Atletisme, futbol, esgrima… Aquests són els cicles formatius per dedicar-se a l’esport

"He triat estudiar salvament i socorrisme perquè m'agrada l'esport i, al mateix temps, ajudar la gent", explica una alumna d'aquest cicle formatiu. "Jo vaig escollir el d'esgrima perquè n'he practicat des dels 11 anys i sempre ho he vist com una possible sortida laboral", afegeix un altre estudiant. "Ser entrenador de futbol és el meu somni", diu un alumne que s'ha decantat per formar-se professionalment en aquest esport. Aquestes són les veus de nois i noies que, durant els darrers cursos, han apostat per centrar la seva etapa formativa i orientar-se laboralment cap al món de l'esport. Però, exactament, què són i com funcionen els ensenyaments esportius a Catalunya?

Els ensenyaments esportius formen part dels ensenyaments de règim especial i permeten convertir la passió per l’esport en una professió. A Catalunya hi ha actualment 14 modalitats esportives diferents: des del futbol, l’atletisme o l’esgrima fins al busseig o el salvament i el socorrisme. D'aquestes modalitats en surten 41 titulacions, repartides entre cicles de grau mitjà i de grau superior. Es tracta de formacions que s'imparteixen en més de quaranta centres i que es caracteritzen per un fet clau: combinen formació tècnica amb el coneixement de l’entrenament i la pràctica esportiva, amb períodes de formació en empreses o entitats del sector. 

Els requisits per cursar-los

Aquests estudis tenen una estructura semblant a la d’altres itineraris de formació professional, però amb una diferència substancial: per accedir-hi no n’hi ha prou amb complir els requisits acadèmics, com tenir l’ESO o el batxillerat. També cal superar una prova específica relacionada amb la modalitat esportiva escollida. Es tracta d'un filtre que garanteix que l’alumnat disposi del nivell tècnic necessari per iniciar la formació. 

Pel que fa a l'itinerari formatiu, el grau mitjà condueix al títol de tècnic esportiu en una especialitat concreta i s’estructura en dos nivells o cicles. El primer ofereix una formació inicial que ja permet començar a treballar en determinats àmbits, i el segon completa la titulació. A partir d’aquí, els estudiants poden continuar amb el grau superior, que requereix haver cursat prèviament el grau mitjà i, habitualment, el batxillerat. Si el completen, se'ls obre la porta a accedir a la universitat.

Inserció i sortides laborals

Ara bé, en el món laboral, quin nivell d'inserció tenen els estudis? Segons l’últim estudi d’inserció laboral del departament d’Educació, el 36,5% dels titulats en ensenyaments esportius treballen un cop acabats els estudis, i un 30,9% combinen feina i formació. Només un 8,1% busquen feina, i un 24,5% opten per continuar estudiant per especialitzar-se o ampliar el seu itinerari formatiu. Per tant, de forma agregada, la inserció laboral de la família professional dels ensenyaments esportius arriba al 67,4%, i un 55,4% de l'alumnat continua estudiant, amb dades del 2024. 

Pel que fa a les sortides professionals, aquests estudis permeten treballar en diversos àmbits vinculats a l’activitat física i l’esport. El títol de tècnic esportiu habilita per exercir com a entrenador o monitor en clubs, escoles esportives, federacions i instal·lacions municipals, així com per participar en programes d’iniciació esportiva o en la formació d’esportistes. En algunes especialitats també obre la porta a professions més específiques, com ara el salvament i el socorrisme en piscines i platges o l’acompanyament tècnic en disciplines concretes. A més, els qui continuen amb el grau superior poden assumir responsabilitats tècniques més avançades.