L’energia renovable, clau en l’economia circular

En el context de transició energètica i crisi mediambiental que patim des de fa anys, la Cimera del Clima COP28 de les Nacions Unides celebrada el 2023 va acordar promoure la reducció de combustibles fòssils per combatre el canvi climàtic i transitar cap a les energies renovables. Catalunya aposta pel biogàs i el biometà per reduir les emissions, avançar cap a la independència energètica i potenciar una economia circular més sostenible.

Segurament el biogàs i el biometà són dues de les energies renovables més desconegudes. Per això l’ARA, en col·laboració amb Naturgy, va organitzar ahir a la Llotja de Lleida una trobada amb experts per descobrir quin paper pot jugar el biogàs dins la transició energètica i l’economia circular. La taula rodona, moderada pel físic i meteoròleg Enric Agud, va comptar amb la participació de Xavier Flotats, professor titular d’enginyeria ambiental de la UdL fins al 2005, director del Centre Tecnològic GIRO i catedràtic de la UPC des del 2009, on actualment és professor emèrit; Víctor Falguera, coordinador del BioHubCat, el hub de la bioeconomia de Catalunya; Jordi Siscart, ramader d’Alcarràs i cap sectorial del porcí de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, i Joan Plana, responsable de plantes de biometà a la xarxa de Nedgia, distribuïdora de gas del grup Naturgy.

L’impacte ambiental i el potencial energètic

El biogàs és una energia renovable que transforma els residus en recursos útils. Els converteix en gas per a usos energètics i nutrients orgànics que poden substituir fertilitzants químics i redueix les emissions que contribueixen al canvi climàtic. En funció de l’ús que s’hagi de fer del biogàs, es purificarà separant-ne el metà, el diòxid de carboni i altres components per obtenir-ne biometà.

Les plantes de biogàs ajuden a reduir la contaminació de l’aire i de les aigües subterrànies que poden generar els purins i els residus orgànics domèstics. També permeten aprofitar els materials residuals per generar energia renovable i obtenir productes de més valor. El biometà es pot injectar a la xarxa i substituir els usos habituals del gas natural com la calefacció, l’electricitat o combustible per al transport.

Segons l’últim inventari de gasos d’efecte hivernacle de l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic, a Catalunya el 2023 els sectors productors de matèria orgànica van emetre 128.000 tones de metà, que equivalen a 3,6 milions de tones de CO2. Aquesta energia que enviem a l’atmosfera equival a 1,8 terawats/hora, que és l’energia que consumeixen 270.000 cotxes de benzina en recorregut mitjà durant un any. Amb el biogàs s’evita que aquests gasos vagin a l’atmosfera i permet aprofitar-los; es deixa d’emetre el CO2 d’aquest combustible fòssil que s’està substituint, i es pot arribar a estalviar més CO2 que amb qualsevol altra energia renovable. El biogàs té un valor afegit pel que fa a la descarbonització global, ja que “permet alinear-nos amb la directiva europea d’energies renovables, la reducció d’emissió de gasos d’efecte hivernacle, substituir un combustible fòssil i reduir la dependència del gas natural sobretot de Rússia”, va argumentar Joan Plana.

Una oportunitat estratègica

En un context de crisi climàtica actual on és imprescindible que hi hagi una transició energètica, el biogàs és una oportunitat estratègica, que permet avançar cap a noves fonts de matèries primeres i d’energies renovables. Dins d’un context de bioeconomia, com més rural és un territori –el 40% de la superfície de la província de Lleida és rural i concentra més de la meitat de la producció primària–, més viable és tenir un sistema econòmic basat en la revalorització de la matèria orgànica renovable. “Aquesta oportunitat també implica assumir responsabilitats i decidir quin paper hi vol jugar Lleida”, va apuntar el coordinador del BioHubCat.

Els experts coincidien que el biogàs és una oportunitat per reduir emissions contaminants per part de la ramaderia i tenir una nova font d’ingressos per al sector agricultor i ramader: “Si s’ha de crear una nova economia, cal crear un nou tipus d’indústria, és una alternativa per orientar-se cap a una transformació del territori amb una economia més diversificada, que creï llocs de treball més atractius i qualificats. A més, és una oportunitat per facilitar l’aplicació de nutrients a les terres i evitar contaminacions, i alhora generar energia”, va afegir Jordi Siscart. El professor Flotats va puntualitzar que és una necessitat, més que una oportunitat: “No hi haurà ramaderia sostenible sense biogàs. Molts residus agrícoles ja emeten metà a l’atmosfera, és una energia que contamina i a sobre l’estem perdent. Tota la ramaderia hauria d’estar acompanyada de plantes de biogàs”.

La proposta del coordinador del BioHubCat és pensar en les instal·lacions de producció de biogàs posant el focus en el fet que siguin instal·lacions de producció d’energia en lloc de plantejar-les com a plantes per tractar residus. De totes maneres, el biogàs és una energia madura que genera productes que sempre tenen mercat. Per al responsable de plantes de biometà a la Xarxa de Nedgia també cal pensar en com s’enllaça tota la cadena, des del sector primari fins a la utilització de l’energia, per anar cap a una economia verda. Falguera entén que el model energètic està lligat al territori, però independentment del model, a Catalunya s’està perdent competitivitat en bioeconomia “perquè no portem a la pràctica el que la normativa europea ens convida a fer”. Va recordar que els projectes de biogàs estan sotmesos a normatives estrictes que garanteixen la seguretat i la sostenibilitat, i són regulacions pensades per evitar que se’n pugui fer una mala gestió. “Des de Catalunya tenim entitats que participen en processos en què aporten informació i propostes específiques de cap a on hauria d’orientar-se la legislació”, va apuntar.

Els reptes

“Fa anys que des del sector ramader i agrícola estem disposats a fer un pas endavant per convertir-nos en bioproductors”, va assegurar Jordi Siscart, però va reconèixer que els ha costat perquè no trobaven ni les eines ni el suport necessaris. Va ser possible quan els ramaders de porcí i boví d’Alcarràs van tirar endavant el projecte: “És imprescindible que s’impulsi des del sector ramader –acompanyats econòmicament i amb el suport tècnic–, per poder ser sostenibles i garantir un relleu generacional”. El principal obstacle per aconseguir-ho, més enllà dels possibles costos, i aconseguir punts de connexió amb la xarxa, és posar-se d’acord per impulsar projectes conjunts entre diferents municipis. Falguera considera que malgrat que Bioproductors Alcarràs podria ser un model a replicar, no n’hi ha prou amb posar d’acord ramaders, agricultors, empreses industrials o possibles partners tecnològics: “Si volem un impacte territorial positiu, és imprescindible la cooperació i la copropietat per poder tenir capacitat de decisió”.

Directrius de país

Més enllà de la bona voluntat dels actors principals i de la capacitat que tinguin per alinear-se, cal que hi hagi unes directrius de país sobre com es volen organitzar les plantes de biogàs i quin és el model que es vol seguir. “Cal un model que tingui futur, recorregut i aporti riquesa al territori”, va assegurar Plana. Va explicar que a Europa hi ha més de 1.000 plantes que injecten biometà a la xarxa. Hi ha diferents models, però en les últimes dècades totes les plantes tenen en comú que han estat pensades per no generar externalitats.

Els escenaris de substitució d’energies fòssils per renovables són una realitat, i les projeccions asseguren que a mitjà, curt i llarg termini el consum de gas natural baixarà. El biometà té un potencial de substitució de fins al 23% del consum de gas natural que hi havia el 2021. Hi ha territoris on es podria arribar a produir el doble de biometà que de gas natural. Es tracta d’una energia renovable que planteja pocs reptes tecnològics i que té un avantatge important per al consumidor final, que pot utilitzar aquest tipus de gas sense adonarse’n. “Volem descarbonitzar l’economia i podem descarbonitzar tot el consum domèstic, que podrà aprofitar el biometà que generem, substituint el gas domèstic per biometà a cost zero i amb un preu molt competitiu”, va afirmar Plana. Per aconseguir-ho falta que hi hagi decisions de petits canvis regulatoris: “Necessitems decisions més dirigides que ens permetin anar cap a una sobirania energètica i la descarbonització com a país”.

Falguera entén que resulta interessant entendre la planta de biogàs com una llavor, el punt central d’una àrea especialitzada en la revalorització de la matèria orgànica de diferents tipologies que funcionin de forma sinèrgica. En l’àmbit nacional, a Catalunya som pioners, s’entén que el biogàs respon a una necessitat real, i a partir d’aquí “Lleida hauria de ser l’epicentre no només de les plantes de tractament o producció de biogàs, sinó de tota l’economia verda que es genera relacionada amb el biogàs i el biometà”.