Envellir dignament és possible
A la trobada organitzada per l’ARA en col·laboració amb la Fundació Catalunya La Pedrera, es va reflexionar sobre l’envelliment com una etapa plena, digna i socialment valorada
A Catalunya, el 2025, el 20% de la població té més de 65 anys. Segons la darrera projecció de l’Institut d’Estadística de Catalunya, entre 2024 i 2034 als municipis catalans la població de 65 anys o més augmentaria un 94%. Per tant no només hi haurà més població sinó que estarà més envellida, amb una tendència a l’envelliment en 9 de cada 10 municipis. L’envelliment és un dels reptes col·lectius que les societats actuals han d’afrontar.
Amb la voluntat de donar resposta a aquest desafiament, l’ARA en col·laboració amb la Fundació Catalunya La Pedrera, va organitzar la trobada L’envelliment com a etapa vital digna i activa. El debat, celebrat el 17 de setembre a l’Auditori de La Pedrera, va arrencar amb la intervenció de Xevi Verdaguer, psiconeuroimmunòleg, nutricionista i divulgador científic, que va posar el focus en la qualitat amb què es viu durant l’envelliment.
Tot seguit, el periodista Albert Om va moderar una taula rodona que va comptar amb la participació de Juan Manuel Pérez-Castejón, cap de Servei de Geriatria de l’Hospital Clínic; Marta Torras, directora d’Envelliment Digne de la Fundació Catalunya La Pedrera, i Josep Maria Argimon Pallàs, director de Relacions amb el Sistema de Salut de la Fundació Pasqual Maragall, reflexionant sobre els reptes socials, mèdics i humans per envellir dignament.
A la seva intervenció, Xevi Verdaguer, que va preferir parlar de longevitat en lloc d’envelliment, va posar el focus en els paràmetres de salut que cal tenir en compte per millorar el nostre nivell de vida. L’alimentació, el moviment i el descans són els pilars que marquen la diferència: “L’edat és un factor de risc però no és el que ens fa ser més grans, l’expressió dels gens es pot canviar en funció del nostre estil de vida. Tot és modificable”.
Podem decidir com volem envellir
“Envellir és inevitable, independentment que ens agradi o no. L’important és envellir dignament”, va assegurar Josep Maria Argimon Pallàs. Per aconseguir-ho va recomanar començar des de ben petits mantenint-se cognitivament i físicament actius, amb una dieta saludable i sociabilitzant, perquè “la soledat és un factor de risc, ja que per viure dignament la part social és tant o més important que la de salut”. També va apostar per tornar a aprendre a respectar i fer partícip la gent gran: “La gent gran podem aportar moltes coses”, va dir.
Des del 2013 la Fundació Catalunya La Pedrera impulsa el Programa de Reforç de la Memòria per a persones en etapes inicials d’Alzheimer i altres malalties neurodegeneratives amb activitats que promouen un estil de vida saludable i un seguit de pràctiques cognitives i físiques que ajuden a mantenir les capacitats i l’autonomia el màxim temps possible. “El programa suposa un canvi en la vida de qui en forma part, que passa de tenir por a treballar activament per la seva salut, millorant tant el seu estat d’ànim com el dels seus familiars”, comentava la Marta Torras. Va proposar que hi hagi un canvi d’actitud de la societat cap a les persones grans: “La base d’un envelliment digne és que se’ls doni el lloc que els correspon perquè puguin tenir una vida activa i perquè estiguin integrats a la societat”.
En la mateixa línia, i partint de l’afirmació que el concepte de vellesa evoluciona, Juan Manuel Pérez-Castejón va explicar que per envellir dignament és imprescindible que la gent gran compti amb espais de participació, pugui aportar la seva experiència i se l’escolti: “El col·lectiu de les persones grans tenen molta més força de la que sembla i tenen capacitat d’influir”. A l’hora de plantejar el trànsit pel sistema sanitari de les persones amb demència, Pérez-Castejón va recordar que el sistema és tothom, usuaris i professionals que també tenen capacitat per intentar promoure canvis, però que sobretot cal dissenyar itineraris més amables, inclusius, equitatius i acurats per al moment que una persona arriba al sistema de salut.
La conversa va acabar imaginant com estarem d’aquí 10 anys, i tots els participants van coincidir que tenint en compte que la societat sempre millora, haurem millorat. I malgrat que la IA pot comportar perills, “si som intel·ligents com a societat i en fem un bon ús, pot ser útil”, concloïa Torras.