igual que Ucraïna, i la mateixa Unió Europea, gesticulen però acaben reconeixent la dependència estatunidenca. Caldrà veure què passa finalment amb la resistència dels primers afectats per una guerra comercial que tard o d'hora ens arribarà a tots.