El mercat, l'aliat d'un Nadal més conscient
Quan s’acosten les festes de Nadal, els mercats de proximitat recuperen un paper central en la vida quotidiana de moltes famílies
Al mercat no només s’hi va a comprar, sinó també a preguntar, a contrastar i a prendre decisions. En un moment de l’any marcat pels excessos, els paradistes esdevenen prescriptors clau per cuinar amb sentit, respectant la tradició i ajustant el pressupost sense renunciar a la qualitat.
Un dels primers indicadors d’aquestes festes és el contingut de les cistelles. A les fruiteries, les verdures de l’escudella –porro, api, nap, xirivia, pastanaga i col– no han deixat mai de ser protagonistes. I és que la tradicional escudella, la carn d’olla i els rostits tornen a ocupar el centre de les cuines. El canvi, però, es nota sobretot en el final dels àpats.
Allà on abans dominaven exclusivament els torrons, ara la fruita ha guanyat presència, segons explica Anna Mora (de la parada Germans Mora, al Mercat de la Llibertat). Cada cop més famílies opten per servir-la tallada, pelada i ben presentada, per fer una pausa lleugera abans de les postres més dolces. “Abans, per Nadal es menjava menys fruita, potser una mandarina o una mica de pinya. Ara en compren més, ben presentada tothom en menja”, explica des de la fruiteria, on cada any augmenten els encàrrecs de safates preparades. És un gest senzill que connecta salut, estètica i aprofitament.
En aquest context, també emergeixen contradiccions. Mentre cada cop es consumeixen més fruites exòtiques (cireres fora de temporada o litxis importats), alguns productes locals passen desapercebuts just quan són en el seu millor moment. És el cas de la taronja. “Ara és quan està més bona, però no s’utilitza gaire”, lamenta l’Anna. I això, malgrat el seu potencial a la cuina: “Des d’un pollastre rostit amb taronja fins a unes postres senzilles, com una taronja tallada amb una crema lleugera tipus crema catalana”. Productes propers, assequibles i de temporada que sovint queden eclipsats per modes més llunyanes.
A la parada d’aviram, el debat es trasllada al centre de la taula. Nadal és sinònim de grans rostits, i aquí Eva Munllonch, de la parada Joan Isabel, reivindica el pollastre de pagès com una de les opcions més intel·ligents. Criat durant més temps i de mida generosa, “és un producte que pot semblar car a primera vista, però que ofereix una excel·lent relació qualitat-preu". "Un pollastre de 40 o 50 euros dona per a vuit persones. Si ho divideixes per cap, surt molt bé”, explica. A més, és un pollastre ben criat, amb gust i textura, que permet cuinar sense artificis.
Tot i que el capó continua sent l’estrella, cada cop més paradistes recomanen alternatives. El motiu és clar: el preu. “El capó surt caríssim. Amb el pollastre t’estalvies cinc o sis euros el quilo”, explica l'Eva. També hi ha qui s’anima amb l’ànec, les pintades o les pulardes. “A molta gent li agafa per innovar, però Nadal no és el millor moment per fer-ho si has de cuinar per a tantes persones”.
I si passem per la carnisseria, el porc apareix com un aliat discret però eficaç. Manoli Vargas, de Casa Maresme, comenta que sense ser el gran protagonista de Nadal, alguns talls (com el llom ibèric o el duroc) ofereixen una opció festiva, assequible i versàtil. "Farcits o a la cassola, permeten variar el menú sense encarir-lo” i encaixen perfectament amb la lògica de l’aprofitament. Del caldo a la pilota, i de la carn d’olla als canelons, la cuina tradicional continua demostrant que pensar els àpats com un conjunt és la millor manera d’evitar el malbaratament.
En la compra del menú de Nadal, un altre factor que entra en joc i que és de vital importància al mercat és la planificació. Comprar amb previsió permet ajustar quantitats, fer encàrrecs i evitar compres impulsives d’última hora. I, sobretot, obre la porta a la mencionada cuina d’aprofitament. D’un rostit de pollastre no només en surt el plat principal del dia 25, sinó també empanades, farcits, arrossos o plats improvisats els dies següents.
Tot aquest saber no és casual. És el resultat d’anys d’ofici i d’una relació directa amb el producte i el territori. “Aquí no competim amb els supermercats per horaris, competim per qualitat”, explica l'Eva. El mercat ofereix coneixement, traçabilitat i confiança. Un espai on el consumidor pot entendre què compra, d’on ve i com aprofitar-ho millor.
En un Nadal cada cop més conscient, els paradistes ho tenen clar: no cal gastar més per menjar millor. Amb productes de temporada, de proximitat i ben escollits, és possible cuinar plats tradicionals, cuidar el pressupost i donar suport a un model alimentari arrelat al territori.