Israel està debilitant Occident
El conflicte entre Israel i Palestina ha tornat a esclatar en tota la seva cruesa. No pot ser una sorpresa per a ningú. Era qüestió de temps. La triple jugada mestra del president israelià, Benjamin Netanyahu, era molt arriscada. U: persistir en l'acorralament de Gaza i Cisjordània amb nous assentaments i ofec polític i econòmic. Dos: recolzar-se al govern en el radicalisme de la dreta religiosa més ortodoxa, tapant així la seva pròpia corrupció (i degradant la democràcia, amb una forta contestació al carrer). I tres: buscar acords diplomàtics amb el món àrab (Egipte, Marroc, Emirats Àrabs Units, Bahrain...). Fins que tot ha saltat pels aires. La desesperació de la població palestina, ofegada en el seu dia a dia, ha atiat l'extremisme de Hamàs, que ha trobat suport en un Iran que necessitava avortar com fos l'intent de Tel-Aviv de trencar el seu aïllament al Pròxim Orient i amb el món àrab. Els acords d'Abraham han quedat curtcircuitats.
El bàrbar atac terrorista de Hamàs del 7 d'octubre i la també bàrbara resposta militar d'Israel sobre Gaza ho han capgirat tot. Occident s'ha alineat amb Israel, però davant la mort de tants innocents palestins, els dubtes estan aflorant. El xoc del govern israelià amb el secretari general de l'ONU ha suposat un punt d'inflexió. Les demandes d'una treva humanitària creixen, sense que Netanyahu sembli disposat a afluixar ni un mil·límetre la seva estratègia d'ocupació de Gaza i d'expulsió de la població, que està comportant una autèntica massacre de civils. Hi ha pocs dubtes de la capacitat d'Israel d'arrasar, però la seva previsible victòria anirà acompanyada indefectiblement d'una deslegitimació política –també davant dels seus aliats tradicionals d'Occident– i del seu aïllament regional. Encara que surti del conflicte territorialment reforçat i deixi una Palestina més petita i dèbil, Israel passarà a sentir-se més insegura, amb més enemics.
Tel-Aviv tampoc ho està posant gens fàcil als seus amics històrics. Davant del conflicte, la Unió Europa, una vegada més, ha dubtat i s'ha contradit: li manté el suport polític, però cada cop està fent més èmfasi en la denúncia del que poden arribar a ser considerats crims de guerra. Les dramàtiques imatges dels hospitals saturats i d'edificis d'habitatges reduïts a runa són demolidores. Les últimes, les del camp de Jabalia. Davant del drama, el president nord-americà, Joe Biden, està fent equilibris impossibles: alhora que, pressionat pel lobi jueu dels EUA, busca el suport polític al Congrés i el Senat per aprovar un paquet d'ajut militar a Israel (que ha vinculat amb un nou paquet a Ucraïna, on Occident i la democràcia s'hi juguen molt), manté la idea de dos estats com a solució al plet israelianopalestí, treballa perquè no es trenquin les relacions amb la resta de països del Pròxim Orient i empeny, amb poquíssim èxit, per garantir l'entrada d'ajut a Gaza davant la gravíssima i indissimulable crisi humanitària.
L'espiral de revenja en què ha entrat Israel està desconcertant i debilitant Occident, amb Ucraïna com a potencial principal perjudicat. I Rússia i la Xina poden ser els més beneficiats.