Els millors secrets del camí de ronda que mena a les platges verges de Lloret de Mar

Lloret de MarLa llegenda explica que Blanes va vendre Santa Cristina als lloretencs per un plat de llenties. Sigui veritat o mentida, avui en dia costa de creure que, a tocar d'un dels punts més massificats de la Costa Brava, el nucli hoteler de Lloret de Mar, hi hagi un paradís de platges verges gràcies a la ferma preservació dels mateixos habitants, que durant dècades han ampliat la compra de terrenys al voltant del paratge de Santa Cristina per evitar que s'hi fessin urbanitzacions. Sota de l'ermita plena d'exvots de vaixells carregats de joves convertits en indians que van salpar a fer les Amèriques, la platja de Santa Cristina és un oasi només superat per la tranquil·litat de les cales que l'envolten.

Un passadís natural entre roques mena fins a la cala Treumal en direcció sud. Cap al nord, en direcció al centre de Lloret, uns penya-segats la separen de la cala Boadella, nudista. És una de les cales més verges de la Costa Brava, amb vista als jardins de Santa Clotilde i la roca de s'Àguia, i des de terra només s'hi pot arribar a peu caminant els 200 metres de pista que la connecten amb la carretera que puja al paratge de Santa Cristina.

Aquest paradís està unit amb la platja Gran de Lloret per un camí de ronda carregat d'història i acabat d'estrenar amb unes vistes espectaculars de la Costa Brava. Us proposem una ruta fàcil, d'unes dues hores i mitja d'anada, que repassa bona part de la història de Lloret de Mar. Es tracta de 7 km en total, 1,6 km si es fa el tram nou que passa a primera línia de mar entre la platja Gran de Lloret i la platja de Fenals, on es pot visitar l'estàtua de la Dona Marinera, el racó idíl·lic de Cala Banys, on es poden fer uns beures envoltats de palmeres, i el castell de Sant Joan.

Sa Caravera

Des de l'extrem sud de la platja Gran de Lloret de Mar agafem el camí de ronda inaugurat la primavera del 2024, amb el seu inconfusible ferro corten a les baranes. Just abans de començar a pujar escales, passem per la platja de sa Caravera, una zona d'aigües manses i poc fondes barrejades amb roques perfecta per fer-hi parada i fonda amb infants. El seu nom sembla que deriva de calavera, arran dels cranis que s'hi trobaven en el passat després de les incursions de pirates. Des d'aquest punt, a l'altre extrem de la platja hi veiem sa Caleta. Són els únics dos punts a tocar de la platja Gran de Lloret on és possible entrar a l'aigua sense enfonsar-se a causa dels moviments de la sorra.

'Dona marinera'

Diem adeu a la platja Gran de Lloret des de la imponent i emotiva escultura de bronze de la Dona marinera, obra de l'artista Ernest Maragall. Amb els seus 2,4 metres d'alçada, és un homenatge a totes les dones que tenien la responsabilitat de tirar la família endavant mentre l'home cercava fortuna a l'altra banda de l'Atlàntic. Coneguda també com la Venus de Lloret, està situada sobre un antic búnquer construït pel franquisme un cop acabada la Guerra Civil per por a una invasió que mai es va arribar a produir. Veureu que l'estàtua té el peu molt brillant: és per la creença que la dona que miri a l'horitzó i toqui el peu veurà els seus desitjos fets realitat.

Cala Banys

La zona per on passem, fa un segle, eren tot vinyes. Encara hi ha fotografies antigues que en són testimoni. El mateix passava als Jardins de Santa Clotilde, que abans que la família Roviralta els remodelés albergaven un total de set finques per fer-hi vi. Lloret era, abans del gran comerç pel negoci amb les Amèriques del segle XIX, un poble sobretot agrícola, conegut per cultivar una patata primerenca que s'exportava amb el comerç de cabotatge per tot el litoral mediterrani.

Cala Banys, la primera parada només començar el camí de ronda, era doncs una finca més del paisatge. Fins que fa tres generacions la família que hi tenia una barraca per fer-hi xifles va decidir obrir-la al turisme i convertir-la amb un dels xiringuitos, encara avui en dia, amb les millors vistes de la Costa Brava. Envoltada de palmeres, és una caleta de roca –hi ha zones de formigó on estirar-se– on s'hi pot fer un bany i uns beures al capvespre o ja de matinada, tornant de festa. D'ençà de la remodelació del camí de ronda, és accessible a través d'una llarga rampa des del nou Parc de les Olors de Lloret, situat a sobre el passeig Manel Bernat.

Castell de Sant Joan

Passat cala Banys comença el nou sender que salva el paisatge típic de penya-segats de la Costa Brava. Fins fa un any no era possible continuar el camí sense arriscar-se. Ara, després d'un llarg període de litigis amb propietaris, s'ha pogut construir un camí que porta fins al castell de Sant Joan i la platja de Fenals. És una zona que ja era habitada pels ibers i s'hi han trobat fins a tres poblats, inclòs el del castell de sa Caleta. Ara les úniques ruïnes que resten són les del castell, construït a principis del segle XI i que oferia protecció davant la pirateria.

Fa mil anys, en aquest paratge va lluitar per viure-hi la senyora Sicardis, la primera propietària de Lloret i amb qui va començar el llinatge dels vescomtes de Cabrera. Va ser la llavor que els lloretencs comencessin a viure a prop de mar. Al segle XIII, per un seguit de deutes, el poble va passar a ser propietat del bisbat de Girona fins a principis del segle XIX, quan es van pagar 40.000 lliures a les portes d'un segle que canviaria el destí del municipi per sempre més. Del castell, ara només es pot pujar a la torre, reconstruïda després d'anys malmesa. L'ermita que albergava va ser arrasada als anys 60 per intentar-hi construir una urbanització.

Platja de Fenals

Entre miradors preciosos sobre el mar s'arriba a la platja de Fenals. Una altra zona hotelera de Lloret molt més tranquil·la i on es van trobar restes d'una antiga fàbrica romana. Actualment és una de les àrees on ha arribat més població ucraïnesa i on es poden trobar restaurants que ofereixen plats típics de la seva gastronomia.

El camí continua arran de mar fins al punt d'arribar als Jardins de Santa Clotilde, gestionats per l'Ajuntament de Lloret de Mar des del 1997 i on és possible refugiar-se de la calor. No es pot arribar a la cala Boadella, la platja de Santa Cristina i la cala Treumal pel camí de ronda. Es passa per la vorera de la carretera que serpenteja la costa i hi ha diferents accessos per arribar a cada racó de platja. No us els perdeu, seria una llàstima. I no us perdeu tampoc l'ermita de Santa Cristina, amb els murals que reprodueixen una pintura de Sorolla i recorden l'aplec del dia 24 de juliol. És el dia que els lloretencs recuperen el municipi de mans dels turistes, amb una processó marítima fins al paratge, una competició de rem –el S'amorra Amorra– i un estofat molt cotitzat arran de platja.