Milers de persones d’arreu de Catalunya i milions de tot el món visiten cada dia monuments modernistes de Barcelona. Per a alguns són, de fet, el principal motiu del viatge, amb Gaudí com a referent. En canvi, molts barcelonins, que els tenen ben a prop, només hi van quan han de fer d’amfitrions. Ara tenen un altre esquer per anar-hi. Els residents a Barcelona poden visitar amb un descompte del 50% monuments com la Casa Amatller, la Casa Batlló, la Casa de les Punxes, el Cercle Artístic de Sant Lluc, la Colònia Güell, la Fàbrica Casaramona… i també els Pavellons Güell, a la porta dels quals hi ha el drac de Gaudí. Per gaudir del descompte, cal inscriure’s a la web lameva.barcelona.cat/rutamodernisme. Aquesta iniciativa s’acaba el 15 de setembre. D’altra banda, durant aquest estiu, els diumenges al matí, del 13 d’agost fins al 10 de setembre, hi ha un espectacle de titelles als Pavellons Güell. Suposo que amb dracs de personatges convidats.
Un rèptil de ferro de llengua bífida
Els dracs són un motiu ornamental típic de l’arquitectura modernista catalana. Només a Barcelona n’hi ha 400 de censats. Gaudí en té força
Les fires medievals han passat a formar part de la programació habitual d’uns quants municipis, gairebé al nivell de la festa major o la Cavalcada de Reis. En aquestes fires hi ha de tot i més: cercaviles, malabaristes amb foc, lluites, artesania... Algunes activitats i productes tenen poc a veure amb el món medieval. Jo intento passar de llarg de les parades intruses i aturar-me a les autèntiques, com ara la dels que treballen el ferro.
La forja, un dels principals oficis medievals, va perdre protagonisme amb la industrialització. Però els grans arquitectes modernistes van recuperar-ne l’ús com a material artístic per fer reixes, pinacles, balconades... El conegut com a Drac de Pedralbes, obra de Gaudí, és un excel·lent exemple de les filigranes que aconseguien. De cinc metres de llargada, aquest drac amb boca descomunal, ales de ratpenat en forma de xarxa, cos amb escates i llengua bífida és el fantàstic motiu de l’entrada principal per on accedien els carruatges de la finca de la família Güell.
“Fet a finals del segle XIX, té una gran qualitat estètica, constructiva i mecànica”, diu Daniel Giralt-Miracle, crític i historiador de l’art, que va ser comissari de l’Any Internacional Gaudí 2002 i que avui m’acompanya en la visita. “Estètica, perquè és una obra d’art remarcable en la producció de Gaudí. Constructiva, perquè és un excel·lent treball de forja. I mecànica, perquè la porta està sostinguda per un tensor que en suporta el pes i allibera, així, les frontisses de la seva càrrega. Una solució que posa de manifest que, en Gaudí, art i tècnica van de bracet”.
Es conserva força bé -ui, aquesta expressió, fent referència a una persona, sempre m’ha semblat poc elegant-, tot i els seus més de 130 anys. Es diu que originàriament, quan s’obria i es tancava la porta, el drac movia la llengua bífida i obria i tancava els ulls. “Crec que mecànicament era possible que bellugués la llengua, però que obrís i tanqués els ulls no ho tinc tan clar”, sosté Giralt-Miracle.
Gaudí era un dels arquitectes predilectes d’Eusebi Güell, industrial i mecenes. Güell va encarregar-li la construcció de la residència familiar a la ciutat, el Palau Güell, construït al carrer Nou de la Rambla entre el 1884 i el 1887, any en què l’arquitecte va viatjar al Marroc, d’on va treure les idees per a alguns motius ornamentals d’inspiració islàmica.
“La família Güell tenia una gran finca d’explotació agrícola als afores de Barcelona, en el que aleshores era el poble de les Corts, on passaven l’estiu. Eusebi Güell va contribuir a ampliar la finca adquirint terrenys contigus fins a formar una gran propietat”. Quina extensió tenia? “Anaven des de l’actual camp del Barça fins al monestir de Pedralbes. I per arribar i entrar-hi directament amb els carruatges, Güell va fer obrir el carrer Manuel Girona i va encarregar a Gaudí la construcció d’uns pavellons per instal·lar-hi la porteria, les cavallerisses i les portes d’entrada de carruatges i de vianants”.
Aquesta finca va anar-se fragmentant a causa de la pressió urbana. “La dona d’Eusebi Güell, la Isabel, era filla del marquès de Comillas, que tenia d’almoiner mossèn Cinto Verdaguer, que també era el capellà dels seus vaixells transatlàntics. Verdaguer era protegit pel marquès de Comillas i va passar temporades a la finca Güell, que considerava el seu paradís terrenal. Havia dedicat L’Atlàntida al seu protector, el marquès, i Güell va encarregar a Gaudí un homenatge al sogre, que l’arquitecte va fer amb la seva intervenció, inspirada en la mitologia de L’hort de les hespèrides”, m’explica en Daniel.
“Coneixes l’altre drac?”, em diu, tot d’una. Ah, n’hi ha un altre? “Sí, sí, vine”. Arribem fins als jardins del Palau Reial, que havien format part de la finca, on hi ha una font que va passar molt inadvertida durant anys, i que s’ha comprovat que també és obra de Gaudí. Se la coneix com la font d’Hèrcules: un banc de pedra que al mig té una font amb un broc rematat amb un petit drac, també de ferro forjat.
No són els dos únics rèptils que va llegar a la ciutat el genial artista. Hi ha també el de l’escalinata d’entrada del Parc Güell, el de l’escut heràldic del Palau Güell i els fets de forja de la Casa Calvet. I la façana de la Casa Batlló, que pocs identifiquen amb un gran drac a primera vista. Gaudí va dissenyar aquesta popular casa de l’Eixample tenint en compte la llegenda de Sant Jordi i el drac: el sostre és la cresta del drac i les vèrtebres dissenyen la barana de l’escala de la planta noble.
Pràcticament tots els arquitectes i artistes contemporanis de Gaudí incorporaven dracs a les seves obres. Només a Barcelona s’han localitzat 400 exemplars d’aquest animal, que s’utilitzava no sols com a element ornamental, sinó també com a salvaguarda i protecció dels edificis i les persones que hi vivien. Per fer fora els mals esperits.
No en sé el motiu, però ara fa setmanes que no truquen a la porta de casa amb publicitat i ofertes “immillorables” de companyies de gas, telèfon, assegurances... Si torna una onada d’assetjadors a domicili, crec que m’hi posaré un drac comprat en una fira medieval, de forja, esclar.