Gaudir de la tradició sense excessos
Controlar racions, reduir aperitius calòrics, donar protagonisme als vegetals, moderar alcohol i dolços... permeten que els àpats d'aquestes festes siguin més saludables.
Llargs àpats, plats abundants i una sensació d’excés que sovint s’allarga més enllà dels dies estrictament festius. Això és el que es repeteix any rere any cada Nadal, però el problema no és tant el que mengem el 24, el 25 o el 26 de desembre, sinó la manera com afrontem tot el període nadalenc. “Tenim el concepte que són tres setmanes de menjar molt, quan en realitat els àpats especials són puntuals”, recorda la nutricionista Bàrbara Romano. El risc, diu, és anar sumant torrons que sobren, aperitius constants i una rutina que s’allunya de l’alimentació habitual.
Parlar d’equilibri durant les festes no és poc realista, però sí que per aconseguir-ho cal canviar el focus. No es tracta de restringir ni de renunciar als plats tradicionals, sinó de gaudir-ne amb consciència. Per exemple, un dels errors més habituals és la mida de les racions. “No cal menjar vuit canelons si amb quatre ja n’hi ha prou”, apunta Romano. Sovint, el fet que el menú sigui excepcional convida a repetir sense gana real. Però gaudir del plat no hauria d’anar lligat a menjar-ne més quantitat, sinó a fer-ho amb atenció, menjant a poc a poc i escoltant la sensació de sacietat, que acostuma a arribar al cap d’uns vint minuts.
Un altre desequilibri habitual és l’excés d’aperitius abans d’un àpat que ja serà contundent. Sabent que hi haurà escudella, carn d’olla, canelons o un rostit, igualment fem aperitius molt calòrics i deixem de banda els vegetals. “Les verdures, en canvi, aporten volum, fibra i aigua, ajuden a generar sacietat i permeten equilibrar millor el conjunt de l’àpat”, apunta Romano. Incorporar-les com a primers plats, guarnicions o amanides tèbies pot marcar una gran diferència.
En aquest sentit, la cuina tradicional catalana de Nadal pot encaixar perfectament amb el model de dieta mediterrània. És una cuina d’aprofitament, local, sostenible i de temporada, amb presència de llegums, verdures i cereals, i amb plats pensats per reaprofitar les sobres del dia anterior. El desequilibri apareix quan les carns, sobretot les vermelles i els embotits, agafen massa protagonisme i els vegetals queden relegats a un paper secundari. “Sense treure els plats tradicionals, es poden complementar amb una amanida d’escarola i magrana, per exemple, que és una molt bona font de fibra i antioxidants i aporta equilibri”, suggereix Romano.
Pel que fa a les postres, la nutricionista defensa que la fruita podria tenir un paper més rellevant durant les festes. “Per què les postres sempre han de ser dolços molt calòrics?” Fruites de temporada com la taronja o la magrana, servides de manera atractiva, poden conviure perfectament amb un tros de torró pres amb el cafè, sense necessitat d’omplir la taula de múltiples opcions dolces.
Sobre l’alcohol, un altre protagonista important en el menú d’aquests dies, Romano és clara: “els professionals no el podem recomanar com a part d’una alimentació saludable. No hi ha una quantitat mínima que poguem afirmar que és bona”. El problema no és brindar puntualment, sinó acumular begudes al llarg de tot l’àpat: vermut, vi, cava i licors. Aquesta suma “té un impacte tant calòric com a nivell apàtic, ja que l’alcohol és una toxina que el fetge ha de processar”.
Un cop passades les festes, no cal fer dieta ni caure en restriccions extremes. Tornar a una alimentació mediterrània habitual és suficient. I si per exemple parlem del dejuni intermitent, tan present avui en dia, Romano recorda que no és una pauta dietètica, sinó una pauta d’horaris. “Pots menjar durant unes hores i no fer-ho durant unes altres, però el que importa és què menges dins d’aquest espai”, explica. I aquí el criteri torna a ser el mateix, assegurar que els vegetals siguin els protagonistes del plat. “Tenen molt volum amb poca energia, perquè aporten molta aigua i molta fibra”, assenyala, fet que permet sentir-se ple abans i ajustar millor les quantitats de proteïnes i hidrats.
Recuperar la rutina, menjar amb consciència i entendre Nadal com un parèntesi puntual (i no com un excés permanent) són, al final, les millors eines per viure aquestes dates amb plaer i salut.