Benet XVI ja no és papa

BarcelonaDes de les 20.00 d'aquest dijous 28 de febrer, Joseph Ratzinger ja no és el papa Benet XVI. A partir d'avui tindrà el títol de "papa emèrit" o "romà pontífex emèrit" però ja no és el líder de l'Església catòlica.

El 19 d'abril del 2005, els cardenals de l'Església catòlica el van elegir com a nou papa, el que era l'elecció més natural, ja que l'alemany havia estat "l'espina teològica" de tot el pontificat de Joan Pau II, tal com diu el vaticanista del diari 'La Stampa', Marco Tosatti. Ratzinger havia estat l'ideòleg que havia marcat les principals línies teòriques i intel·lectuals d'aquella època, des del seu càrrec de prefecte de la doctrina de la fe, i quan Joan Pau II va morir, els cardenals el van nomenar successor. Analitzem els aspectes més importants del pontificat de Benet XVI:

Un intel·lectual al capdavant de l'Església

Joseph Ratzinger era i és un teòleg i un intel·lectual de primera categoria. Els qui el coneixen asseguren que el que més li agrada és llegir, escriure i estudiar, unes tasques que no ha oblidat durant el seu pontificat i que molts diuen que li han tret temps per dedicar-se al govern de l'Església. El vaticanista Marco Politi el va qualificar com un "papa a temps parcial" que dedicava una part de les seves hores a tasques intel·lectuals que no li permetien afrontar situacions urgents, especialment a l'interior de la cúria, on hi ha hagut fortes lluites de poder que no ha pogut controlar. Per a un altre altre vaticanista, Marco Tosatti, aquest pontificat deixa un "important llegat teològic i intel·lectual, molt en consonància amb el que havia fet Joan Pau II".

Un pontificat no exempt d'escàndols

Ratzigner, que era un cardenal totpoderós, va veure com les coses canviaven un cop ja era pontífex. Segons els experts i vaticanistes, Ratzinger s'ha vist superat per les lluites de poder dins la cúria vaticana i el seu estat físic, cada cop més dèbil, no li han permès fer front a les polèmiques i controvèrsies que hi ha al govern de l'Església. Un dels escàndols més sonats ha estat la filtració de documents privats –el cas conegut com a Vatileaks– que van fer sortir a la llum centenars d'informes i papers que revelaven les feroces lluites internes que hi ha dins de la cúria i que han acabat desgastant Benet XVI. El cas es va tancar amb la condemna, com a únic culpable, de Paolo Gabriele, el majordom del pontífex, però va demostrar l'enorme fragilitat d'una institució milenària. Però els escàndols han acompanyat Ratzinger fins al final. La setmana passada, el diari 'La Repubblica' es va fer ressò d'un informe elaborat per tres cardenals, a petició del papa, que els va demanar que investiguessin la situació interna al Vaticà. El document és força contundent i descriu casos de sexe, negocis i corrupció i que, segons els mitjans italians, va ser el detonant final que va portar el papa a renunciar.

Una renúncia històrica

Els vaticanistes coincideixen que la seva renúncia ha estat el gest més revolucionari del seu pontificat, ja que marca un precedent per a futurs pontífexs i podrà evitar que homes grans i malalts, com Joan Pau II, estiguin al capdavant de l'Església fins a la seva mort. La decisió ha aixecat tantes crítiques com lloances, i el papa, en la seva última audiència pública, dimecres, va voler deixar clar que la renúnica no significa "un retorn a la vida privada". Ratzinger s'instal·larà de forma temporal a Castel Gandolfo, la residència d'estiu dels papes, mentre acaben les obres de restauració del monestir Mater Ecclesiae, un lloc que fins ara ha estat ocupat per monges de clausura. Allà es traslladarà quan les obres s'acabin i es dedicarà a l'estudi i a la lectura, tot i que algunes veus, com la del teòleg dissident Hans Kung, han alertat que això podria significar que hi hagi un "papa a l'ombra" que influeixi en les decisions del nou pontífex. Benet XVI ha dit aquest matí, en el seu adéu als cardenals que promet "obediència i respecte" al futur papa. Ara caldrà veure què passa a partir d'avui i quin és el nou paper que assumeix Ratziger.