Els grans musicals sonen a L’Auditori en un concert de TRAM i l’ARA

L’Auditori de Barcelona va acollir una vetllada dedicada als grans títols de Broadway i del West End en un concert organitzat conjuntament per TRAM, el tramvia de Barcelona, i l’ARA. La proposta, concebuda com una celebració musical oberta a tots els públics, va reunir un aforament ampli i divers, en una cita que combina des de fa quatre anys repertori popular amb format simfònic, coincidint amb les festes de Nadal. Un any més, l'èxit de la cita nadalenca va omplir la sala Pau Casals per gaudir de les millors melodies de l'univers cinematogràfic amb els clàssics de sempre i el millor de la cultura pop.

L'Orquestra Simfònica Sing_Us, dirigida per Miquel Ortega, va assumir un programa extens i heterogeni, articulat com un recorregut per algunes de les bandes sonores i musicals més influents del segle XX. Ortega va optar per una direcció funcional i precisa, amb una atenció constant a l’equilibri entre veus i orquestra, i amb criteris clars d’ordenació dramàtica del repertori.

Sondheim i els clàssics del cinema

El concert es va obrir amb Edelweiss, de The Sound of Music, de Richard Rodgers i Oscar Hammerstein. La peça va marcar un inici contingut, que va situar el públic en un registre de nostàlgia i memòria col·lectiva. A partir d’aquí, l’obra d’Andrew Lloyd Webber va esdevenir un dels eixos del programa. Think of Me i The Phantom of the Opera van permetre lluir la veu de Sofía Escobar, amb un registre líric sòlid i una interpretació mesurada. Memory, de Cats, va funcionar com un dels moments més reconeixibles del concert, mentre que Don’t Cry for Me Argentina, d’Evita, amb lletra de Tim Rice, va introduir un to més narratiu i teatral.

Un altre dels blocs centrals va ser el dedicat a West Side Story, de Leonard Bernstein, amb lletres de Stephen Sondheim. Somewhere, Maria i Tonight van evidenciar la capacitat de Bernstein per integrar llenguatge simfònic i musical popular, en unes interpretacions que van destacar pel treball conjunt entre l’orquestra i les veus solistes i que van traslladar els presents a l'època daurada dels musicals de Broadway.

ABBA i la cultura pop

El programa també va incorporar peces associades a la cultura pop contemporània, com Dancing Queen, de Mamma Mia!, basada en les cançons del cèlebre conjunt suec ABBA. La seva inclusió va aportar un registre més lleuger i rítmic, en contrast amb el to més dramàtic d’altres fragments, i va reforçar la voluntat d’obrir el concert a un públic ampli.

L’univers Disney va tenir un pes rellevant, especialment a través de la música d’Alan Menken. Les peces d’El geperut de Notre-Dame i d’Aladdin van mostrar la complexitat orquestral d’un repertori sovint associat al públic familiar, però amb una clara ambició simfònica. Les peces van traslladar els més grans a la seva més tendra infància i els més petits van poder gaudir de les bandes sonores dels seus personatges més estimats.

Duets i nadales

Manu Pilas va assumir alguns dels moments de més intensitat expressiva del concert, com el Tango deRoxanne (la música de l'escena de ball a Moulin Rouge!), una adaptació de la cançó de The Police, que va fer pujar els decibels a la sala gran de L'Auditori. Els duets amb Sofía Escobar, especialment a The Phantom of the Opera, van concentrar alguns dels moments més celebrats de la vetllada. L’intermedi instrumental de la mateixa obra va donar protagonisme a l’orquestra, que va mostrar cohesió i solvència.

La part final del concert va incorporar un bloc nadalenc, amb It’s Beginning to Look a Lot Like Christmas, interpretada per Manu Pilas, i Silent Night, amb Pilas i Escobar compartint veu. Una cloenda de to íntim i contingut que va tancar una vetllada concebuda com un espai de trobada entre la música simfònica, el repertori popular i la celebració cultural de les festes.