Les ocupacions ‘verdes’ floreixen: l’esclat dels estudis sobre sostenibilitat

La sostenibilitat s’ha convertit en una competència cada vegada més sol·licitada al mercat laboral. Així ho apunta un estudi elaborat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) en col·laboració amb PIMEC, que revela com, durant els darrers anys, la demanda de perfils professionals a Catalunya vinculats a professions verdes no ha parat de créixer. Segons l'informe, basat en 1,7 milions d’ofertes de feina publicades entre el 2018 i el 2023, les ocupacions verdes han augmentat un 17% i han arribat a representar el 7,5% de les vacants totals del mercat laboral.

L’estudi, que forma part del Baròmetre de Competències i Ocupacions de Catalunya, també assenyala que un 5,3% de les ofertes de feina publicades durant l’últim any analitzat ja exigien competències verdes. Es tracta d'aspectes com coneixements en legislació ambiental, responsabilitat social empresarial o eficiència energètica, però també habilitats vinculades a la gestió sostenible dels recursos, l’anàlisi de l’impacte ambiental, l’economia circular o el desenvolupament de projectes energètics més eficients.

De mica en mica, aquesta tendència també s'ha anat reflectint en l’oferta formativa de les universitats catalanes. En els darrers anys, cada vegada més centres han incorporat graus i programes especialitzats en sostenibilitat, medi ambient o transició energètica. Tot, amb un objectiu: formar nous professionals capaços d’afrontar reptes com el canvi climàtic, la gestió sostenible dels recursos o la descarbonització de l’economia.

La sostenibilitat, a les aules

Sobre per què la sostenibilitat ha guanyat tant protagonisme als catàlegs formatius, des de les universitats apunten a una combinació de factors. "D’una banda, hem tingut els avenços en la regulació ambiental, que exigeixen cada vegada més a les empreses elaborar indicadors i balanços socioambientals", apunta Joan Torrent, catedràtic dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC. "De l’altra, també hem viscut una presa de consciència social creixent sobre el canvi climàtic i les seves repercussions econòmiques i socials", cita. A més, segons l'expert, a tot plegat s’hi ha de sumar també un canvi de mirada sobre el paper de l’empresa dins la societat: cada vegada s'ha estès més la idea que les organitzacions no només han de buscar resultats econòmics a curt termini, sinó que també han de tenir en compte el seu impacte social i ambiental.

Tot plegat ha propiciat l’aparició de nous graus universitaris orientats específicament a aquests reptes. És el cas del grau en línia de Gestió de la Sostenibilitat, Transformació Digital i Medi Ambient de la UOC; del grau en Geografia, Anàlisi Territorial i Sostenibilitat de la Universitat Rovira i Virgili (URV); o d’altres més especialitzats, com el grau en Enginyeria de l’Energia i Sostenibilitat de l'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Lleida (UdL).

El de la UOC és el més recent i va acollir els primers alumnes el setembre de l’any passat. "Tenim l’objectiu de formar professionals amb la capacitat adaptativa necessària per fer front a uns canvis constants que ens obliguen a repensar la gestió de les organitzacions des de la transició verda i la transició digital", explica Hug March, coordinador del grau i catedràtic dels Estudis d’Economia i Empresa de la universitat. "Davant d’un context socioambiental i tecnològic tan accelerat, necessitem perfils amb una mirada crítica i interdisciplinària, amb una visió àmplia de la intersecció entre economia i medi ambient", conclou.

En altres universitats, la sostenibilitat s’aborda des d’una perspectiva més territorial. És el cas del grau en Geografia, Anàlisi Territorial i Sostenibilitat de la URV, que forma professionals capaços d’analitzar les dinàmiques del territori i proposar solucions als reptes ambientals i socials. "Cal ser conscients que molts dels recursos naturals que sustenten el nostre model de desenvolupament són no renovables i que el territori té una capacitat limitada per acollir assentaments, activitats i infraestructures, així com per absorbir els residus que genera l’activitat humana", analitza Òscar Saladié, degà de la Facultat de Turisme i Geografia de la Universitat Rovira i Virgili. 

Així, els estudiants d'aquest grau adquireixen competències per analitzar les relacions complexes entre societat i medi ambient, diagnosticar problemàtiques territorials i proposar solucions orientades a la sostenibilitat. La formació inclou també l’ús d’eines d’anàlisi espacial com els Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) i l’aplicació de mètodes quantitatius i qualitatius per interpretar dades i elaborar propostes que ajudin a la presa de decisions en àmbits com la mobilitat, l’urbanisme o l’adaptació al canvi climàtic.

Talent, també, per a la transició energètica

Hi ha graus encara més específics centrats en l’àmbit energètic. És el cas del grau en Enginyeria de l’Energia i Sostenibilitat de l'Escola Politècnica Superior de la UdL, que forma professionals capaços de dissenyar i gestionar sistemes energètics més eficients en un moment en què la transició cap a models menys dependents dels combustibles fòssils s’ha convertit en un dels grans reptes globals.

"L’augment de la població i del desenvolupament econòmic ha fet créixer les necessitats d’energia arreu del món, però el model actual, basat principalment en combustibles fòssils, és insostenible tant perquè aquests recursos són finits com pel seu impacte ambiental", diagnostica Eduard Gregorio López, coordinador del grau. Per trobar un equilibri entre les necessitats energètiques i la preservació del medi ambient, veu imprescindible formar professionals capaços d’impulsar la transició cap a un model energètic més sostenible. "Els enginyers de l’energia i sostenibilitat no només seran fonamentals per assolir aquest equilibri, sinó que estan cridats a contribuir de manera decisiva en la recerca de solucions davant els reptes del sector", afegeix.

Concretament, els estudiants d'aquest grau es formen per dissenyar i gestionar sistemes energètics més eficients i sostenibles. El pla d’estudis, de quatre anys, combina una base d’enginyeria industrial amb assignatures específiques sobre energies renovables, eficiència energètica, sistemes elèctrics o impacte ambiental, i es completa amb pràctiques en empreses del sector. L’objectiu és formar enginyers amb una visió transversal de l’energia, capaços tant de desenvolupar solucions tecnològiques com d’assessorar administracions i empreses en la transició cap a models energètics més sostenibles.