Pere Gascón, cap d'oncologia de l'Hospital Clínic: "La recerca i la innovació són fonamentals per al futur d'un país"

El Dr Pere Gascón lidera l'equip de recerca oncològica de l'Hospital Clínic de Barcelona, un centre de referència en aquesta matèria. Assegura que la recerca el fa sentir jove perquè es necessita inquietud i curiositat. Ara està il·lusionat de veure la generositat de músics i artistes que han accedit a participar en el concert Veus per a l'esperança, per recollir finançament per a la recerca contra el càncer.

Com va sorgir la idea de fer el concert?

A finals de maig, tot parlant amb el fill d'un pacient italià, vaig comentar que estava preocupat per com la crisi podia afectar la recerca contra el càncer. Em va dir que li agradaria poder ajudar d'alguna manera i que l'únic que podia oferir era proposar a la Montserrat Caballé fer un concert benèfic. Ell és agent operístic, però, tot i que estava molt entusiasmat, al principi no me'l vaig prendre gaire seriosament. Ràpidament va començar a moure-ho tot i s'ha fet realitat.

Tot i que finalment Montserrat Caballé no podrà ser-hi.

Sí. Serà un concert esplèndid, malgrat que la Montserrat Caballé ha estat baixa. De fet, va ser ella qui va proposar el dia 11 de novembre, però es va trencar el braç i no hi podrà ser. Tot i així, hi ha 3 pianistes i 14 cantants d'òpera, entre els quals Montserrat Martí, Joan Pons, Jaume Aragall i Paata Burtxuladze.

Són gent molt sol·licitada i vénen d'Itàlia o d'Alemanya de manera desinteressada.

A què ajudaran els beneficis que es puguin obtenir amb el concert?

Doncs serviran per evitar que es debiliti la recerca contra el càncer a l'Hospital Clínic de Barcelona. És l'hospital amb més recerca oncològica d'Espanya, però la falta de recursos pot acabar amb el que hem aconseguit en 30 anys. La ciutat és un referent en recerca oncològica, però el globus s'està desinflant i ho notem dia rere dia.

Com ho noten?

Els investigadors se'n van als Estats Units, a Anglaterra o a Alemanya. No és dolent que se'n vagin, el problema és que no tornin. Aquí no troben feina i en canvi allà els animen a quedar-se. És bo que uns quants s'hi quedin perquè fan de pont amb els investigadors d'aquí, fan com d'ambaixadors de la recerca, però si no torna ningú, perdem el talent i la creativitat. Hem d'evitar que el talent ens fugi, però l'estat espanyol, pel que fa a la inversió en recerca, és a la cua i aquest any encara s'ha retallat més d'un 30% el pressupost.

Però en una situació de crisi, com s'aconsegueix que no fugi el talent?

Un país sense recerca, sense R+D i sense patents no va enlloc i perd prestigi. És veritat que s'ha d'anar amb molt de compte amb què es finança i potenciar la bona recerca, tot i que això no vol dir invertir sempre en projectes brillants, sinó potenciar la recerca de qualitat, que permeti mantenir un planter d'investigadors consolidat que tiri endavant projectes i forgi una massa crítica que assoleixi resultats. Si s'inverteix a aconseguir noves patents, també s'aconsegueixen beneficis econòmics. Una patent que generi diners pot mantenir molts científics a l'any.

En què està treballant actualment el seu equip?

Estem molt entusiasmats a estudiar com el sistema nerviós afecta el càncer. Veiem que hi ha tumors que es comporten de manera poc agressiva, però que en un ambient amb neuropèptids es tornen molt agressius. Els resultats són apassionants, tot i que la recerca va tan de pressa que potser d'aquí un any ens adonarem que no són tan importants o estaran totalment superats per altres descobriments. L'important és experimentar i compensar els errors amb els encerts. Cal tenir molta paciència.

¿Els poders públics també han de tenir paciència a l'hora de destinar diners a la recerca?

És bàsic. Els nostres resultats generen beneficis a llarg termini. Les decisions de país importants s'han de prendre a llarg termini i la recerca i la innovació són fonamentals per al futur d'un país.

¿Hi ha un futur esperançador per a la curació del càncer?

Sí. En els pròxims 5 anys veurem coses espectaculars. Això no vol dir que aconseguim curar el càncer, però es podran fer revisions a llarg termini i en casos de càncer de mama o colon ja s'està aconseguint cronificar-los. Gràcies a la genètica i a la biologia mol·lecular hem pogut conèixer la bèstia per dins. Abans sabíem com es comportava, ara sabem com és i, per tant, és molt més vulnerable. Abans matàvem les cèl·lules que creixen, ara els tractaments estan dissenyats per destruir les cèl·lules que actuen en el procés cancerós. Són avenços molt consistents però lents.