L'ajut involuntari de Putin a Macron

Europa se la juga a Ucraïna. I se la juga a França. La democràcia se la juga a Ucraïna. I se la juga a França i a Europa. En el cara a cara televisiu de dimecres, Macron la va encertar a l'assenyalar Putin com el punt feble de Le Pen: l'amic de la candidata de la ultradreta és l'enemic d'Europa i l'enemic de la democràcia; és el causant d'una brutal guerra que està comportant l'aturada de la recuperació econòmica mundial postpandèmica. L'amic de Le Pen, doncs, és el principal enemic, també, del benestar i la llibertat de França. Diumenge sabrem si els electors compren aquesta equació de Macron.

Tot i que en política dos i dos no sempre fan quatre, aquesta operació comunicativa macronista és hàbil. L'europeisme del president francès fins ara no li havia servit per connectar amb la gent: se l'ha continuat percebent com un membre de l'elit poc empàtic amb els problemes del carrer. No ha tret partit de la seva presidència; ni de la presidència europea. Però la invasió russa d'Ucraïna de cop ha canviat les coses i li ha donat una oportunitat, un protagonisme i un relat per combatre la populista Le Pen, més hàbil a l'hora de fer promeses fàcils i de buscar culpables fàcils. Si a l'inici de la cursa electoral la ultradretana fins i tot havia aconseguit centrar-se traient partit de la competència de l'extremista Zemmour, ara Putin l'ha descol·locat.

Paradoxalment, doncs, pot donar-se el cas que la violenta aparició en escena de l'autòcrata nacionalista rus acabi afavorint la victòria de Macron. El que passa a Ucraïna és massa fort, espanta a tothom i per a la candidata d'extrema dreta no és un avantatge que se la vinculi amb Putin.

Dit això, ni en el cas d'una victòria de Macron resulta fàcil de dissimular el fet que la França dels valors republicans va perdent, elecció rere elecció, ciutadans amb valors republicans. Si Macron sobreviu al blanqueig lepenista, serà simplement això, una mera supervivència. La França democràtica i l'Europa democràtica respiraran fondo, però el problema continuarà entre nosaltres. Això sí, de moment s'haurà conjurat un perill greu que hauria situat el projecte comunitari continental i l'esperit democràtic a la corda fluixa. De fet, fa massa temps que l'equilibrisme és la norma. La temptació il·liberal ja ha fet forat en països com Hongria i Polònia, la ultradreta s'ha convertit en un actor central a França i no para de créixer a Espanya, el populisme ha triomfat al Regne Unit del Brexit... ¿N'hi haurà prou amb la irrupció militarista de Putin per provocar una reacció europea i democràtica contundent? Sens dubte, s'ha produït un gir clar, tot i que per als ucraïnesos Brussel·les, Berlín, París i la resta de capitals en conjunt s'estan quedant curtes i estan actuant amb lentitud. Aquest diumenge, a França, més enllà dels governs i els estats, veurem com reaccionen els ciutadans.