La Fira Mediterrània de Manresa fa bategar la creativitat
La 28a edició de l'esdeveniment celebra els cinc anys de l’Obrador d’arrel i posa en valor les accions que impulsen la creació a partir de l’arrel tradicional
ManresaLa 28a edició de la Fira Mediterrània de Manresa, que va començar dijous i acabarà diumenge, proposa una programació artística que reuneix 135 funcions i 79 espectacles, 58 dels quals (el 73%) tenen caràcter d’estrena. El lema d’enguany, El batec de la creativitat, posa en valor la tasca d’impuls i acompanyament a la creació.
La programació oficial s’estructura en quatre grans itineraris per disciplines artístiques: les novetats musicals de l’escena catalana d’arrel, les propostes de l’escena mediterrània de músiques del món, l’itinerari de dansa i les propostes de teatre i circ sota l’itinerari de memòria i oralitat. Aquest 2025 s’incorporen a la Fira Mediterrània tres itineraris transversals que posen l’accent i el focus en els destinataris i els contextos: es potencien un itinerari de propostes escolars i familiars, un itinerari de ball i cant participatiu i un tercer itinerari, anomenat Fem cultura popular, per posar en relleu les propostes creades per associacions i entitats de cultura popular.
L’objectiu és oferir una mirada polièdrica del que està passant i de què volen explicar els artistes avui, sobretot els joves, a partir de la cultura popular i tradicional. La procedència de les obres és diversa, ja que combina produccions catalanes (54%) amb propostes de la resta de l’Estat (28%) i internacionals (18%). De les 135 funcions, 75 seran gratuïtes. Paral·lelament, l'àrea professional actua com a espai de trobada i intercanvi, i esdevé un punt de contacte i compravenda tant del sector de les arts escèniques com de la música.
La programació artística i professional de la Fira Mediterrània es reparteix per més d’una vintena d’espais de Manresa, poc habituals com a escenaris artístics. Aquesta serà també una edició marcada per molta presència al carrer. A banda de l’ocupació de diverses places i carrers de l’espai públic i dels equipaments més destacats, com el Teatre Kursaal i el Teatre Conservatori, enguany es tornen a programar actuacions a llocs com L’Anònima, El Sielu, La Sala Plana de l’Om, els Carlins i el Museu de Manresa - Museu del Barroc de Catalunya. A més, es recuperen altres espais singulars, com la Biblioteca del Casino, la plaça del Mercat Puigmercadal, el Conservatori de Música i la plaça de la Música. La novetat és la incorporació del local del Grup Sardanista Dintre el Bosc.
El programa, que defineix la mateixa identitat de la Fira Mediterrània i el seu discurs, va quedar perfectament encarnat en l’espectacle inaugural d’enguany. La 28a edició es va posar en marxa amb una proposta anomenada PA, un espectacle original concebut per Anna Ferrer que va reflexionar sobre el llegat per mirar cap al present.
D'ençà que Jordi Fosas en va entomar la direcció artística el 2019, Fira Mediterrània s’ha definit com el mercat estratègic de les arts d’arrel, les propostes artístiques que utilitzen l’arrel, la tradició i la cultura popular com a motor creatiu.
Un planter inesgotable
La nova edició celebra ja els cinc anys de l’Obrador d’arrel, el programa d’impuls i suport als artistes que exploren nous camins a partir de la cultura popular i que inclou el Programa de suport a la creació i a la producció i els Programes d’impuls a les arts d’arrel dedicats a la música i la dansa. Enguany, la cita centra el focus de la programació en el concepte d’una fira creativa, i posa en valor la tasca d’impuls i acompanyament a la creació que parteix de l’arrel tradicional, amb mirada de present.
“El 2019 hi havia dos reptes importants. Un era saber explicar molt bé què és la fira, què significa el concepte d'arrel tradicional contemporània i de treballar la tradició des del present. L'altre era teixir un sector entorn d'aquest treball amb la tradició. I això volia dir impulsar i donar suport als artistes perquè poguessin treballar, perquè arrisquessin, i perquè arribessin bé a la fira, i alhora que aquest sector estigués treballant en xarxa amb altres equipaments i espais. L'objectiu no era només ajudar l'artista coproduint-li projectes, sinó que es generés un mercat i un sector entorn de les arts d'arrel. És del que em sento més content de la fira”, diu Fosas.
Durant aquests cinc anys, el programa s’ha consolidat a l’hora de generar mercat per a les propostes d’arts d’arrel i ha refermat els seus objectius inicials: impulsar les arts d’arrel, acompanyar els artistes en les fases de recerca, creació, producció i exhibició, fomentar maridatges entre creadors contemporanis i l’associacionisme de cultura popular i crear xarxa.
Per aquest motiu, paral·lelament a l’Obrador d'arrel, i des del 2024, també s’està desplegant la Xarxa d’Arts d’Arrel, formada per tretze espais i festivals que treballen amb la tradició i la cultura popular avui. L’objectiu és simple i clar: incentivar la creació d’arrel i facilitar el procés creatiu per generar mercat.
Les xifres acompanyen el lema d’enguany, ja que un percentatge destacat de la programació artística oficial, un 35%, més d’un terç, ha tingut el suport de l’Obrador d’arrel i dels seus programes, ja sigui del Programa de suport a la creació i producció o bé dels Programes d’impuls (el més veterà de dansa, i el recent de música). Enguany la programació oficial inclou 79 propostes, un lleuger increment respecte a les 75 propostes de l’any passat gràcies a l’augment de propostes de teatre. I d’aquestes, 28 (un 35%) surten de l’Obrador d’arrel (22 del Programa de suport a la creació i a la producció, que inclou tres propostes del Programa d’impuls a la música i quatre del Programa d’impuls a la dansa, cinc propostes més que són específiques del Programa de dansa i una d’específica del Programa de música).
A més, a l’epicentre de la Fira, la seva ÀreaPRO (al Centre Cultural El Casino), estrena l’exposició Un gest d’arrel, produïda per la direcció general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya amb el suport de Fira Mediterrània, i que vol visibilitzar la tasca desenvolupada pel Programa d’impuls a la dansa d’arrel explorant les formes que es dibuixen en la dansa tradicional de nova creació, amb la mirada fotogràfica de Roser Blanch i la invitació a habitar l’espai de l’escenògrafa Anna Alcubierre.
També aquest any, Manresa exhibeix els primers fruits del Programa d’impuls a la música d’arrel: La proposta de cant redoblat de les Illes del jove duet femení L’arannà, l’homenatge a les Terres de l’Ebre del també jove duet Terrae, i la proposta musical per a públic familiar Filomena. Les tres propostes també estan incloses a l’Obrador d’arrel 2025.