Filosofia, política i economia, tot en un: el grau per al món complex que ve

Durant dècades, la universitat ha posat l’accent en un concepte: l’especialització. De les aules n’han sortit economistes, politòlegs, filòsofs… Perfils definits formats en disciplines amb fronteres clares. Ara bé, cada vegada és més difícil abordar els grans debats contemporanis des d’una sola mirada. Davant, s'obren un munt de reptes: com regular la intel·ligència artificial sense frenar la innovació, com garantir el creixement econòmic sense fer més grans les desigualtats, com governar la societat en un context de polarització i crisi climàtica... El grau en Filosofia, Política i Economia parteix d’aquesta constatació: la complexitat no s’afronta fragmentant el coneixement, sinó fent-lo dialogar.

A Espanya, aquests estudis van néixer el curs 2013-2014. Va ser el primer projecte conjunt de l’anomenada Aliança A4U, formada per la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Autònoma de Madrid i la Universitat Carlos III. "Era una aposta dels rectors per generar una formació més integral per afrontar els reptes i la complexitat del món actual", explica a l'ARA Miquel Salvador, vicedegà i coordinador del grau a la UPF. En aquell moment no existia cap precedent similar a l’Estat. Tanmateix, sí que hi havia referents en l’àmbit anglosaxó, en universitats com Oxford, on els estudis s'anomenen PPE per les seves sigles en anglès.

Una formació global

"En aquest grau hi ha tres pilars, que són la filosofia, la política i l’economia, però l'alumnat també hi cursa assignatures vinculades a la història i al dret", explica Salvador. Segons el coordinador, el context actual reforça encara més aquesta necessitat. "Cada cop és més important tenir aquesta visió més integrada per entendre la complexitat del món i poder generar respostes eficaces", afirma. L’objectiu no és només formar analistes crítics, sinó perfils capaços de proposar alternatives. "No només ens centrem a generar diagnosis, sinó que busquem que els alumnes siguin capaços també de plantejar solucions", subratlla.

Aquesta aposta per la mirada integrada es tradueix en seminaris interdisciplinaris on professors de diferents àrees treballen plegats. La idea és que l’estudiant no només acumuli coneixements, sinó que aprengui a connectar-los.

Aposta per a la mobilitat interuniversitària

Una de les singularitats del grau és l'aposta per la mobilitat de l'alumnat entre Madrid i Catalunya. Cada promoció està formada per 60 estudiants: 30 matriculats a Barcelona i 30 a Madrid. Junts, comparteixen els dos primers cursos en un recorregut interuniversitari poc habitual al sistema espanyol.

"El primer semestre el fan tots junts a la UPF i, el segon, a la UAB", relata el coordinador. El segon curs se’n van a les universitats de Madrid. Això significa que, en només dos anys, l’alumnat ha passat per quatre campus diferents i ha conegut quatre maneres d’entendre la docència universitària. A partir de tercer, el grup es divideix: els estudiants matriculats a Barcelona tornen a la UPF i els de Madrid es queden a la capital, tot i que la docència continua estant coordinada entre equips de diferents universitats.

Aquest model, segons el coordinador, és molt més que una qüestió logística. "És un luxe conèixer quatre universitats diferents, perquè cada universitat té el seu estil i les seves particularitats", afirma. L’experiència compartida, com viure junts el trasllat de ciutat, els canvis de campus i la mateixa convivència acadèmica, acaba generant una cohesió de grup poc habitual en altres graus. De fet, l’alumnat ha creat una associació que organitza activitats com cicles de debat.