Tot el que s'ha de saber per un primer cop al Palau

Ernest Prana, músic, cantautor i creador de continguts a les xarxes socials, i Mercedes Conde, directora artística adjunta del Palau de la Música Catalana, conversen sobre la seva primera experiència al Palau. Tot i que el Palau acull concerts de diversos gèneres musicals, els concerts de clàssica són els que, per definició, guarden certs protocols,de vegades poc familiars per als qui que encara no n’han gaudit per primera vegada. Desfer tabús i mostrar les excel·lències d'una experiència inoblidable són alguns dels consells que aquests dos experts donen a l'audiència. De teló de fons sona l'obertura d’Els mestres cantaires de Núremberg, una de les òperes més populars del repertori de Richard Wagner.

Prana, que confessa no haver anat encara a cap concert de música clàssica al Palau, posa sobre la taula les inquietuds de tots aquells que encara el tenen com una assignatura pendent. "És com si no estigués al menú o a la carta del que podem fer. I és estrany, perquè quan hi vas és impressionant", admet, després d’haver assistit a concerts de música moderna.

Mercedes Conde recorda, en canvi, l’impacte de la seva primera visita al Palau, quan tenia nou o deu anys, veient una suite del ballet Romeu i Julieta de Serguei Prokófiev. Des d’aleshores, i avui com a directora artística adjunta d’un espai que coneix com ningú —amb rituals que encara es mantenen per tradició—, relativitza alguns codis, com el de la vestimenta. "Venir al Palau avui en dia és un acte molt més lliure, i es pot venir perfectament amb texans o mudat", explica. Tot i això, confessa que és partidària d’arreglar-se una mica, perquè li agrada "donar-li valor" a l’experiència.

El protocol: dubtes i consells

El dubtes sobre el protocol són habituals. Quan he d'aplaudir? Puc anar al lavabo? Què és el correcte i què no? "A un concert modern ja hi has anat i hi estàs acostumat o et sents més lliure". En canvi, afegeix Ernest Prana, a un concert de música clàssica estàs "en un entorn que no és el teu". Malgrat tot, l'oportunitat d'anar-hi és de per si, com diu, "un planazo". Aquest pla genial es tradueix, en el seu cas, a baixar de l'Empordà on viu per venir amb la seva dona, potser mudats i, segurament, combinar-ho amb gastronomia. "I si pot ser un restaurant que, a més a més, encaixi amb el que després anirem a veure", molt millor.

En el cas de la Mercedes, "prendre't un temps per arribar tranquil·lament" és condició sine qua non. "Si vens a un concert entre setmana, potser arribes molt just. Però si és possible programar-ho i planificar-ho com una cosa especial, entres en l'atmosfera adequada per accedir a la sala de concerts". El Foyer modernista on prendre alguna cosa, poder parlar del programa, fins i tot venir sol, són coses irrenunciables.

Mercedes Conde parla també de la "desconnexió" que ofereix el Palau. "El fet d'apagar el mòbil, fer silenci –que és molt important en el món de la clàssica– i preservar l'ambient en què s'atura el temps, fa que la música prengui una dimensió que ni tan sols és temporal", una experiència que "en els nostres dies cada cop costa més de trobar".

Per a la directora artística, és imprescindible venir preparat. Conèixer el programa i saber què s’escoltarà pot convertir l’experiència en un moment encara més enriquidor. Per aquest motiu, el Palau de la Música Catalana ofereix activitats, conferències i cursos de tota mena per ajudar a entendre tot allò que aporta un programa de música clàssica, a més de les càpsules divulgatives disponibles al Palau Digital. L’objectiu, explica, "és acompanyar l’oient perquè pugui endinsar-se millor en aquest món del Palau". Tot i això, admet que, fins i tot sense aquesta preparació prèvia, l’experiència pot ser igualment "meravellosa i transformadora".

Saber escollir i saber estar

L'èxit de la visita passa també per escollir bé, així que deixar-se aconsellar és la millor opció. "La gent agafa una entrada per veure Bad Bunny perquè és el que escolta cada dia i no cal que es plantegi qui va a veure ni com. En canvi, mires la programació al Palau i dius: vaig a veure Händel o el que sigui perquè és el que em sona, però com que no coneixes res d'això, tampoc saps què t'atraurà", admet Prana.

Les recomanacions són, com diu Conde, la base per poder encertar-la. Amb una programació pròpia de més de 180 concerts a l'any, l'elecció no sembla missió impossible, tenint en compte, a més, la varietat de preus i de promocions, com la Grada Jove per a menors de 35 anys. Cal tenir present, a més, que el preu de l’entrada a un concert respon al cost de la producció, el caixet dels artistes i tots els elements que fan possible l’experiència musical.

Una vegada dins de la sala de concerts, cal saber estar i la millor actitud "és observar què fan els altres", comenta Mercedes Conde. Aplaudir quan els altres aplaudeixin, escoltar com l'orquestra comença a afinar, com el concertino dona el to i es fa el silenci quan el director surt, propiciarà entrar en la dinàmica del concert. "Les dinàmiques estan molt establertes i encara que la primera vegada et pot sorprendre, la segona ja no ho farà tant". Davant del perill d'equivocar-se, el millor consell és la prudència. Cal saber, per això, algunes de les regles bàsiques. Com que en un concert de lírica s'aplaudeix després del final de cada ària i que en moments de molt lluïment poden haver-hi aplaudiments espontanis. En els simfònics rarament passarà.

L'experta recomana, a més, guardar silenci quan l'orquestra està afinant. "És un moment en què és bo mantenir el silenci o bé minimitzar el soroll. Per què? Perquè al final està entorpint la capacitat d'escolta dels músics de l'orquestra per trobar l'afinació adequada". Una idea que Prana confirma des de la seva pròpia experiència quan li toca afinar la guitarra.

Com connectar i gaudir

Amb tot ja a punt, comença el concert. I què cal fer? L’escolta pot ser activa o passiva: analítica, posant l’atenció en tot el que passa a l’escenari, o bé sensorial, deixant-se portar. Com explica Mercedes Conde, "si connectes, la música et pot dur a mons magnífics, et pot connectar amb records del passat que t’emocionen, et pot fer plorar, et pot remoure, et pot despertar la imaginació i fins i tot tenir una idea brutal".

Però cal posar-se nerviós quan arriba el silenci? No. Perquè aquest silenci "és meravellós". "Crec que el silenci és una part indissociable i imprescindible de la música i que, a més, quan es dona, és un regal", assegura. Saber gaudir d’un final en suspensió és una experiència inigualable. "Si la gent ha aconseguit entrar molt en la música, això fa que, fins i tot, gairebé físicament, no pugui aplaudir. És com si les mans tinguessin una energia que les repel·leix, perquè aquell silenci omple tant com la música".

Els aplaudiments, però, acabaren certificant una vetllada completa.