El preu del petroli, la principal arma de l'Iran
BarcelonaEl primer comunicat públic de Mojtaba Khamenei com a líder suprem de l'Iran, llegit per una veu femenina als mitjans públics, ha confirmat els pitjors temors per a l'economia mundial en refermar que l'estret d'Ormuz continuarà tancat per pressionar Donald Trump i els Estats Units. El preu del petroli s'ha convertit en la principal arma del règim iranià en aquesta guerra i sembla disposat a jugar-la a fons. De fet, just després de les paraules de Khamenei, el preu del petroli es va tornar a enfilar per sobre dels 100 euros, tot i que després va fluctuar.
El cas és que els consumidors de tot el món ja estan notant a les seves butxaques els efectes de la guerra, bàsicament amb l'augment del preu del combustible, i especialment del dièsel. Si la guerra s'allarga, l'augment dels costos es traslladarà a tota la cadena de subministrament fins a arribar al producte final. Aquest augment de preus està castigant amb duresa la base electoral de Trump als Estats Units, que el va votar en gran part per la seva promesa de centrar-se a abaixar els preus i no iniciar guerres a l'estranger. Els grangers nord-americans estan veient aquests dies com no només puja el preu del gasoil que fa funcionar els seus tractors, sinó també el dels fertilitzants que necessiten, que transita en gran part per l'estret d'Ormuz. Les seves queixes estan arribant als congressistes i senadors republicans, que es juguen el càrrec al novembre i que pressionen la Casa Blanca perquè doni la intervenció per finalitzada.
El problema és que Donald Trump no ho tindrà gens fàcil per proclamar la victòria i justificar una retirada si el règim es manté a l'Iran. El primer missatge de Khamenei fill ha tingut un objectiu molt clar, que és traslladar que el règim teocràtic continua controlant el país i està disposat a plantar cara. És cert que sembla que Khamenei està ferit i que no li hem vist la cara ni hem sentit la seva veu, però això no vol dir que el règim no existeixi. El nou líder suprem ha advertit fins i tot els països del Golf que la pau a la regió no serà possible mentre hi hagi bases nord-americanes als seus territoris. Tot plegat dibuixa un panorama de màxima incertesa, ja que si bé és cert que el poder militar iranià pot haver quedat parcialment destruït pels bombardejos, no hi ha cap senyal que indiqui que el règim estigui a punt d'esfondrar-se, sinó al contrari. Cada dia, de fet, l'Iran llança centenars de coets i míssils als països del Golf i Israel, i castiga també els vaixells que s'atreveixen a travessar l'estret.
De fet, els líders iranians semblen convençuts que Trump no podrà suportar la pressió d'un petroli disparat i no tindrà més remei, tard o d'hora, que retirar-se. El perill actual no és només que la guerra no aconsegueixi cap dels objectius que tenia Washington, sinó que el règim iranià es reforci i la situació empitjori per a la població, que esperava que, aquesta vegada sí, els aiatol·làs caiguessin i fos possible la instauració d'una democràcia a l'Iran. Aquest final seria nefast per a l'Iran i per a tot l'Orient Mitjà, però també demostraria a ulls de tothom com pot arribar a ser de catastròfica l'administració Trump.