Jordi Molas: "Et veuen en una cadira de rodes i no s'ho creuen, però sempre dic que sóc feliç"
Una mala caiguda, patida en un partit de rugbi, el va conduir del camp a l'hospital, on li van diagnosticar una lesió medul·lar. Però veure's en una cadira de rodes no ha estat un obstacle per fer carrera, esport i mantenir l'autonomia. La seva història de superació queda radiografiada al documental 'Els anys guanyats'
BUSQUEM GENT QUE SE'N SURT. EXPLICA'NS CASOS QUE CONEGUIS
o bé
FES-NOS ARRIBAR IDEES PER AFRONTAR CRISIS I ENTREBANCS
El 30 gener del 1994 era un dia fred. Vic es va despertar amb boira, com tants altres dies d'hivern a la comarca d'Osona, però el cel es va anar aclarint. Hi havia partit de l'equip de rugbi dels Crancs contra un rival de Badalona. Jordi Molas, que tornava a l'equip després d'un període d'inactivitat, conduïa la pilota i va rebre un placatge, una acció que es repeteix desenes de vegades en cada enfrontament. La caiguda ja no va ser tan normal. El seu pes el va suportar el coll. La revinclada va ser lletja.
Estirat a terra, amb tot de rivals al damunt, Molas va imaginar-se el pitjor, una lesió medul·lar. Quan va recobrar el coneixement, el cos no li responia de pit cap avall. "Mentre esperàvem l'ambulància em van passar moltes coses pel cap", recorda gairebé 20 anys després, ara que n'acaba de fer 40. L'angoixa de Molas i dels seus companys la va immortalitzar el fotògraf esportiu Pere Puntí, que en aquella època cobria el partit per a El 9 Nou. "Aquell dolor físic no té res a veure amb el dolor emocional", afegeix.
Podeu llegir l'article complet a l'ARA Premium de l''Ara Tu'.