El repte d’aprendre a acompanyar la memòria

Barcelona vol deixar de preguntar-se com conviure amb l’Alzheimer i començar a conviure-hi millor. L’Estratègia Barcelona Alzheimer i Demències 2025-2030, impulsada per l’Ajuntament i la Taula Barcelona per l’Alzheimer, neix d’aquesta mirada: assumir que el nombre de persones amb deteriorament cognitiu seguirà creixent a mesura que la ciutat envelleix, i que la resposta ja no pot limitar-se als circuits sanitaris tradicionals. Ha de formar part de com s’entenen la ciutat, els barris, els serveis municipals i fins i tot la vida quotidiana.

Catalunya té més de 100.000 persones amb demència i la xifra es podria doblar el 2050. “Amb la nostra corba demogràfica, això passarà si no trobem una manera d’intervenir”, explica Laia Ortiz, directora de l’àrea social de la Fundació Pasqual Maragall. L’advertiment va més enllà de les dades: Espanya és un dels països que menys inverteixen en cures de llarga durada i el 86% del cost de la malaltia recau en les famílies. “Clarament, no estem preparats. Ara sabem que hi ha maneres d’intervenir, allargar l’autonomia d’aquestes persones i millorar la seva qualitat de vida, però no estem fent aquest acompanyament”. 

I mentrestant, el 21% de la població de Barcelona ja té més de 65 anys, per a la qual els estudis de prevalença oscil·len entre el 5% i el 14,9%. A aquestes xifres cal sumar-hi els casos no diagnosticats. Ortiz alerta que molts diagnòstics arriben tard i que, a partir d’una certa edat, es normalitzen símptomes que són senyals clars de deteriorament. “L’edatisme i la desigualtat territorial a l’hora d’accedir a especialistes dificulten una detecció precoç que podria canviar el recorregut vital de moltes persones”.

Per fer front a aquesta situació, l’estratègia pivota sobre cinc eixos: sensibilització, prevenció vehiculada a través d’equipaments de proximitat, orientació cap a un diagnòstic precoç, ciutat inclusiva i la recerca. “Cal un lideratge clar, perquè les ciutats canvien però nosaltres hem de treballar perquè siguin més fàcils”, assegura Marta Villanueva, regidora de Salut a l’Ajuntament de Barcelona.  

La intenció és acompanyar les persones des del primer senyal fins a l’última etapa, coordinant Salut, Serveis Socials i Urbanisme perquè la resposta no depengui només de la iniciativa individual de les famílies. Perquè “es parla molt de dependència, però hi ha una part fonamental que és l’autonomia”. Més enllà dels casos en els quals hi ha aquesta manca d’autonomia, es vol donar importància a l’acompanyament de les persones en els primers estadis que poden necessitar suport. En aquest punt, la tecnologia ofereix noves oportunitats. “Hi ha tot un ventall per explorar, perquè el desenvolupament de recursos amb IA pot oferir solucions que facilitin la vida en etapes primerenques”. Des de solucions que facin recordatoris adaptats fins a robots que puguin detectar situacions d’urgència. 

La ciutat, però, també pot intervenir en aspectes molt simples però determinants per allargar la vida activa de les persones. Per exemple, Ortiz destaca que “en un equipament esportiu on les taquilles són totes iguals, les persones es desorienten i deixen de fer una activitat que sempre feien. Amb una mica, aquella persona pot continuar anant a la piscina”. 

Aquest canvi d’òptica és el que inspira el concepte de “ciutat amigable amb les demències”: un entorn que no exclogui ningú quan comencen els primers símptomes. Això implica formació als professionals municipals, senyalística clara, espais tranquils, transport més accessible i equipaments pensats perquè la desorientació no signifiqui abandonar rutines.

El full de ruta

L’Estratègia està dotada amb un pressupost global de 6,3 milions d’euros fins al 2030. Més de la meitat es destinarà a projectes socials, comunitaris i de salut pública, mentre que un terç anirà a reforçar la recerca, i la resta, a sensibilització. S’han previst 26 accions que s’implementaran progressivament, com la creació d’un punt d’informació i assessorament a Barcelona Cuida, cogestionat per entitats de la Taula Barcelona per l’Alzheimer. “Tot el coneixement l’hem de posar al servei de transformar equipaments, consciències, formar professionals. Si aquesta estratègia s’implementa pot aportar molts canvis, però no passarà gratis: cal posar velocitat de creuer”, reivindica Ortiz. 

Una de les primeres accions ja en marxa és el HUB Alzheimer Barcelona, que reuneix hospitals, centres científics i entitats socials per impulsar la investigació, la formació i la innovació. “Un dels encàrrecs del Hub és el posicionament de Barcelona a nivell mundial, i això inclouria establir vincles amb altres ciutats amb mesures pioneres”, explica Villanueva. 

Una altra iniciativa en la qual s’està treballant és la millora de continguts de l’Alzheimer Xatbot, ja accessible al web municipal, per oferir informació veraç i resoldre dubtes a la ciutadania, sobretot a les famílies cuidadores. 

El calendari de desplegament encara s’està detallant, i “volem que l’estratègia sigui territorialitzada, però sabem que el codi postal determina la salut tant o més que el codi genètic, de manera que intentarem prioritzar els barris amb menys accés a informació, a recursos i amb menys disposició per poder fer front als programes de salut cerebral”, concreta Villanueva. 

Tot plegat comporta un esforç constant de coordinació i seguiment. L’avaluació de l’estratègia es farà amb indicadors concrets, com ara el nombre de professionals formats, el volum d’usuaris que accedeixen a programes d’estimulació, els nous equipaments adaptats o l’ús del punt Barcelona Cuida. L’objectiu és garantir que la ciutat avança de manera real i mesurable.

Aprendre a cuidar amb formació i prevenció

L’estratègia també posa el focus en el paper de la comunitat, amb un consens clar en el fet que les famílies continuen massa soles. Segons un estudi de la Fundació Pasqual Maragall, el 67% dels professionals de residències, centres de dia o atenció domiciliària no havien rebut cap formació en demències. “I estem parlant de professionals –apunta Ortiz–. Imagina la resta de persones amb feines que es relacionen amb la ciutadania”. La ciutat vol revertir-ho amb formació en cascada: Guàrdia Urbana, conductors de bus, personal de mercats, biblioteques o centres esportius. “Una primera intervenció en formació de professionals a peu de carrer que poden localitzar persones amb estadis primerencs o que potser encara no han estat diagnosticades”, explica Villanueva. Tota la “malla” de ciutat que pot detectar un senyal i acompanyar a través de circuits més formats, comunicant amb més empatia i eficàcia.

Una altra pota molt rellevant i que representa una oportunitat, segons Villanueva, és la prevenció i promoció de la vida saludable, que sempre ha estat més vinculada a cardiopaties i al càncer. Estudis recents conclouen que el 45% dels casos de demència podrien preveure’s a través de canvis individuals i socials. L’activitat física, la vida social, la dieta mediterrània, la formació al llarg de la vida, tractar la pèrdua d’audició o la reducció del soroll urbà poden tenir efectes directes en la velocitat del deteriorament cognitiu. “La gent no ho sap. Tothom dona per fet que l’Alzheimer és inevitable, i no és així. Hem d’incorporar la salut cerebral en les polítiques públiques, igual que hem fet amb la salut cardiovascular”, explica Ortiz.

Un espai públic que acompanya

Un altre pilar fonamental és l’adaptació de l’espai públic i dels equipaments. L’Estratègia preveu adaptar carrers, rutes urbanes i senyalística, així com biblioteques, casals i museus, perquè siguin més comprensibles i orientables. Villanueva destaca que l’urbanisme ha de considerar el deteriorament cognitiu igual que considera la mobilitat reduïda. Però el repte és complex: “És molt difícil trobar l’equilibri entre el progrés i la necessitat de tenir més zones verdes i espais accessibles”, reconeix. Per això, es crearan rutes amigues, es reforçaran punts de referència i es treballarà amb equipaments generalistes per reduir barreres invisibles.