Carme Guinea Comas: "La societat ha d'estar més oberta a escoltar la voluntat de les persones amb discapacitat"
Presidenta del Patronat de la Fundació +Tu
La Fundació +Tu celebra aquest any el seu 40è aniversari. A través de les seves quatre seus, ubicades a Barcelona, Girona, Lleida i Reus, atén més de 900 persones amb discapacitat intel·lectual o derivada de l'envelliment, i les seves famílies.
Com ha evolucionat al llarg dels darrers quaranta anys la defensa dels drets de les persones amb discapacitat, tant intel·lectual com derivada d'un procés d'envelliment?
— +Tu és la primera fundació de caràcter tutelar que va néixer a l'Estat l'any 1985. Ho va fer emparada en la llei LISMI (1982). En aquell moment, +Tu ja va néixer amb la voluntat que les persones poguessin exercir els seus drets independentment de la seva situació, i les acompanyava a través de la tutela i la curatela. Després, la llei de la Convenció de les Nacions Unides (2006) deixa de parlar-nos de substitució de la capacitat: la presa de decisions passa a ser de les persones amb discapacitat. En el marc de la Convenció, hem evolucionat tots, però costa que la societat s'adapti i es transformi. Ara, el Codi Civil, que ja es troba al Parlament Català, esdevindrà una eina excel·lent per defensar, des d'un punt de vista holístic, tots aquests drets.
Quines han estat les principals fites assolides en el marc d'aquestes quatre dècades?
— En primer lloc, donar resposta a les necessitats de les famílies de persones amb discapacitat intel·lectual, i a les mateixes persones del col·lectiu que no compten amb un entorn o xarxa familiar que els garanteixi un acompanyament de futur en el seu projecte de vida. Posteriorment, l'obertura del servei a les persones amb una discapacitat derivada de l'envelliment. Una altra fita assolida és l'atenció de proximitat, amb la consolidació de quatre seus, a cada província del territori. I en els darrers anys, l'adaptació del model al nou marc legislatiu. Quaranta anys després, comptem amb un grup consolidat de professionals, compromesos amb l'acompanyament i assessorament de qualitat, i en formació contínua, la qual cosa els permet adaptar-se als canvis socials i demogràfics. Finalment, destacaria la innovació tecnològica i la recerca en temes de discapacitat i acompanyament.
Quina importància té el treball en xarxa a l'hora de construir el projecte de vida de les persones?
— Cada persona és única i intransferible. No hi ha dos plans de suport iguals, perquè cadascú té una biografia i una realitat diferent. Els suports s'acorden conjuntament amb les persones. La nostra Fundació actua de forma independent, no està concebuda com a dispensadora de serveis, ni com a entitat que en depèn. Per això, per a nosaltres és essencial el treball en xarxa amb organitzacions i professionals del sector. Per aconseguir els suports adequats a la persona necessitem la complicitat de les residències, dels ens socials, esportius, tallers, ocupacionals, empreses...
Quins són els reptes que cal afrontar en els pròxims anys?
— El gran repte és contribuir a fer efectius els drets de les persones amb discapacitat. Volem ser el motor de la transformació social, a fi que les persones amb necessitats de suport puguin participar activament en la societat com a ciutadans de ple dret, amb les mateixes oportunitats i en igualtat de condicions. Encara ens trobem molt lluny del que seria realment una societat oberta a les persones que necessiten aquests serveis. La Fundació, en uns anys, hauria d'estar al cor i al cap de la societat catalana.