Arriba als cinemes 'Parenostre', la primera pel·lícula sobre la caiguda de la família Pujol Ferrusola
El film, dirigit per Manuel Huerga i amb guió de Toni Soler, s'estrenarà a la gran pantalla el 16 d'abril, de la mà de Filmax
El relat de la família Pujol, durant anys símbol del poder a Catalunya i després epicentre d’un dels escàndols més sonats de la política catalana, arriba als cinemes amb Parenostre, la primera pel·lícula que parla sobre la caiguda de la família Pujol Ferrusola. El film, dirigit per Manuel Huerga i escrit per Toni Soler, s'estrenarà als cinemes el 16 d’abril de la mà de Filmax per relatar la història de com l’expresident de la Generalitat i la seva família gestionen la crisi generada sobre la fortuna no declarada en comptes bancaris andorrans.
La pel·lícula Parenostre, produïda per Minoria Absoluta, Lastor Media, Vilaüt Films i Last Minute AIE, amb la participació de 3Cat, s'ha convertit en un dels projectes més esperats del panorama audiovisual català d'enguany.
Amb una posada en escena potent i un repartiment de primer nivell encapçalat per Josep Maria Pou en el paper de Jordi Pujol, la pel·lícula mostra com l’expresident i la seva família gestionen la crisi provocada per la revelació pública d’una fortuna no declarada en comptes bancaris andorrans. L’acompanyen Carme Sansa (Marta Ferrusola), Pere Arquillué, Eduardo Lloveras, David Selvas, Sílvia Abril, Lluís Soler, Alberto San Juan i Antonio Dechent, entre d’altres.
Parenostre no només se centra en l’escàndol financer, sinó que aprofundeix en la dimensió íntima, política i simbòlica d’una figura que durant més de dues dècades va representar la centralitat del poder a Catalunya. El títol, Parenostre, evoca tant la càrrega religiosa com el to penitencial d’una història marcada pel poder, l’ambició i la caiguda pública.
La sinopsi oficial la descriu com“una història de pecats i penitències, de pares i fills, de poder i abús de poder, a l’ombra d’una de les figures més importants de la història contemporània de Catalunya”. La pel·lícula reflecteix el contrast entre el llegat d'un home que va ser clau en la construcció de l'autogovern català i l'impacte de la confessió del 2014, en la qual admetia haver ocultat una herència familiar durant dècades.
La caiguda d'una figura del catalanisme
Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya entre 1980 i 2003 i una de les figures més emblemàtiques del catalanisme polític, va veure com la seva trajectòria pública quedava marcada per un escàndol que va sacsejar l'opinió pública catalana i espanyola. L'any 2014, Pujol va admetre públicament que ell i la seva família havien mantingut, durant dècades, diners no declarats a l'estranger, a Andorra, procedents —segons la seva versió— d'una herència del seu pare, Florenci Pujol.
Aquella confessió va obrir la porta a diverses investigacions judicials que destaparien un entramat molt més complex. Els indicis apuntaven no només a evasió fiscal, sinó també a delictes de blanqueig de capitals, tràfic d’influències i corrupció. El focus es va posar ràpidament en els fills del matrimoni Pujol Ferrusola, especialment en Jordi Pujol Ferrusola, acusat de gestionar fons milionaris a través de societats opaques i comptes en paradisos fiscals. La família Pujol, fins llavors percebuda per molts com un referent d’honestedat i servei públic, va passar a ser investigada per l’Audiència Nacional.
Més enllà de la denúncia, Parenostre posa el focus en l'aspecte més humà de la caiguda: el drama intern d'un home profundament religiós, convençut que ha servit el seu país, que veu com el llegat construït durant anys es desmunta per un acte que ell mateix confessa. La pel·lícula retrata la tensió entre la vocació pel servei públic, la moral i la contradicció íntima del pecat, la culpa i la redempció.