El sector assegurador es troba en plena transformació. En un context marcat per la crisi climàtica, la ciberseguretat i les noves tecnologies, les companyies han deixat de ser simples venedores de pòlisses per convertir-se en gestores del risc global. Els experts coincideixen que els esquemes tradicionals –basats en la predicció estadística i l’estabilitat dels sinistres– ja no són suficients per fer front a una realitat canviant, amb fenòmens extrems cada vegada més freqüents i amenaces digitals en constant evolució.
L’impacte del canvi climàtic
“El sector assegurador ha estat un dels primers a ressentir-se dels impactes negatius del canvi climàtic”, afirma Lluís Bermúdez, catedràtic d’economia financera i assegurances de la Universitat de Barcelona i expert en models de risc per al sector assegurador. Segons UNESPA, el 2023 les asseguradores privades van pagar 847 milions d’euros per més de 993.000 sinistres derivats de fenòmens meteorològics com inundacions, tempestes i granissades. Aquestes situacions, que ja no són excepcionals sinó recurrents, han obligat les companyies a revisar i adaptar els seus models de càlcul del risc.
“La indústria reasseguradora ha hagut de reestructurar els preus i les polítiques de subscripció per compensar les pèrdues derivades de l’augment de la sinistralitat associada al canvi climàtic”, explica Bermúdez. Tot i aquest escenari, Espanya disposa d’un mecanisme que la distingeix d’altres països: el Consorci de Compensació d’Assegurances, un organisme públic que assumeix els costos derivats de catàstrofes naturals extraordinàries com la dana de València o l’Alice de fa tan sols uns dies. “Aquesta cobertura d’estalvi col·lectiu, complementària a la reasseguradora, ens situa en una posició més favorable que altres països europeus, que ara es plantegen adoptar el nostre model”, afegeix el catedràtic.
Des de la seva perspectiva, la també catedràtica Maria Mercè Claramunt, experta en modelització actuarial i gestió de riscos en el sector assegurador, recorda que el repte climàtic ha arribat també a la regulació. “Els supervisors europeus –com l’EIOPA– fa anys que insten les asseguradores a integrar els riscos climàtics en els seus models interns de gestió”, explica. La normativa Solvència II obliga les entitats a reservar més capital per fer front a catàstrofes naturals, un requisit que, segons Claramunt, “s’està traduint en un increment de les primes per als assegurats”.
El canvi climàtic no afecta tots els tipus d’assegurances de la mateixa manera. Les assegurances agrícoles –com les que cobreixen granissades o sequeres– són de les més exposades, però també les de llar i propietats en zones costaneres o inundables, i fins i tot les de vida i salut, ja que “les onades de calor i la propagació de malalties infeccioses tenen un efecte directe en el sector”, apunta Claramunt.
Ciberseguretat i digitalització
L’altre gran repte és invisible però omnipresent: els ciberatacs. “Els riscos cibernètics evolucionen constantment, i això fa molt difícil quantificar-los amb el nivell de confiança que la indústria requereix”, adverteix el catedràtic. Les asseguradores, per naturalesa, necessiten predir i assignar probabilitats. Però en el món digital l’atzar tecnològic és imprevisible. ”La naturalesa del risc és molt variable, fet que el converteix en un risc només parcialment assegurable i que calgui recórrer a altres mecanismes de gestió, com ara la prevenció”, explica.
Les asseguradores, a més, no només són les que cobreixen aquests sinistres, sinó que també en són víctimes potencials. Com recorda Claramunt, “les companyies treballen amb grans volums de dades i són molt sensibles a possibles atacs”. El 2023 la Unió Europea va aprovar el reglament DORA (Digital Operational Resilience Act), en aplicació des del gener d’aquest any, que obliga totes les entitats financeres –incloent-hi les asseguradores– a reforçar la seva seguretat informàtica i garantir la continuïtat operativa en cas d’atac.
Aquesta digitalització, però, no només planteja riscos, sinó també oportunitats. “El sector assegurador sempre ha treballat amb dades per calcular les primes; ara la diferència és la velocitat i el volum amb què s’han d’analitzar per millorar processos i prendre decisions estratègiques”, apunta Bermúdez. La incorporació de la intel·ligència artificial i el big data pot permetre ajustar millor els preus i detectar fraus, però també planteja reptes organitzatius i dilemes ètics i de privacitat.
Cap a un nou model de gestió del risc
Amb aquest escenari, els experts coincideixen que el futur passa per un canvi de paradigma: “L’assegurança ja no es reduirà només a compensar les pèrdues, sinó que també podrà incorporar altres solucions de gestió del risc, com ara la prevenció”. “Davant d’un risc podem mitigar-lo, estalviar per afrontar les pèrdues o assegurar-lo –afegeix Bermúdez–. Actualment ja tenim algunes asseguradores que acompanyen la pòlissa de la llar amb un sistema d’alarma”.
A això s’hi afegeixen altres reptes estructurals, com l’envelliment de la població, que tensiona les assegurances de vida i salut, i la competència creixent dins d’un sector que, segons Bermúdez, “opera amb marges molt ajustats des de fa dècades”.
Segons el professor, continuar innovant és clau: “El sector assegurador ha de continuar desenvolupant la seva capacitat per comprendre i anticipar els riscos en un món cada vegada més incert”.
Assegurances ètiques, una alternativa dins del sector
En un moment en què molts sectors econòmics revisen el seu compromís social i ambiental, el món de les assegurances també comença a incorporar criteris ètics i solidaris. Darrere de les pòlisses i les primes hi ha un flux constant de diners que sovint es desconeix on acaba invertit. En aquest context neix la idea de les assegurances ètiques, una alternativa que combina protecció financera i impacte social.
Aquest model proposa una gestió basada en la transparència, la responsabilitat social i la sostenibilitat. L’objectiu és que el sistema assegurador deixi de ser un simple mecanisme de compensació econòmica per convertir-se en una eina transformadora al servei de les persones i del planeta. A més, aquest enfocament s’alinea amb els criteris de les finances ètiques, que rebutgen invertir en activitats especulatives o perjudicials –com els jocs d’atzar o la indústria armamentística– i destinen els recursos de manera transparent a projectes amb impacte social o ambiental positiu.
Arç Cooperativa n’és un exemple destacat. Fundada als anys vuitanta, aquesta corredoria s’emmarca dins l’economia social i solidària i aposta per “un sistema econòmic que posa les persones, el planeta i la societat al centre”, com explica Albert Castillo, soci de la cooperativa.
El perfil dels seus clients és variat, però amb un element comú: la voluntat de consumir amb criteri. Hi confien famílies i particulars, però també entitats de cultura popular, associacions de lleure, AFAs i cooperatives que busquen coherència entre els seus valors i els serveis que contracten.
Quan se li pregunta sobre la pujada generalitzada dels preus, Castillo apunta que la pedagogia és clau per mantenir la confiança: “Quan hi ha canvis en les primes, intentem sempre explicar els motius i ho fem amb antelació. La transparència és la base de la nostra relació amb el client”.
Per garantir aquestes bones pràctiques, un organisme independent –l’Observatori de les Finances Ètiques– audita anualment les entitats i concedeix el segell EthSI a les que compleixen criteris de transparència i responsabilitat social. Arç Cooperativa disposa d’aquest segell i treballa perquè totes les companyies amb què col·labora adoptin progressivament aquests criteris.
Castillo ho resumeix amb una idea clara: “De la mateixa manera que la gent mira molt on diposita els seus estalvis, també hauria de saber on van a parar els diners de les seves assegurances. Amb nosaltres saben que la seva gestió serà ètica i solidària”.