Contingut patrocinat

A la metròpolis de Barcelona també hi ha natura i patrimoni: 11 llocs que no et pots perdre

L’AMB activa la Xarxa Metropolitana de Patrimoni, cofinançada amb la Unió Europea, amb l'objectiu de recuperar i donar a conèixer el patrimoni cultural, industrial i natural de la metròpolis

El 1929, a Gavà, un grup de treballadors de la fàbrica Roca va decidir crear una cooperativa de consum: la Unió de Cooperadors de Gavà. Volien aconseguir productes d'alimentació a bon preu, de qualitat i de proximitat. De seguida van entendre's amb la pagesia de la zona i van començar a vendre'n. Primer, oli d'oliva i vi; després, queviures de tota mena. La iniciativa va arrelar entre la ciutadania i van veure clar que, si volien seguir creixent, necessitaven construir un nou edifici. Van encarregar-ne el disseny a Josep Torres Clavé, un dels grans exponents del racionalisme i un dels impulsors de l'avantguarda arquitectònica dels anys 30. L'esclat de la guerra civil, però, va troncar-los els plans. La seu –situada al bell mig de la rambla del municipi– va ser expropiada pel règim franquista i, més tard, va passar a mans municipals. Des d'aleshores, l'edifici ha tingut tota mena d'usos: des d'acollir els estudis de Ràdio Gavà o les oficines del servei de joventut fins a ser la comissaria de la policia local. 

Des del mes de novembre de 2022, però, l'edifici ha encetat una nova vida: s'ha convertit en un espai de referència per al foment de l'economia circular, social i solidària. "Tornem a ser un espai obert a la ciutadania", celebra Miriam González, coordinadora de l'actual Unió de Cooperadors de Gavà. En tan sols deu mesos de vida, ja hi han passat més de 10.000 persones. Assessoren persones que volen impulsar un projecte d'economia social i solidària; tenen impressores 3D i màquines làser per acostar l'ecodisseny i el prototipatge a tothom i organitzen activitats per promoure la intercooperació.

Aquest és un cas d'èxit sorgit de la Xarxa Metropolitana de Patrimoni, un ambiciós projecte impulsat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i cofinançat per la Unió Europea que vol recuperar i rehabilitar el patrimoni cultural i industrial del territori metropolità. En total s'han previst onze actuacions de rehabilitació a equipaments públics i parcs metropolitans. De moment ja s'han acabat les intervencions a la Unió de Cooperadors de Gavà, a Can Bagaria (Cornellà de Llobregat) i al Parc de Can Mercader (Cornellà de Llobregat). Les vuit restants estaran enllestides a finals d'any.

Comença a caminar la Xarxa Metropolitana de Patrimoni

Conservar el llegat, impulsar nous usos

"Amb aquesta iniciativa, volem recuperar el patrimoni metropolità des d'un punt de vista arquitectònic, però també identitari", especifica Xavi Tiana, coordinador de l’Oficina Tècnica de Gerència de l’AMB. Amb la remodelació de la Unió de Cooperadors de Gavà, per exemple, no només s'ha recuperat l'arquitectura original de l'espai, sinó que també s'ha dotat d'un relat que redescobreix i posa en valor els vincles que l'edifici ha tingut amb la ciutadania al llarg dels anys. "Conservem el llegat del patrimoni pensant també en el futur, impulsant-hi nous usos i reconnectant-lo amb la ciutadania", explica Tiana. Ara bé, entre els objectius de la Xarxa hi ha anar un pas més enllà. "A banda d'atraure el públic local, també volem fer arribar el patrimoni metropolità als visitants que aterren a Barcelona", apunta Tiana. 

De moment, l'edifici remodelat de la Unió de Cooperadors de Gavà ja desperta l'interès del públic internacional. "L'han vingut a visitar una delegació d'alcaldes i alcaldesses de Romania", exemplifica el coordinador. La rehabilitació arquitectònica que s'hi ha fet ha retornat l'edifici als seus orígens racionalistes i l'ha convertit en un punt d'interès per als amants de l'arquitectura, els experts del ram i l'alumnat d'aquesta disciplina. "Recull tots els elements clàssics de la Bauhaus, com espais interiors diàfans i una façana amb una gran obertura que acosta l'edifici a la comunitat", recalca Meritxell Inaraja, arquitecta redactora del projecte de rehabilitació de l'edifici. 

Una inversió de futur

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va signar, el 30 d’agost de 2017, un conveni de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya per al desenvolupament d’actuacions dins dels eixos prioritaris 2, 4 i 6 del Programa Operatiu d’inversió en creixement i ocupació FEDER Catalunya 2014-2020. La Xarxa Metropolitana de Patrimoni s’emmarca en aquest acord amb dos projectes diferents i dins de l’objectiu temàtic 6, que consisteix a contribuir a la conservació del medi ambient i el patrimoni cultural. 

En total, la inversió per tirar endavant els 10 projectes de què consta aquest conveni s'enfila fins als 64 milions d'euros, amb una despesa subvencionable de 49,6 milions, la meitat dels quals estan finançats pels Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea. Concretament, la Xarxa Metropolitana de Patrimoni s'ha articulat gràcies a dos projectes FEDER. El primer, el de la creació d'una xarxa metropolitana de patrimoni industrial i cultural amb una inversió de prop de 9,5 milions d'euros –3,4 provinents de la subvenció FEDER–. El segon, el de rehabilitació de parcs metropolitans amb valor patrimonial, amb una injecció de 2,9 milions d'euros, dels quals 1,2 són aportats per aquests fons europeus. 

Així es desplega la Xarxa Metropolitana de Patrimoni

Precisament, una altra de les intervencions de la Xarxa que ja s'ha enllestit és la que s'ha fet al Parc de Can Mercader, a l'Hospitalet de Llobregat. "És un espai configurat com un parc romàntic, amb eixos molt marcats i un sistema ortogonal que relliga diversos edificis patrimonials", explica Rosa Bertran, arquitecta d'Espai Públic de l'AMB i redactora de la rehabilitació patrimonial de l'espai. "A més, és un escorriment natural del turó de Sant Ildefons, cosa que nodreix el parc de fonts i diverses llacunes", afegeix. Les actuacions han permès recuperar i restaurar camins i accessos, cosa que ha millorat l'accessibilitat al parc; millorar i recuperar les fonts patrimonials amb sistemes per evitar el malbaratament d'aigua, i regenerar la vegetació singular amb grans parterres i encoixinats de fusta. 

Espais oberts a tothom

Paral·lelament a la restauració patrimonial dels equipaments i parcs metropolitans de la Xarxa, l'AMB ha preparat un paquet d'accions per revitalitzar, difondre i donar a conèixer aquests espais a la ciutadania. D'entrada, ha creat una senyalística compartida i una imatge de marca homogeneïtzada, que llueix en cadascun dels punts d'interès. "Hi resumeix la història de l'indret i dona un primer nivell d'informació al visitant", concreta Noemí Martínez, cap de secció de documentació, disseny i divulgació d'Espai Públic de l'AMB. També hi ha un codi QR que condueix a un pòdcast que recrea el passat dels espais a través d'històries vivencials. Els primers capítols de la sèrie ja es poden escoltar a la pàgina web del projecte, que també inclou un mapa interactiu, informació de les 11 actuacions i un pòdcast de recreació històrica dels espais a través d'històries vivencials. 

A més, l'AMB està preparant un programa d'activitats per a tots els públics per dinamitzar cadascun dels espais rehabilitats. Les propostes s'emmarcaran dins l'oferta de la Jugatecambientals i del cicle d'activitats als parcs, platges i rius metropolitans. "S'han previst des d'itineraris guiats fins a jocs per descobrir la història patrimonial", destaca Martínez.

El projecte, actuació per actuació

La Xarxa Metropolitana de Patrimoni de l'AMB, cofinançada amb els fons FEDER de la Unió Europea, preveu la rehabilitació i recuperació de cinc equipaments públics i de sis parcs metropolitans amb un alt valor històric. Avui, ja s'han acabat les intervencions a l'edifici de la Unió de Cooperadors de Gavà, al Parc de Can Mercader de Cornellà de Llobregat i a l'Escola de Música de Can Bagaria, a Cornellà de Llobregat. 

A finals d'aquest any, però, ja s'hauran enllestit els 8 projectes restants. Pel que fa als equipaments, s'haurà fet la reforma interior de la Casa Larratea, a Montcada i Reixac; la restauració de les cobertes de llevant i les façanes est i oest de l'església del Monestir de Sant Cugat del Vallès; i la construcció del projecte de la nau C d'El Molí, a Molins de Rei, un exponent important de patrimoni industrial.

Pel que fa als parcs, es recuperaran accessos i es restauraran els edificis del Templet i la Torrassa del Parc de Torreblanca, entre Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern. Al Parc de Can Vidalet, a Esplugues de Llobregat, es recuperarà l'accés del templet i la illeta del llac romàntic, a més de l'antic safareig. Al Parc de Can Solei i de Ca l'Arnús, a Badalona, es milloraran les grutes, el jardí romàntic, el sistema de reg i l'estany. Al de Can Buxeres, a l'Hospitalet de Llobregat, s'hi arranjarà l'accés al Palauet i es restaurarà la vegetació singular del parc. Per últim, al Parc de Les Aigües, a Montcada i Reixac, s'intervindrà al jardí romàntic i a l'entorn del rec Comtal.

Descobreix la nova web: patrimoni.amb.cat