'Fent memòria': un pòdcast sobre el passat recent que potser no coneixes (i hauries de conèixer)
Sis episodis per explorar els silencis, les lluites i les ferides del franquisme
BarcelonaFent memòria és un pòdcast de l'ARA que explora els silencis, les lluites i les ferides del franquisme per entendre com aquest passat continua modelant el present.
A través de veus expertes i històries personals, la sèrie recorre la censura, les migracions internes, l’humor com a resistència, la memòria colonial, la propaganda esportiva i la persecució de l’homosexualitat, amb l’objectiu de donar espai als marges i a les veus que no sempre han estat escoltades.
El pòdcast l'ha produït l'equip de l'ARA amb el suport del ministeri de Memòria Històrica del govern espanyol.
Capítol 1 · La censura i l’autocensura
Durant el franquisme, cap llibre, article, obra de teatre, cançó o guió podia existir públicament sense l’autorització dels censors del règim. Aquest control, omnipresent, va acabar generant també autocensura: molts creadors s’anticipaven al veto abans d’escriure, per por o per supervivència professional. El capítol analitza el funcionament del sistema i les estratègies creatives que es van inventar per poder dir el que no es podia dir.
Hi participa: Maria Josepa Gallofré i Virgili, investigadora i editora, especialista en censura franquista aplicada al llibre en català.
Capítol 2 · Dels pobles als polígons: el gran desplaçament silenciat
Entre els anys cinquanta i setanta, milions de persones van abandonar pobles empobrits de l’Espanya rural per anar a treballar a zones industrials. Moltes van arribar a barris sense serveis bàsics, amb carrers sense asfaltar, sense clavegueram i sense escoles, i sovint sota vigilància policial. El capítol posa el focus en un desplaçament intern que ha estat poc explicat i que va transformar el país: va crear grans perifèries urbanes i va alimentar un moviment veïnal clau en el final del règim.
Hi participa: Ivan Bordetas Jiménez, doctor en història comparada social, política i cultural (UAB) i especialista en migracions internes, suburbanització i moviment veïnal durant el tardofranquisme.
Capítol 3 · Humor i art en la resistència
En una dictadura no tot es pot dir, i per això molts creadors van aprendre a “dir sense dir”. En revistes satíriques, escenaris, cançons i vinyetes, l’humor es va convertir en una arma subtil però potent. Aquest episodi explora com la cultura popular i la ironia van obrir espais de resistència i reflexiona sobre com aquests mecanismes han evolucionat fins avui.
Hi participa: Flavita Banana, dibuixant i humorista gràfica, col·laboradora a El País i guanyadora del premi Mingote.
Capítol 4 · Memòria dels cossos invisibles: el silenci colonial
El franquisme no només es va desplegar a la Península: també es va projectar sobre colònies com Guinea Equatorial i el Sàhara. Allà la vida estava marcada per jerarquies racials, la dominació política i un sistema colonial tardà que Espanya va mantenir fins ben entrat el segle XX. El capítol posa llum sobre unes memòries sovint silenciades i planteja com incorporar-les a un relat més complet del passat.
Hi participa: Remei Sipi Mayo, escriptora, editora i activista, referent de la diàspora equatoguineana a Catalunya.
Capítol 5 · El futbol com a cortina de fum
El franquisme va descobrir en el futbol una eina política potent: un espectacle massiu per canalitzar emocions, construir “orgull nacional” i desviar l’atenció del malestar social. Les victòries internacionals se celebraven com a triomfs del règim i s’utilitzaven com a propaganda. L’episodi analitza com la dictadura va instrumentalitzar l’esport com a mecanisme de control social.
Hi participa: Carles Santacana i Mestre, catedràtic d’història contemporània a la Universitat de Barcelona i especialista en història social i de l’esport durant el franquisme.
Capítol 6 · ‘Vagos y maleantes’: quan l’homosexualitat era delicte
La reforma de la llei de vagos y maleantes el 1954 i, posteriorment, la llei de perillositat i rehabilitació social van convertir l’homosexualitat en un crim perseguible. Milers d’homes van ser detinguts, empresonats o enviats a colònies penitenciàries sota l’acusació de ser una “amenaça moral”. L’episodi aborda aquesta repressió i recupera la veu de les persones castigades per la seva orientació sexual.
Hi participa: Àngel Casals Martínez, professor d’història moderna a la Universitat de Barcelona i investigador sobre repressió de l’homosexualitat i mecanismes de control moral.
També disponible a les plataformes de pòdcast: Spotify, Apple Podcasts, YouTube i Amazon Music.